CANAL RED FEMP POR LA TRANSPARENCIA Y LA PARTICIPACIÓN

La Secretaria de Govern Obert, d’acord amb el Pla normatiu del Govern de la Generalitat de Catalunya establert per als anys 2021-2023, aprovat per l'Acord de govern de 19 d’octubre de 2021, ha engegat una iniciativa legislativa per la qual es determina modificar la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
La necessitat de modificar la Llei 19/2014 té per objecte, entre d'altres, millorar la regulació del règim sancionador com a garantia de les diferents matèries que componen el govern obert.
Aquesta necessitat de millora es fonamenta, no només en les mancances o dificultats que presenta la regulació actual quant al règim sancionador, sinó també en l’experiència assolida respecte d'això, la qual cosa demostra la pràcticament nul·la operativitat d’aquest règim sancionador, com queda palès en el fet que a data d’avui la potestat sancionadora en aquesta matèria no ha estat exercida amb els resultats que caldria esperar.

Mitjançant l’article 48 de la Llei 2/2021, del 29 de desembre, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic (Llei de mesures 2021), la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, ha estat modificada amb la finalitat d’imposar a l’Administració de la Generalitat i al seu sector públic el deure de publicar de manera activa un nou contingut d’informació. Es tracta de la informació que recull la nova lletra n de l’article 9.1 de la Llei 19/2014, que s’addiciona al llistat de matèries que s'han de publicar de manera activa, que recull el capítol II del títol II de la Llei 19/2014: les infraccions comeses i sancions aplicades a alts càrrecs i personal directiu de l'Administració de la Generalitat i al seu sector públic en matèria de transparència i bon govern, és a dir, en relació amb el règim sancionador que disposa la mateixa Llei 19/2014.

L'analista en matèria de transparència de la Secretaria de Govern Obert, Òliver Garcia, ha actualitzat els continguts del curs sobre la transparència que l'EAPC posa a disposició de totes aquelles persones que han de desenvolupar tasques relacionades amb la implementació de la transparència a la Generalitat.
L'actualització respon a la necessitat d'incorporar les principals novetats degudes a l'evolució de la Llei d'accés a la informació, transparència i bon govern, i en particular a l'entrada en vigor del decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública, així com a la creació, el passat mes de desembre, de la Comissió Interdepartamental de Govern Obert.

El compliment del règim de transparència que estableixen la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern i el Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública, constitueix l’eix vertebrador de les polítiques de govern obert que impulsa i lidera la Secretaria de Govern Obert de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. Aquest organisme s’integra en l’estructura del Departament d’Acció Exterior i Govern Obert, d’acord amb el Decret 250/2021, de 22 de juny, de reestructuració del Departament d’Acció Exterior i Govern Obert i el Decret 83/2019, de 24 d’abril, de reestructuració del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència.

Fa un temps vaig dedicar un apunt publicat en aquest mateix fòrum relatiu al concepte d’"informació pública" davant de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
Tal com apuntava llavors, la lletra b de l’article 2 de la Llei defineix com a "informació pública", als efectes de l’aplicació del que disposa, "la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, incloent-hi la que li subministren els altres subjectes obligats [per la Llei]". Des d’un punt de vista subjectiu, informació pública és, doncs, qualssevol dades que es trobin en mans de les administracions públiques, d’acord amb el concepte ampli que d’"administracions públiques" ofereix ad hoc l’article 2.f de la Llei 19/2014, concepte legal que, entre d’altres, inclou sense cap mena de dubte les institucions de la Generalitat a què fa referència el capítol V del títol II de l’Estatut d’autonomia –el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

El 10 de juliol de 2019 publicava en aquest mateix espai temàtic, sota el títol "L’abús en l’exercici del dret d’accés com a causa d’inadmissió", un apunt relatiu a l’abús del dret a accedir a la informació pública i les seves conseqüències. Llavors analitzava la determinació expressa d’aquest exercici abusiu com a causa d’inadmissió en l’article 18.1.e de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, llei estatal, així com la manca de cap referència en aquest respecte en la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, llei catalana, amb fonament en el fet que el caràcter bàsic de la Llei estatal no impedeix que les legislacions autonòmiques puguin inaplicar les causes d’inadmissibilitat de la bàsica, en benefici del dret d’accés, amb la finalitat de millorar aquest règim, en la mesura que el bé jurídic protegit amb la causa d’inadmissió no són drets de terceres persones, sinó l’organització eficaç del treball de les administracions.

 Quin paper tenen les entitats privades en la transparència del sector públic? Com contribueixen les entitats privades a garantir que la ciutadania conegui l’actuació de les administracions públiques? Quins deures concrets de transparència s’imposen a les entitats privades?
D’acord amb el règim de transparència vigent a Catalunya, primerament cal dir que determinades entitats privades que es relacionen amb les administracions públiques, amb independència de quina sigui la forma jurídica de creació o constitució, estan obligades a subministrar determinada informació d’interès públic a l’Administració pública amb la qual es vinculen, perquè sigui aquesta Administració qui assumeixi la responsabilitat de posar a disposició de la ciutadania, tant a mode de publicitat activa, com per via del dret d’accés, aquesta informació d’interès públic.

D’acord amb l’article 21.1.g de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, el dret d’accés a la informació pública pot ser denegat o restringit si el coneixement o la divulgació de la informació comporta un perjudici per al secret professional i els drets de propietat intel·lectual i industrial. En el mateix sentit ho disposa l’article 14.1.j de la Llei estatal 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

Jornada de presentació del Decret sobre transparència i dret d'accés a la informació pública
•Emitido en directo el 24 mar 2021 en canal Youtube Acció Exterior RI i Transparència
10:30​ h Obertura de la jornada.
Hble. Sr. Bernat Solé Barril, conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència.
10:40​ h Ponència.
Oliver Garcia Muñoz, responsable d’assessorament en matèria de transparència i bon govern de la STGO
11:45​ h Taula rodona.
Moderadora, Núria Espuny Salvadó, directora general de Transparència i Dades Obertes
Ponents: Agustí Cerrillo Martínez, catedràtic de dret administratiu a la Universitat Oberta de Catalunya
Dolors Canals Ametller, professora de dret administratiu de la Universitat Girona
12:30​ h Torn obert de preguntes via xat
12:40​ h Cloenda.
Jordi Foz Dalmau, secretari de Transparència i Govern Obert

D’acord amb l’article 21.1.d de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, el dret d’accés a la informació pública pot ser denegat o restringit si el coneixement o la divulgació de la informació comporta un “perjudici per al principi d’igualtat de les parts en els processos judicials o la tutela judicial efectiva”.
El mateix límit a l’accés a la informació pública és recollit, amb els mateixos termes, en l’article 14.1.f de la Llei estatal 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
La Comissió de Garantia del Dret d’Accés (GAIP) ha tingut l’ocasió d’analitzar i aplicar aquest límit al dret d’accés en diverses resolucions de reclamacions –R. 210/2019; R. 139/2018; R. 84/2017; R. 113/2017; R. 5/2016; R. 193/2017; R. 181/2017; R. 107/2017, i Resolució de 2 de febrer de 2016, de finalització de la Reclamació 31/2015.

El Reglamento que desarrolla la Ley 19/2014 de 29 de diciembre de Transparencia, Acceso a la Información Pública y buen gobierno, quiere concretar y aclarar varios aspectos relacionados tanto con el objeto del derecho de acceso a la información pública como con el ejercicio de este derecho subjetivo, que corresponde a todas las personas más mayores de dieciséis años, con el fin de favorecer un ejercicio más ágil, a la vez que desvanecer dudas para garantizar los intereses tanto de las personas solicitantes como de terceras personas afectadas ante la actuación de las administraciones públicas.
El autor ha desarrollado en dos artículos todas aquellas cuestiones objetivas y sujetes que aporta el nuevo Reglamento.

"El dret d’accés a la informació pública pot ser denegat o restringit si el coneixement o la divulgació de la informació comporta un perjudici per a la seguretat pública. Així ho estableix l’article 21.1.a de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. (...)"

"El dret d’accés a la informació pública pot ser denegat o restringit si el coneixement o la divulgació de la informació comporta un perjudici per al secret o la confidencialitat en els procediments tramitats per les administracions públiques, sempre que el secret o la confidencialitat siguin establerts per una norma amb rang de llei. Així ho disposa explícitament la lletra d de l’article 21.1 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, article que té per objecte relacionar tots els béns i interessos jurídics el perjudici als quals pot comportar un límit al dret d’accés a la informació pública i, per tant, la desestimació total o parcial de la sol·licitud d’accés. (...)"