Transparencia en España

Pero en tiempos de Covid-19 se está comprobando que la ley de Transparencia sirve de muy poco. Con una presencia constante de los datos oficiales sobre muertos, afectados y recuperados –por barrios, ciudades, regiones o países– la ciudadanía exige ahora más información pública.

Taula rodona d'experts en transparència i dades obertes al Col·legi de Periodistes | Ignasi Renom
Les administracions públiques (govern, ajuntaments, diputacions, consells comarcals, però també centres educatius, consorcis hospitalaris, universitats, etc.) estan invertint temps i esforços- a més de recursos econòmics- per adaptar-se a la Llei de Transparència catalana, que es va aprovar al desembre del 2014 i que, des de gener del 2016, és d'obligat compliment. És d'obligat compliment, però una anàlisi exhaustiva revela que no s'està posant a disposició del ciutadà la informació que la llei indica.
Aquesta va ser una de les principals queixes que van exposar-se a la taula rodona: "Quin ús fem de les dades obertes i de la transparència?, que va tenir lloc dijous a la tarda, al Col·legi de Periodistes. Els experts van ser la Comissionada de Tecnologia i Innovació Digital de l'Ajuntament de Barcelona, Francesca Bria; Carlos Guadian, membre de la consultoria de comunicació digital, Ideograma; la directora del Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural de la UAB, Amparo Moreno Sardà; i Concha Catalan, periodista de dades i impulsora del Manifest OpenData.

Ja són 928 els municipis catalans que compten amb portals de transparència 

Les retribucions d'alts càrrecs i contractació d'obres públiques són les peticions d'informació pública més sol·licitades 

Si no s'aconsegueix involucrar a la ciutadania, estem fent un acte de maquillatge que no porta enlloc, explica Eduard Gil, membre de la Iniciativa Barcelona Open Data

El president de l'Associació d'Arxivers de Catalunya considera que ni administracions públiques ni ciutadans estan preparats per l'arribada de la Llei de transparència
Reivindica que s'aprofiti el coneixement dels arxivers en el procés de rendició de comptes que s'engega amb les administracions
La transparència de la informació pública podria ser una solució per acabar amb la corrupció

Por Karma Peiró en Nació Digital

​El secretari de Transparència i Govern Obert de la Generalitat està convençut que "si fem bé les coses, i donem instruments al ciutadà, hi haurà menys frau"

El Codi de Conducta d'alts càrrecs i directius públics i el Comitè Assessor d'Ètica Pública, acabats d'aprovar, són instruments perquè la ciutadania fiscalitzi l'acció de les administracions

El Parlament Europeu va aprovar fa uns dies la Regulació General de Protecció de Dades (RGPD), una norma de gran importància perquè, per fi, els ciutadans tindrem més drets per reclamar el control de la informació privada.

Un nuevo diseño, una edición que se perdió en un Extra Formación (8-abril-2016) y varios contenidos reservados para una ocasión especial han sido suficientes motivos para preparar y compartir esta edición doble especial.

Esta edición cuenta con 26 contenidos, entre ellos entrevistas a José Molina, Manuel Alcaraz, Ruth Mateu y Jesús Lizcano; artículos de Miguel Ángel Blanes, Beltrán Gambier, Concepción Campos Acuña, Sergio Jiménez Meroño, Gerard García-Gasull, Alfredo Nieto, Karma Peiró, Elena Costas, Manel Muntada, Isaac Ibáñez y Deborah Hardoon; contenidos sobre los organismos de control estatal, andaluz, murciano y canario; publicidad activa de los gobiernos murciano y catalán y actividades de la sociedad civil, representadas en esta edición por Oxfam, ¿Hay Derecho?, Politikon, ACREDITRA, Civio, GESOP, Compromiso Empresarial, NovaGob y Transparencia Internacional España.

GRACIAS a todas las personas que hacen posible este proyecto con sus contribuciones y a todas las que lo seguís.

«Si existeixen els paradisos fiscals és perquè els estats permeten aquestes plataformes opaques que acumulen una riquesa morta»

Karma Peiró es Directora de @Naciodigital