Quan pensem en el talent digital femení posem molt èmfasi a trencar estereotips, però ho fem, inexorablement, des d’una mirada també esbiaixada. Per això, malgrat els esforços en foment de vocacions tecnològiques, el model actual de creació de referents té un topall inevitable mentre aspirem a la paritat articulant el 50% com un tot homogeni. Amb tota la gratitud cap a les dones referents que amb els seus esforços i sacrificis formen part avui de l’elenc d’heroïnes TIC, per avançar cap a l’equitat és moment d’apostar per la inclusió i la diversitat també quan pensem en el modelatge. Si amb l’Angela Davis hem après que la llibertat és una batalla constant, l’equitat necessita la revisió permanent dels privilegis.

Tenim un diagnòstic clar i dades: les dones suposen el 21,4% de persones contractades al sector tecnològic. D’acord amb el Baròmetre DonaTIC, si excloem àmbits com comunicació i persones, baixa al 18%. Hem millorat en presència a conferències i espais de visibilitat, on ja no s’admet una taula rodona sense dones. Comprenem que costa trobar-ne si no saps on buscar, però de dones referents i de comunitats de tecnòlogues potents n’hi ha moltes, vibrants i ben articulades. Ara bé, sovint també identifiquem l’efecte “halo”: les més visibles són les que més trucades i invitacions reben. La propera vegada que en busqueu, podeu demanar a les “habituals” que en nominin alguna altra, si pot ser, jove i emergent. També podeu fer una ullada a les guanyadores dels Premis DonaTIC, on trobareu emprenedores, empresàries, professionals, estudiants i divulgadores d’un ampli ventall de disciplines i trajectòries (enguany encarem la desena edició).

Com es pot aconseguir reduir el impacte que l’agricultura genera en el medi ambient? Amb tecnologia que permeti fer dels processos vinculats a l’activitat agrària quelcom més eficient. Per aconseguir-ho, la Generalitat activa un seguir d’iniciatives: la més importat, implica destinar 1,6 milions d’euros per a la instal·lació a la comarca de les Garrigues d’una planta solar de 500 kW que donarà subministrament elèctric a l’estació de bombament EB5 de primeres etapes (I, II, III) del regadiu del Garrigues Sud. La inversió total que es contempla enguany en l’entorn dels regs de les Garrigues supera els 3,2 milions d’euros, donat que 0,86 serviran per finançar la ja citada estació de bombament i altres 0,75, per construir una altra planta solar juntament amb les seves infraestructures complementàries a la zona de la Pobla de Cérvoles i les Borges Blanques amb la finalitat d’abastir d’energia regs de suport per a plantacions d’olivera.

Fins diumenge, al recinte ‘Fabra i Coats: Fàbrica de Creació de Barcelona’ els assistents de la Tech&Play podran participar en 15 experiències immersives i una desena de tallers on explorar els darrers avenços en robòtica, Intel·ligència Artificial, realitat virtual, ciberseguretat o gaming; a més de gaudir d’espectacles que fusionen art i tecnologia o assistir a un ampli programa de diàlegs entre experts. Un festival “per a tothom” que es completarà diumenge amb un Family Day dedicat als més petits.

La jornada inaugural ha comptat amb el CEO de MWCapital, Francesc Fajula; el CIO de MWCapital, Eduard Martín; la directora general de Societat Digital de la Generalitat de Catalunya, Liliana Arroyo i Moliner; el Quart Tinent d’Alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Valls, així com representants de CaixaBank, Damm i d’altres institucions.

La Tech&Play està organitzada per MWCapital i compta amb la col·laboració de la Secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial del Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona, així com amb el suport de CaixaBank i Damm. A més, en les diferents activitats col·laboren una quarantena d’entitats.

L’Ainoha Castaño Martos estudia el doble grau d’Enginyeria Informàtica i Enginyeria Electrònica de Telecomunicacions a la Universitat Autònoma de Barcelona. Té només 21 anys, però les idees molt clares i tot l’afany possible per visibilitzar les dues etiquetes que utilitza quan es presenta: “Una dona tecnòloga i autista”. Ella és la guanyadora de l’últim premi DonaTIC en la categoria Estudiant TIC universitària i del premi Talent Jove a la Nit de les Telecomunicacions, i un dels referents que poden seguir les nenes i noies de Catalunya que no tenen cap mena de por de mirar cap a les STEAM com l’entorn on fer carrera laboral.

L’autisme l’ha portat a “entendre el mon de forma diferent”. El seu diagnòstic va arribar amb 17 anys, quan ja tenia força clar cap a on volia decantar-se. “Des de petita havia demanat joguines relacionades amb la ciència i la tecnologia, així que vaig anar cap al batxillerat tecnològic i vaig saber que l’electrònica m’apassionava gràcies a una assignatura on fèiem projectes en comptes d’exàmens”, relata. A l’hora d’escollir el grau definitiu, va optar per la doble titulació perquè “amb un sol grau no en faria prou!”, exclama amb un to que deixa clar que acostuma a rebre cares de sorpresa. A més a més, forma part del consell d’estudiants i del col·lectiu Tecno UAB, i s’apunta a tota activitat que la pugui ajudar a fer divulgació.

Digital After All’, l’exposició d’art digital que es podrà visitar aquest cap de setmana a l’antiga fàbrica de tabac de Tarragona, dedicada a l’art digital i a les possibilitats de la tecnologia aplicades a la creació artística, presentarà les instal·lacions de gran format dels estudis creatius FIELD (Londres) i Six N. Five & Someform (Barcelona / Berlín), de l’artista visual Alba G. Corral (La Ràpita), de l’artista new media Marnix de Nijs (Rotterdam), de la programadora creativa Mónica Rikić (Barcelona) i de l’artista audiovisual nddr3 (Barcelona), a més de la música de DJ Wilk.o.

La mostra es podrà veure únicament durant quatre dies, del 25 al 28 d’abril a La Tabacalera de Tarragona, antiga fàbrica de tabac, que obre les naus centrals de manera excepcional per acollir l’exposició. És un majestuós complex fabril format per diferents edificis amb motius clàssics.

'Digital After All' és una exposició, una celebració de la digitalitat i una experiència: un microcosmos per explorar i un mapa en el qual posar nom a aquelles persones que estan creant el present i el futur de l’art. A través del treball de sis artistes, nacionals i internacionals, “Digital After All” posa de relleu la força creativa d’una realitat plena de possibilitats, que trenca barreres, crea i il·lusions, i genera un espai on fluir, omplir els ulls, sentir, connectar i ser profundament humans. 

Visiteu l'entrada per obtenir més informació.

Arriben les vacances d’estiu i, com cada any us portem un llistat de les entitats i els centres que organitzen activitats relacionades amb la tecnologia a infants i adolescents durant aquest període. Us n’hem fet recull que esperem que us agradin i que interessin a la  canalla. A mesura que entitats i centres vagin actualitzant la seva oferta l’anirem afegint. De moment ja en teniu unes quantes per triar!

El gobierno de Italia ha implementado un nuevo decreto que propone penas de prisión de uno a cinco años para aquellos que causen “daños injustos” mediante el uso de sistemas de inteligencia artificial (IA). Esta medida se anunció en una rueda de prensa por el ministro de Justicia, Carlo Nordio, y está pendiente de aprobación parlamentaria, donde se espera que prospere dado que la coalición de derechas liderada por Giorgia Meloni posee mayoría absoluta.

Este decreto también contempla una inversión de mil millones de euros para apoyar a las start-ups del sector de la IA, marcando un paso significativo hacia la regulación de esta tecnología emergente. El enfoque está en ordenar un campo que tiene amplias aplicaciones y cuyo potencial y consecuencias aún se están explorando, según el ejecutivo italiano.

El marco legislativo incluye condiciones estrictas sobre el consentimiento para la difusión de imágenes y videos alterados por IA y establece requisitos adicionales, como el consentimiento paterno para menores de 14 años que deseen inscribirse en servicios que utilizan IA, como chatbots. La intención es que la IA se desarrolle y aplique respetando la autonomía humana y sin comprometer la gobernabilidad democrática.

Pacs del Penedès, a l’Alt Penedès, és el primer municipi de la província que ha visitat el nou servei d’assistència en caixer mòbil de la Diputació de Barcelona. L’objectiu és assegurar que els gairebé 58.000 habitants d’un centenar de municipis, que no disposen d’oficina bancària ni de caixer automàtic, puguin treure efectiu amb qualsevol targeta de dèbit, crèdit o prepagament, amb independència de l’entitat de crèdit amb què els usuaris tinguin el compte bancari. Demà, el servei arribarà a tres municipis de l'Alt Penedès (Castellet i la Gornal, Les Cabanyes i Pontons), i a un de l'Anoia (Cabrera d'Anoia) i del Garraf (Olivella).

Es tracta d’un projecte aprovat per unanimitat al ple d’octubre de 2021 i que ha comptat amb l’estreta col·laboració dels ajuntaments beneficiats. 

Un servei per a prop d’un centenar de municipis

El caixer es troba instal·lat en un vehicle que dona servei a 96 municipis de l’Alt Penedès (6), Anoia (18), Bages (11), Baix Llobregat (1), Berguedà (20), Garraf (1), Lluçanès (6), Maresme (1), Moianès (7), Osona (17), Vallès Occidental (2) i Vallès Oriental (6).

A través de rutes programades, el caixer mòbil recorrerà una vegada al mes les poblacions de menys de 1.000 habitants (81 municipis, un 84% del total) i dues vegades al mes les que en tinguin més de 1.000 (15 municipis, un 16% del total).

Molt més que un caixer mòbil

Per fer ús d’aquests caixers mòbils, es pot utilitzar qualsevol targeta de dèbit, crèdit o prepagament, amb independència de l’entitat de crèdit amb què els usuaris tinguin el compte bancari. Permetrà treure efectiu amb targeta i mòbil, consultar els últims moviments i el saldo, canviar el PIN i recarregar una targeta prepagament.

A l’interior del vehicle, els usuaris també podran domiciliar i fer el pagament de tributs locals de l’Organisme de Gestió Tributària (ORGT), així com rebre informació dels diversos serveis que presta la Diputació de Barcelona.

Per treure efectiu del caixer mòbil, els usuaris hauran de pagar una comissió d’1,35€ mentre que la resta de serveis seran gratuïts.

El projecte Epicentre, en què el Clúster Digital de Catalunya n’és soci principal, ha tancat la primera missió d’internacionalització. Aliat amb el centre Campania Bioscience (CBIOS) d’Itàlia i la Lithuanian Food Exporters Association (LitMEA) el seu objectiu és crear noves cadenes de valor entre PIMES, clústers i mitjanes i grans empreses en les àrees TIC, tecnologies financeres, salut i agroalimentari.

Quant a la fita d’internacionalitzar-lo, ha passat pels representants del Campania Bioscience Technological District, els quals han explorat diferents oportunitats relacionades amb el mercat nord-americà. A més, han iniciat converses amb The Research Triangle a Carolina del Nord i han visitat el corredor High Tech de Florida a Orlando.

Dins d’aquest corredor, s’hi uneixen 23 comtats amb tres de les institucions de recerca més grans del país, com són la Universitat de Florida Central (UCF), la Universitat de Florida del Sud (USF) i la Universitat de Florida (UF). Dins dels seus objectius, se centra en la indústria aeroespacial, d’aviació, d’agrotecnologia, ciències, tecnologies mèdiques i de la informació, òptica i fotònica, entre d’altres.

Epicentre és un programa d’acompanyament, acceleració, validació i transferència al mercat de solucions innovadores entre PIMES tecnològiques i les mitjanes i grans empreses, a través de dues convocatòries.

Las acciones de Meta, dueña de Facebook, Instagram o Whatsapp, se hunden hasta un 13% en la preapertura tras presentar la noche del miércoles unas cuentas robustas, pero con perspectivas que han decepcionado al mercado.

La empresa liderada por Mark Zuckerberg espera un incremento en el gasto para seguir el ritmo en la carrera de la IA y unos ingresos menores a los que barajaban los analistas, de nuevo reviviendo las dudas sobre si su viraje al metaverso será realmente rentable para los inversores. 

Las técnicas de los ciberdelincuentes para conseguir sus objetivos no dejan de sorprendernos. Hace unas semanas hablábamos de los peligros de una versión troyanizada McAfee Security que consiguió infectar a usuarios de Android. Hoy toca hacer mención a un software antivirus legítimo que fue utilizado como vía para distribuir malware. Se trata de eScan, una solución de seguridad desarrollada por MicroWorld Technologies para Windows que no consiguió proteger de manera ideal a sus clientes. Los antivirus no son perfectos y no siempre pueden atajar las amenazas, pero lo que descubrieron los especialistas de Avast sobre el mencionado producto es muy interesante.

La Generalitat, la Diputació de Lleida i l'Administració Oberta de Catalunya han presentat aquest dilluns 22 d'abril el Servei Decidim Catalunya als ajuntaments de Lleida. Els assistents han pogut conèixer i valorar el contingut d'aquest servei, que facilita la gestió i realització de processos participatius, pressupostos participatius, consells de participació i consultes públiques prèvies.  

El Servei Decidim Catalunya vol impulsar un model de participació ciutadana de qualitat al món local i donar suport a les entitats locals en les seves polítiques de participació. Per fer-ho possible, proporciona la plataforma digital de participació ciutadana Decidim amb altres recursos rellevants.    

“Èxit” en la prova de sirenes de risc químic a Tarragona i les Terres de l’Ebre del dimecres. Les 52 sirenes han sonat i el 84% dels ciutadans de la zona afectada -una població de 189.000 persones- han reportat amb enquestes que han rebut el missatge d’alerta de telefonia mòbil. El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, ha destacat la importància de “testar” els sistemes d’alerta i que els ciutadans puguin posar a prova el protocol de seguretat del Plaseqta. Una vintena d’escoles, uns 12.000 escolars, han simulat un possible confinament per risc químic i els alumnes, com els de l’escola Pere Virgili de Vilallonga del Camp (Tarragonès), han demostrat que tenen clares les indicacions que haurien de seguir en cas d’accident.

En aquesta era digital, les TRIC han redefinit la manera com ens relacionem i comuniquem. Però cal tenir en compte que aquesta experiència en línia, per a la població adolescent i jove, s'entrellaça amb el sentit d'identitat individual, col·lectiva i generacional a la «vida real». És essencial comprendre aquesta intersecció per fomentar una relació saludable amb la tecnologia.

Un matí monogràfic sobre els usos de les pantalles i les xarxes socials en l'àmbit de la sexualitat, dirigida a familiars i persones de referència de la població adolescent i jove, on us presentarem un nou recurs per analitzar i treballar aquest tema. La Guia dedicada als usos de les TRIC, en relació amb la sexualitat i les relacions afectives, en la que intervenen factors com: connexió permanent, disponibilitat i immediatesa, percepció del risc, anonimat, context grupal, la no neutralitat de les pantalles..

L’objectiu d’aquesta assistència neix de la voluntat de l’Ajuntament d’elaborar l’Agenda Urbana de Cerdanyola del Vallés, com a instrument clau per a implementar l’esmentat pla estratègic i dotar-lo del full de ruta cap a una ciutat més sostenible, inclusiva i resilent, capaç d’integrar els esforços de les organitzacions de la societat civil, del sector privat, del sector públic i de totes les persones interessades en participar en estratègies d'actuació urbanística que permetin la igualtat de drets i d’accés als beneficis i oportunitats que la ciutat pot oferir a les persones, envers el compliment dels objectius fixats al pla estratègic i en alineació als ODS. Així doncs, els treballs previs de diagnosi desenvolupats en el marc del pla estratègic  han estat la base per a la redacció de l’agenda urbana local.

El document també incorpora un sistema d’avaluació i seguiment de la implementació de l’agenda que parteix d’un sistema metodològic mix d’indicadors qualitatius i quantitatius. Així mateix, es contemplarà amb indicadors específics per a cada projecte estratègic, per tal de realitzar el seguiment operatiu del pla d'acció.