e-onomastica
41.8K views | +2 today
Follow
Your new post is loading...

Popular Tags

Current selected tag: 'neotoponímia'. Clear
Scooped by Santi Arbós
Scoop.it!

CONSELL FORMENTERA TOPONIMIA | El TS rechaza que utilizar 'Baleares' y no 'Balears' en resoluciones judiciales suponga "discriminación lingüística"

CONSELL FORMENTERA TOPONIMIA | El TS rechaza que utilizar 'Baleares' y no 'Balears' en resoluciones judiciales suponga "discriminación lingüística" | e-onomastica | Scoop.it
oponimia en castellano en los membretes o hablar de 'Palma de Mallorca'" ni "suponen menosprecio, ni discriminación lingüística"
El TS se pronuncia sobre esta cuestión dentro de una serie de recursos del Consell de Formentera, condenada a pagar las costas

Fachada del Tribunal Supremo. / EUROPA PRESS

E.P.

27 ABR 2024 12:31
El Tribunal Supremo ha rechazado en una sentencia que utilizar en resoluciones judiciales los términos 'Baleares' en lugar de 'Balears' o 'Palma de Mallorca' en vez de 'Palma' suponga ni "menosprecio" ni "discriminación lingüística", descartando asimismo que implique "ilegalidad", posibles nulidades o indefensión.

El TS se ha pronunciado sobre esta cuestión dentro de una serie de recursos del Consell de Formentera por el uso de la toponimia oficial en un acuerdo del Tribunal Superior de Justicia de Baleares (TSJIB), y varias resoluciones derivadas. A lo largo del procedimiento el Consell actuó reiteradamente contra todas las resoluciones en las que se utilizaran las denominaciones en castellano.

El litigio comenzó con el nombramiento de un juez de paz de Formentera en 2022. El Consell presentó un recurso con el que consiguió que el Consejo General del Poder Judicial (CGPJ) rectificara el texto para hacer constar que en lugar del Ayuntamiento de Formentera debería figurar el Consell Insular de Formentera.

Como recuerda el Tribunal Supremo, según la Ley Orgánica del Poder Judicial la competencia de nombrar jueces de paz es de los Ayuntamientos, pero el 'Estatut d'Autonomia' dispone que "los regidores del Ayuntamiento de Formentera integran el Consell Insular". En cualquier caso, la rectificación no suponía una alteración sustancial del objeto del acuerdo, el nombramiento del juez de paz.

"Baleares"
Sin embargo, la institución isleña no quedó satisfecha y recurrió el acuerdo del CGPJ por el uso de la palabra en castellano 'Baleares' al referirse al TSJIB, y por que se ubicara su sede en 'Palma de Mallorca' y no en 'Palma' a secas. Pedía corregir los términos "ya sea en el membrete, ya sea en el documento mismo". En este sentido, solicitó que se instara a sustituir los membretes y elementos sobreimpresionados en papeles oficiales por los topónimos en catalán.

La demanda del Consell -43 "densas páginas" y un escrito de conclusiones de 70 que "no pueden considerarse sucintas alegaciones" para el TS- exponía repetidas veces lo que estipula el 'Estatut' y cuáles son las denominaciones oficiales de la Comunidad Autónoma y su capital. Afirmaba que el acuerdo era contrario a derecho y discriminatorio, al atentar "contra la identidad jurídico-lingüística de la Comunidad Autónoma balear" y la oficialidad de la lengua catalana en materia de topónimos.

Además de lo anterior el Consell solicitaba paralizar la causa para efectuar "emplazamientos globales a los posibles interesados" -otras instituciones oficiales de Baleares-, por los intereses colectivos en juego relativos al uso de la toponimia oficial", mediante anuncios en los boletines oficiales estatal y autonómico. Esa petición fue rechazada y, precisamente, en la respuesta se hacía mención al 'Boletín Oficial de las Islas Baleares' en lugar de su nombre en catalán; de nuevo el Consell instó una rectificación pero se le contestó que el auto "no necesita aclaración".

El Abogado del Estado se opuso a la demanda del Consell, explicando que, al margen de que se había aceptado cambiar Ayuntamiento por Consell, entendía "de sentido común" que no suponía "indefensión" el uso de toponimia en castellano o catalán. Además alegó que la controversia sobre los membretes sería competencia del Ministerio de Justicia, ajena al régimen de actuación de los jueces y tribunales.

Posición del Tribunal Supremo
El TS, por su parte, incide en que no está en cuestión cuáles son las denominaciones oficiales de la Comunidad Autónoma y su capital, señalando que "está claro que deben usarse tanto en las resoluciones judiciales cuanto en el soporte en el que constan recogidas, así como en las certificaciones que de ellas se expidan y su soporte". Sin embargo, "si no puede haber duda al respecto, tampoco debe haberla en que lo sucedido en este caso no implica irregularidades invalidantes".

El Supremo constata que, respecto al acuerdo del CGPJ sobre el nombramiento del juez de paz, se accedió a una corrección de un "error", pero no se "apreció ilegalidad".

"Tampoco hay ilegalidad en lo demás. No sólo porque no ha causado indefensión al Consell recurrente ni es responsabilidad del CGPJ ni, propiamente, de la Sala de Gobierno (...). No la hay porque un membrete, la expresión en castellano 'Islas Baleares' o hablar de 'Palma de Mallorca' no la determinan, ni suponen menosprecio, ni discriminación lingüística. Expresan solamente un desajuste terminológico", concluyen los magistrados, que ven una manifiesta "desproporción" en los planteamientos del Consell.

La sentencia del Supremo apostilla además que la web del CGPJ "utiliza las denominaciones oficiales". El TS condenó en costas al Consell.

Pese a que esta última sentencia del Supremo utiliza los nombres en catalán a lo largo del texto, la institución insular también actuó frente a ella. Donde los magistrados razonaban que "no es precisa una prolija exposición sobre cuáles son las denominaciones oficiales de la Comunidad Autónoma y de su capital", el Consell solicitó que se hiciera constar, entre paréntesis, que la denominación oficial de la Comunidad es 'Illes Balears' y la capital es 'Palma'. También pedía otras modificaciones en los acuerdos impugnados del CGPJ y el TSJIB.

Te puede interesar
BALEARES

Prohens pone el Estatut como 'línea roja' en la defensa del catalán y acusa a la izquierda ...

IBIZA

Los vecinos de sa Cala exigen medidas para acabar con las carreras ilegales ...

IBIZA

El PP se prepara para más presiones de sus socios con el catalán





De nuevo el TS rechaza sus pretenciones "porque ni es precisa aclaración alguna" ni cabe "modificar el fallo de la sentencia que es lo que, en realidad, pretende y no un complemento de la misma".
No comment yet.
Scooped by Santi Arbós
Scoop.it!

Entitats nord-catalanes exigeixen al Consell Departamental d'incloure "Catalunya del Nord" en la consulta pel canvi de nom

Entitats nord-catalanes exigeixen al Consell Departamental d'incloure "Catalunya del Nord" en la consulta pel canvi de nom | e-onomastica | Scoop.it

L’administració també descarta de proposar "País Català" dient que el consell d’estat francès el refusaria i proposen el de "Pirineu Català"


Entitats nord-catalanes han començat una campanya perquè el Consell Departamental dels Pirineus Orientals inclogui les denominacions “Catalunya del Nord” i “País Català” en la consulta que organitza per a canviar el nom. El principal motiu que l’administració ha donat a les entitats per refusar-ho és que el consell d’estat francès no admetria aquestes denominacions i, en canvi, proposen com a alternativa el de “Pirineu Català”, que consideren que podria ser avalada per les autoritats franceses. E




ls impulsors de la campanya es reuniran avui a la tarda amb representants del Consell Departamental per a proposar les denominacions. Les entitats critiquen que es descartin les denominacions que més representen el territori abans que els ciutadans les puguin votar.

El Consell Departamental dels Pirineus Orientals prepara un procés participatiu per canviar el nom. Consideren que és una denominació que no representa al territori, i per això han encetat un procés per tal que la gent pugui elegir un nom més representatiu. Per a unes quantes entitats nord-catalanes aquesta és una bona notícia que hauria de permetre reflectir la identitat cultural de la zona. Així ho explica el president de Catalunya Nord per la Independència, Hervé Pi, en declaracions a l’ACN.

Per això plantegen dues denominacions possibles: per una banda, hi ha Catalunya Nord o Catalunya del Nord. Per a Pi, aquest és el nom que més representa al territori. Per altra banda, també proposen País Català, una denominació que s’ha popularitzat molt en els últims anys. El president de Catalunya Nord per la Independència recorda que hi ha molts pobles que han penjat cartells amb aquest nom als accessos i en cap cas ha ocasionat problemes. Avui, l’associació ha denunciat que el Consell Departamental hauria descartat incloure aquestes dues denominacions a la consulta. El motiu seria que el consell d’estat francès refusaria qualsevol denominació que inclogui la paraula Catalunya o un derivat.

Per a Hervé Pi, però, aquesta decisió genera preocupació per al teixit associatiu nord-català perquè atempta contra els principis democràtics. El president de l’entitat recorda que hi ha un departament que es diu Occitània i en cap moment van trobar-se amb traves per part del consell d’estat. Per això no entendrien que ara s’oposessin a la denominació de Catalunya Nord.

De moment, el Consell Departamental dels Pirineus Orientals ha convocat les entitats i associacions culturals a una reunió aquest mateix dimecres a la tarda per abordar la situació. A partir d’aquí, les entitats volen que se les escolti i que el consell canviï d’opinió. En el cas en què no rectifiquin, Hervé Pi assegura que faran “una crida al boicot” de la consulta.

Pi ha afegit que entén que la consulta no pot incloure “50 propostes de noms” per això ha defensat que hi hagi una tria amb les que tenen més suport. En el cas en què la de Catalunya Nord o País Català no aconseguís aquest suport entendrien la decisió, però s’oposen frontalment que es descarti d’entrada.

No comment yet.
Scooped by Santi Arbós
Scoop.it!

El cambio de nombre en las calles genera controversia entre los vecinos de la Plaza San Severiano y Santo Cristo

El cambio de nombre en las calles genera controversia entre los vecinos de la Plaza San Severiano y Santo Cristo | e-onomastica | Scoop.it

MÁS INFORMACIÓN
La calle Santo Cristo, en Cádiz.


La calle Santo Cristo, en Cádiz. / LOURDES DE VICENTE

El PP de Cádiz rectifica y no cambiará el nombre a las calles Santo Cristo y Chile
En la todavía Plaza de San Severiano, un vecino comentaba que "si siempre se ha conocido a la plazoleta con este nombre, no veo por qué deba cambiarse, es una medida molesta e innecesaria". El nombre que este lugar va a recibir es Plaza Víctimas de la Explosión de Cádiz, debido al polvorín de la Armada que explotó en agosto de 1947 y que dejó 150 fallecidos. Juan García, residente de esta zona, era aún menor de edad cuando la bomba explotó; y este viernes se quejaba de que "ya hay un monumento en la plaza que conmemore a las víctimas. "¿Es necesario otro homenaje?", preguntaba en tono airado. 

TE RECOMENDAMOS
La plaza Candelaria de Cádiz se convierte en un mercadillo con música en directo

La plaza Candelaria de Cádiz se convierte en un mercadillo con música en directo

El Trompeta o cómo un bar de Cádiz es capaz de competir con los asturianos haciendo cachopos

El Trompeta o cómo un bar de Cádiz es capaz de competir con los asturianos haciendo cachopos

A favor o en contra del cambio de nombre, los vecinos de uno y otro sitio coinciden en que esta es una medida para las nuevas generaciones, que la gente que ya conoce y ha crecido usando el nombre de estas calles no se va a esmerar ahora en utilizar el nuevo. "Yo sigo diciendo que voy a coger por Cruz Verde o por Corneta Soto Guerrero", afirma un vecino cercano a la calle Santo Cristo, que se justifica explicando que es con esos nombres cambiados en tiempos de Kichi con los que se ha criado y que sigue usando.

Hay vecinos que creen que mantener los nombres de las calles de la ciudad le otorga también a esta cierto encanto, "incluso conservar el azulejo del apelativo que reciben puede ser un detalle bonito para aquellos que han disfrutado y crecido en la ciudad", como apunta un gaditano. La calle Santo Cristo, cuyo nombre data de antes de 1873, iba a pasar a llamarse Calle Paca Briceño antes de que el Ayuntamiento rectificara, en homenaje a la gaditana bailaora y maestra de baile fallecida en enero de 2022, que estuvo casi 60 años instruyendo en danza. Este posible cambio que ofrecía el Partido Popular tampoco ha gustado a Juan García. "¡Cómo se va a comparar a Cristo con una bailaora!", exclamaba mezclando ironía y seriedad en sus palabras. 

Más allá del nombre que tengan en cada momento, los gaditanos se sorprenden de las gestiones a realizar en caso de que las calles reciban un nuevo nombre, que además tienen que correr a cargo de los afectados. "Es algo bastante molesto"; o "está mal que tenga que hacerlo el ciudadano por su cuenta", son algunas de las opiniones más repetidas al respecto. "Con las facilidades que hay ahora con internet y siendo esto algo que, en general, no votan los vecinos, no entiendo que sea el ciudadano el que deba hacerlo y pagarlo en muchos casos", resume un trabajador de los aledaños de la calle Santo Cristo. 

A pesar de las diversas opiniones a favor o en contra de la asignación de nuevos nombres, en lo que sí coinciden todos es en calificar como innecesario esta práctica en la que se ha introducido el Ayuntamiento en los últimos años. Todos consideran que hay muchos temas más importantes a solucionar en la ciudad, como la limpieza, que ha sido uno de los puntos más repetidos, aunque no el único.

"Habría que cuidar más la higiene de la ciudad, que están las calles que da pena verlas. También generar más puestos de trabajo, sobre todo para la juventud que estamos viendo que cada vez son más los jóvenes que tienen que emigrar en busca de trabajo porque no pueden quedarse en la ciudad", se lamentaba una vecina de la Plaza Candelaria. Jesuli, vecino de San Severiano, se quejaba de la gestión de las plazas de aparcamiento en muchos solares que a día de hoy se encuentran abandonados. "Hay que fomentar puestos de trabajo para la juventud, que es una pena que tenga que irse, crear más vivienda de protección oficial y llevar a cabo proyectos que inyecten dinero y movimiento a la economía gaditana", plantea otro gaditano. La regulación del precio de los alquileres ha sido otro de los tópicos comentados por varios entrevistados, que ven cómo cada vez es más difícil vivir en la ciudad donde han crecido mientras el equipo de gobierno destina sus esfuerzos a cambiar el callejero gaditano.

Dada la polémica que ha generado esta iniciativa de cambio de nombres, el alcalde Bruno García ya ha adelantado este viernes que finalmente no cambiará el nombre a las calles Santo Cristo y Chile, que iban a recibir el nombre de Paca Briceño y Mariano Marcos respectivamente. La primera dará nombre a una glorieta del paseo de Canalejas, mientras que el segundo, que fuera director de la Escuela Superior de Ingeniería (en la época en la que se proyectó la nueva sede en Puerto Real), dará nombre al tramo de la calle Porlier que separa las calles Paraguay y Ángel, continuación de la calle Virgen de la Palma.
No comment yet.
Scooped by Santi Arbós
Scoop.it!

Les Borges revisarà el nomenclàtor 'des d'una perspectiva de memòria històrica i de gènere' | Notícies

Les Borges revisarà el nomenclàtor 'des d'una perspectiva de memòria històrica i de gènere' | Notícies | e-onomastica | Scoop.it
El govern municipal retira simbòlicament una de les plaques del carrer General Güell, una reivindicació de fa anys, per la vinculació del personatge amb les dictadures de Primo de Rivera i Franco.


(foto: Aj. Borges)
Dissabte passat, 20 d’abril, es va retirar una de les dues plaques que donem nom al carrer General Güell de les Borges Blanques, un acte simbòlic emmarcat en les terceres jornades Memòria i República, que pretèn ser l’inici d’una renovació del nomenclàtor dels carrers de la localitat “des d’una perspectiva de memòria històrica i de gènere”, va explicar l’alcalde, Josep R. Farran. El govern municipal constata “la manca de representació femenina en els noms de carrer a les Borges, una realitat que es pretén abordar en aquest procés de renovació”. A l’acte de dissabte hi va intervenir l’historiador Marc Macià, que va repassar la trajectòria de Güell. De moment, el carrer es continua dient com fins ara a nivell oficial, a falta d’iniciar el procés per triar-ne un de nou. 



La retirada de la placa de General Güell obeeix a la voluntat d’eliminar aquest nom de l’espai públic per la implicació directa que Ildefons Güell Arqués (1865-1941) va tenir amb les dictadures de Primo de Rivera i Franco. Nascut a les Borges, va ser comandant militar a Ceuta durant la Guerra del Rif, sota les ordres de Primo de Rivera; una guerra que va requerir unes lleves de soldats contra les quals s'havia revoltat bona part de la ciutadania garriguenca. El 1929, amb 64 anys, Güell va passar a la reserva i, per tant, no va intervindre directament en la Guerra Civil però sí que va participar en actes d'exaltació franquista i nazi i va ser recompensat per l'addicció al règim amb la vicepresidència del Círculo Militar del Ejército y de la Armada i la judicatura als tribunals militars, on va exercir fins la seua mort, el 1941.

Entre els actes d'exaltació que va protagonitzar, algun es va fer a Cervera, ciutat on s'havia casat el 1891. A la capital de la Segarra, Güell també hi tenia un carrer dedicat, però la Paeria va aprovar l'estiu del 2018 canviar-ne la denominació, precisament pels vincles i el suport del militar als règims dictatorials esmentats. El consistori va donar llum verda, també, a escollir el nou nom mitjançant un procés participatiu entre cinc noms, que va culminar el 2019.

Un acord municipal des del 2020
El gener del 2020, l'Ajuntament de les Borges -aleshores governat per JxCat-Junts- va aprovar per unanimitat una moció presentada per Borges per la República (BxRep) en què s'acordava iniciar la tramitació per canviar el nom del carrer General Güell "com més aviat millor". La moció aprovada preveia substituir el nom, posat el 1991, pel que rebés més suports en una votació popular entre quatre noms consensuats. Més enllà d’aprovar la moció, però, el procés no va continuar. 

La petició de retirar el nom del General Güell ja venia d’abans. El 2016, per exemple, la CUP de les Borges ja n’havia demanat la substitució i el 2018, la Comissió Ciutadana per la Memòria de les Borges, que també ho havia reclamat, va enviar als grups municipals un informe que detallava la trajectòria d'Ildefons Güell i n'explicitava els lligams directes amb la dictadura. Malgrat les reticències expressades per l’aleshores alcalde, Enric Mir, que considerava que la relació de Güell amb la dictadura no era prou directa i no veia la necessitat de canviar el nom del carrer, tant JxCat com BxRep es comprometrien en campanya electoral a dur a terme el canvi de nom.
No comment yet.
Scooped by Santi Arbós
Scoop.it!

L’equip de govern vol posar el nom de Terricabras a una plaça o un carrer | Núria Astorch | Girona | Societat

L’equip de govern vol posar el nom de Terricabras a una plaça o un carrer | Núria Astorch | Girona | Societat | e-onomastica | Scoop.it
NÚRIA ASTORCH - GIRONA
L’Ajun­ta­ment de Girona pro­posa posar a una plaça o car­rer de la ciu­tat el nom del filòsof, catedràtic i polític gironí Josep Maria Ter­ri­ca­bras, que va morir la set­mana pas­sada. És una pro­posta con­junta de l’equip de govern for­mat per Gua­nyem Girona, Junts i Esquerra que poste­ri­or­ment haurà d’estu­diar la Comissió del Nomenclàtor. Amb aquesta acció es vol home­nat­jar la tasca i la figura de Ter­ri­ca­bras. L’alcalde de Girona, Lluc Sale­llas i Vilar, i el tinent d’alcal­dia i regi­dor de Cul­tura de l’Ajun­ta­ment de Girona, Quim Ayats i Bar­trina, ho han anun­ciat avui en el marc de la diada de Sant Jordi.
ADVERTISING



“Sant Jordi és una diada de lle­tres i de país que s’escau amb la figura eru­dita i com­pro­mesa d’en Josep Maria Ter­ri­ca­bras. El volem home­nat­jar fent aquest gest simbòlic en un dia tan asse­nya­lat”, ha afir­mat l’alcalde Lluc Sale­llas i Vilar.

“Volem fer aquest home­natge a en Josep Maria Ter­ri­ca­bras, que repre­senta la Girona com­pro­mesa amb la lli­ber­tat, la justícia, la igual­tat i el progrés col·lec­tiu. La Girona que esti­mem i cons­truïm a diari”, ha expli­cat el tinent d’alcal­dia Quim Ayats i Bar­trina.
No comment yet.
Scooped by Santi Arbós
Scoop.it!

Els noms dels carrers de Safranars ja són definitius un cop passats els tràmits administratius

Els noms dels carrers de Safranars ja són definitius un cop passats els tràmits administratius | e-onomastica | Scoop.it
És un dels requisits per començar a dibuixar/executar la trama urbana de la nova àrea d'expansió d'Altafulla a tocar del riu Gaià
El carrer de Joana Badia, el carrer dels Diables i la Via dels Països Catalans ja són definitivament els noms oficials dels vials que recorreran la nova urbanització de Safranars d'Altafulla. Això és així després de tancar el procés participatiu per fer la tria dels noms, la selecció dels guanyadors, la seva aprovació pel Ple Municipal i l'exposició pública de l'acord plenari. Aquesta exposició pública ha finalitzat sense que s'hagin rebut al·legacions i, per tant, la proposta de bateig dels carrers s'ha elevat automàticament a definitiva. A efectes pràctics, com explica la coalcaldessa d'Altafulla i regidora d'Urbanisme, Alba Muntadas, representa que aquests noms es poden usar ja en qualsevol document oficial referent en aquest nou àmbit urbanitzable.

Muntadas ha assenyalat que els nous noms ja apareixeran en els documents on es plasmi la reparcel·lació dels terrenys i les intervencions a fer-hi. D'aquesta manera els carrers deixaran de tenir el nom genèric que tenen actualment, com carrer A, B i C.

La zona, recordem, s'ubica darrere la ronda d'Altafulla i la delimita el camí de Ferran i el riu Gaià. És, precisament el riu el que li ha de conferir la seva característica principal, el fet de ser un pulmó verd de la vila, zona d'esbarjo i passeig, a més de comptar amb una dotació d'habitatges.
No comment yet.
Scooped by Santi Arbós
Scoop.it!

Aquests són els nous noms de dona que arriben als carrers de Barcelona

Aquests són els nous noms de dona que arriben als carrers de Barcelona | e-onomastica | Scoop.it
La Ponència del Nomenclàtor també acorda batejar un parc en memòria de les Tretze Roses, un grup de noies afusellades pel règim franquista a Madrid el 5 d'agost de 1939
NACIÓ
26 de març del 2024
Actualitzat a les 15:28h

Un carrer amb nom de dona a Barcelona | Ajuntament de Barcelona
La Ponència del Nomenclàtor de Barcelona suma nous noms de dona -Elvira Augusta Lewi, Dolores Ibárruri, Victòria Ruiz Rodríguez, Justa Freire i Leonor Ferrer- per a espais diversos de la ciutat i tira endavant amb la proposta per batejar un parc amb el nom de Parc de les Tretze Roses. Aquest recorda les 13 noies, algunes d'elles membres de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU), afusellades pel règim franquista a Madrid el 5 d'agost de 1939. El parc s'ubica entre els carrers de Pontils, d'Arnes i d'Ascó.

A més a més, la ponència ha acordat una placa de memòria al carrer Bruc 49, a l'Eixample, que indiqui que hi va viure l'enginyer i urbanista Ildefons Cerdà. Serà un reconeixement a petició del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports.
 
Més noms de dona
Des de finals de l'any passat i fins ara s'ha votat a favor d'incorporar 18 noms de dona més als carrers i places de la ciutat. Tots ells fan referència a dones representants de la memòria de l'activisme veïnal, polític i sindicalista o també de la cultura i de la ciència.

Els nous noms de dona que s'incorporen ara al nomenclàtor de Barcelona són diversos. A Sants-Montjuïc, el nou barri de la Marina del Prat Vermell és el que suma més noms de dona nous. S'aprova dedicar uns jardins a Dolores Ibárruri, la Passionària. S'ubicarà entre el carrer de Cal Cisó i el carrer de Micaela Chalmeta, el nou espai en honor de la dirigent comunista, que va ser secretària general i presidenta del Partit Comunista de l'Estat, nascuda a Biscaia el 1895 i que va morir a Madrid el 1989.

Al mateix barri, se situarà els jardins de la Benita, en homenatge a Victòria Ruiz Rodríguez, una activista veïnal que va morir el 1962. Veïna de les anomenades Cases barates del Prat Vermell, militant anarcosindicalista, treballadora social i participant de la vaga de lloguers de 1931.

Entre el passeig de Francesc Candel i el carrer de Miquel Porter Moix, també a la Marina del Prat Vermell, se li dedica un jardí a la mestra republicana Justa Freire a petició del Memorial Democràtic de treballadors/es SEAT i Eix de Memòria i Cultura de La Marina. Freire va ser una docent i pedagoga represaliada després de la Guerra Civil.

Al Poble-sec tindrà un carrer la primera dona delineant a Espanya, Leonor Ferrer. Es trobarà en un nou espai entre el passeig de Santa Madrona i el carrer de Lleida. La proposta de recordar-la va sorgir de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

A Les Corts es dedicarà un passatge a Elvira Augusta Lewi, escriptora nascuda el 1909 que va conrear la narrativa, el periodisme i la traducció, i va tenir una forta activitat sociocultural de caràcter feminista. El passatge amb el seu nom es trobarà entre el carrer de l'Aviació i el carrer Taquígraf Garriga.

A banda d'aquestes dones també s'ha aprovat a Sant Andreu, al barri de la Sagrera, que es dedicarà un carrer a l'etòleg i etnòleg Jordi Sabater Pi que va morir el 2009. Aquesta proposta ha sorgit del Districte de Sant Andreu i d'entitats que reconeixen el primatòleg català conegut popularment per portar el goril·la albí Floquet de Neu al Zoo de Barcelona.

A Sant Martí, al nou espai entre la Rambla Guipúscoa i el carrer de Ca n'Oliva es bateja amb el nom de plaça del 25 de novembre. Aquest espai del barri de la Verneda i la Pau reconeix el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència vers les Dones a proposta del Consell de Memòria del Districte.

Al barri de la Bordeta, entre el carrer Constitució i el nou parc de Can Batlló, se situa el Pas de Paronas, en homenatge a Francesc Comas Pagès. El Districte i entitats de memòria del barri van proposar donar el nom del vial que connectarà amb el nou parc, a l'anarcosindicalista santsenc que va morir a causa de les ferides rebudes en l'atemptat que va causar la mort de Salvador Seguí, conegut com El Noi del Sucre.
No comment yet.
Scooped by Santi Arbós
Scoop.it!

Toponimia en Palma: PP y Vox votan en contra de cambiar el nombre a la plaza Joan Carles I y el PSOE se abstiene

Toponimia en Palma: PP y Vox votan en contra de cambiar el nombre a la plaza Joan Carles I y el PSOE se abstiene | e-onomastica | Scoop.it
PP y Vox han tumbado una proposición de Més per Palma para cambiar el nombre a la plaza Joan Carles I debido a «los numerosos casos de corrupción que han menguado la credibilidad y la confianza en la monarquía española». La iniciativa, en la que el PSOE se abstuvo, instaba al equipo de gobierno a iniciar los trámites para rebautizar este enclave con su denominación popular de plaza de les Tortugues. 

«Esta es la cuarta vez que Més per Palma lo pide. En este sentido, queremos poner en evidencia el tacticismo del PSOE, que se ha abstenido», ha lamentado Kika Coll, regidora de Més per Palma que ha defendido la proposición durante la comisión del pleno de servicios a la ciudadanía. 

«Con su abstención el PSOE demuestra carencia de compromiso con la lucha contra la corrupción. Y PP y VOX directamente la justifican. La mejor manera de acabar con la democracia es homenajear a los corruptos. Y hoy ustedes han faltado al respeto a los ciudadanos honrados», resumió Coll.

"Los ciudadanos merecen respeto y dignidad"
En este sentido, la regidora ha criticado que «el PP y Vox han votado a favor de que una plaza de nuestra ciudad continúe llevando el nombre de un corrupto». Coll ha considerado que «no deberíamos permitir que haya calles con el nombre personas con un currículum tan perverso. Los ciudadanos merecen respeto y dignidad. La abstención del PSOE, pese a ser un avance respecto a la pasada legislatura, demuestra connivencia con graves casos de corrupción de la Casa Real. Me cuesta pensar que un trabajador honrado votante socialista entienda esa decisión».

Te puede interesar
SOCIEDAD

Madrid, la comunidad con menor tiempo de espera para pasar por quirófano ...

TELEVISIÓN

¡Bombazo! Julián Muñoz vuelve a la carga contra Isabel Pantoja: 'Quiere contarlo todo' ...

MALLORCA

Atascos kilométricos en los accesos a Palma





Sí ha tenido el respaldo de todos los grupos el primer punto de la proposición que rechaza «cualquier manifestación, expresión o exaltación de valores de exclusión, odio o intolerancia que comprometa las libertades democráticas y la convivencia».
No comment yet.
Scooped by Santi Arbós
Scoop.it!

Camanongue avança com propostas para implementação da toponímia

Camanongue avança com propostas para implementação da toponímia | e-onomastica | Scoop.it
Camanongue - O município de Camanongue, que dista 52 quilómetros da cidade do Luena, província do Moxico, deu um passo para a definição da toponímia, com…
No comment yet.
Scooped by Santi Arbós
Scoop.it!

La plaça de Virrei Amat, l’últim vestigi franquista al nomenclàtor de Nou Barris

La plaça de Virrei Amat, l’últim vestigi franquista al nomenclàtor de Nou Barris | e-onomastica | Scoop.it

Els noms de carrers d’una localitat reflecteixen la seva idiosincràsia i personalitat, però també l’orientació política de cada moment. A Barcelona això és ben visible en molts aspectes, ja que al llarg dels últims dos-cents anys hi ha hagut canvis provocats pels canvis de règim, que han tingut implicació no només en els noms dels carrers, sinó també en la llengua que s’ha fet servir. Recordem, per exemple, que el 1860 una Reial Ordre signada per la reina Isabel II ordenava el següent: ‘Se procurará que en las capitales y poblaciones donde se conserve todavía el uso de algunos dialectos, se reduzcan todos los nombres de las calles á lengua castellana’.

Ja al segle XX, els noms dels carrers han experimentat canvis ideològics a mesura que canviaven els règims polítics, amb moments àlgids amb la dictadura de Primo de Rivera, l’adveniment de la segona república espanyola, la dictadura franquista i l’actual etapa democràtica, on els canvis no s’aturen, d’una banda, amb l'orientació de feminitzar els noms de carrers, que comprenen una majoria de noms dedicats a homes, i de l’altra per deixar enrere els foscos vestigis del nomenclàtor que encara queda de les etapes dictatorials de Primo de Rivera i de Franco. Exemples recents són els canvis de l’avinguda Príncep d’Astúries pel de riera de Cassoles, o el del passeig Borbó pel passeig dels Quinze.

En tota aquesta onada de canvis n’hi ha de pendents, com les peticions de retornar el nom de passeig Nacional a l’actual passeig de Joan de Borbó, o la de canviar el nom de la Gran Via de Carles III per la ronda de les Corts. A totes aquestes peticions, cal sumar-hi una altra que té com a objecte una plaça central del districte de Nou Barris, la de Virrei Amat, situada al barri de Vilapicina i la Torre Llobeta, i que tot i que fa temps que està en desenvolupament, té aquest 2024 una especificitat que la singularitza, perquè els impulsors del canvi de nom reclamen que recuperi el seu nom original, el de plaça de Joan Salvat-Papasseit, precisament enguany, que se celebra el centenari de la mort del poeta i escriptor.


Proposta de la placa que hauria de substituir les de l'actual plaça de Virrei Amat, recuperant el nom que aquest espai va tenir entre 1933, quan es va urbanitzar la zona, i el 1942, quan es va canviar per decisió de l'ajuntament franquista / Foto: Irene Vilà Capafons

El 1959 va arribar el metro i va adoptar el nom de la plaça on s'ubicava i que va contribuir a la popularització i arrelament del nom de Virrei Amat. Originalment, formava part de la Línia II Sagrera-Vilapicina / Foto: Irene Vilà Capafons

Anem a pams. L’any 1933, quan es va urbanitzar la plaça, com a punt de connexió entre l’avinguda que portava fins al manicomi, actual avinguda de Pi i Molist, i el passeig de Fabra i Puig, l’Ajuntament de Barcelona li va atorgar el nom de plaça de Joan Salvat-Papasseit, en memòria del poeta, mort encara no feia deu anys, i que havia estat veí de la Font d'en Fargues, un barri proper a la plaça. No va ser fins a principis dels anys quaranta del segle XX que, en una onada de canvis de noms provocada pel règim feixista, es va decretar la substitució d’aquell nom pel que porta fins a l’actualitat, el de Virrei Amat -inicialment, Virrey Amat-. Més tard arribaria el metro, amb una estació que adoptaria el nom de la plaça i que incidiria en la popularització del nom.


 

Ara bé, en nom de la recuperació històrica, un grup de veïns de la zona ha decidit engegar una campanya que reclama el canvi de nom i la recuperació de l’inicial. Francesc Quintana és un dels principals impulsors de la iniciativa, a més de membre de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC-Nou Barris), una de les entitats que estan a favor del canvi de nom. En declaracions a ElNacional.cat a la mateixa plaça, Quintana apunta que la idea de demanar el canvi de nom “sorgeix de la consciència que hem tingut un grup de veïns del nostre barri, del nostre districte, de la necessitat de recuperar el nom històric que havia tingut sempre la plaça”.

Últim vestigi franquista a Nou Barris
Quintana, que recorda que al mateix districte ja s’han efectuat altres canvis de nom, com el del passeig de Borbó, actual passeig dels Quinze, apunta que la plaça es va rebatejar amb el seu nom actual per les “autoritats franquistes de l’època”, i aquest fet ja justifica la petició de canvi: “No ens agrada aquesta imposició, no tenim per què acceptar-la, no la volem i, per tant, tenim tot el dret a promoure aquest canvi”, assenyala, per afegir que la celebració del centenari del poeta “és una circumstància benvinguda i que conflueix cap aquí i que nosaltres la intentem aprofitar al màxim pels nostres propòsits”.


La plaça Virrei Amat és un eix central del districte de Nou Barris, connectant els passeigs de Pi i Molist, Fabra i Puig i els Quinze, conformant un espai de centralitat amb estació de metro i el pas d'un important nombre de línies d'autobús / Foto: Irene Vilà Capafons

Placa de la plaça Virrei Amat, un nom que desapareixeria del nomenclàtor barceloní si fructifica la campanya per recuperar el nom inicial, el de plaça de Joan Salvat Papasseit / Foto: Irene Vilà Capafons
Per la seva banda, Jordi Sànchez, membre de l'Arxiu Històric de Roquetes Nou Barris, que també és favorable al canvi de nom, assenyala que el motiu principal de la reivindicació és “la llei a nivell estatal de recuperació de la memòria històrica”, que fixa la premissa de “recuperar el que ens va robar una dictadura”. Sànchez insisteix, per això, que no es tracta d’una decisió només de “treure el nom de Virrei Amat per posar qualsevol altre nom”, sinó que es tracta de “recuperar el nom que ja tenia”, i afegeix un aspecte important: “A Nou Barris, l’únic nom que ens queda per recuperar és aquest”. Virrei Amat és, segons Sànchez i Quintana, l’únic vestigi franquista que queda al nomenclàtor de Nou Barris i aquest fet és un al·licient per demanar el canvi. 

Primer problema, ja existeix un passeig Salvat-Papasseit
Amb tot, la petició, que de moment es mou a nivell de carrer i ja prepara una recollida de signatures, ja es va trobar amb un primer escull quan es va portar la petició a la Comissió de Memòria Històrica del Districte de Nou Barris, on ja els van advertir de la dificultat del canvi pel fet que ja existeix un passeig Salvat-Papasseit a la Barceloneta. “Ens van dir que no volien duplicitats”, assenyala Quintana, que en tot cas apunta que “tenim l'avantatge que això és una plaça, per tant, no seria el mateix”. “La nostra premissa és la recuperació de la memòria històrica”, insisteix Sànchez.

En aquesta situació, els promotors del canvi de nom tenen clar que hauran de superar les reticències de la Casa Gran a duplicar noms i també un altre problema afegit, l’arrelament d’un nom que fa vuitanta anys que està vigent i que, a diferència d’altres, no ha suscitat històricament un rebuig popular. Amb tot, els impulsors es mostren “optimistes”. De moment, preparen accions al carrer per difondre la campanya i fer arribar la demanda pels canals pertinents a la Ponència de Nomenclàtor de l’Ajuntament de Barcelona aprofitant la celebració del centenari de Salvat-Papasseit. Com se sol dir, el ‘no’ ja el tenen, i ara els tocar lluitar pel ‘sí'. 

No comment yet.
Scooped by Santi Arbós
Scoop.it!

POLÉMICA TOPONIMIA ASTURIAS | ¿La Arena o San Juan de la Arena? La gran polémica en torno a la toponimia de un pueblo de Asturias

POLÉMICA TOPONIMIA ASTURIAS | ¿La Arena o San Juan de la Arena? La gran polémica en torno a la toponimia de un pueblo de Asturias | e-onomastica | Scoop.it
Los vecinos de la localidad advierten de la confusión con otros municipios si se mantiene la denominación registrada por error administrativo

CARTEL EN EL ACCESO A LA LOCALIDAD CON EL NOMBRE EN CASTELLANO Y ASTURIANO


Noé Menéndez

San Juan de La Arena 11 MAR 2024 3:09 Actualizada 12 MAR 2024 15:37
"Los co… esto es La Arena. Somos San Juan de la Arena, no hay más". Si por algo destacan los vecinos de La Arena, en Soto del Barco, es por claridad a la hora de hablar. Y cuando se trata de la toponimia de la localidad, esa cualidad se eleva a la máxima potencia. Y es que han pasado dos años desde que, a nivel oficial, no existe San Juan de la Arena. Consecuencia de la aprobación de la doble toponimia, ahora el pueblo se llama La Arena, ya que, por un error administrativo, no se aprobó el nombre por el que se conoce en castellano. Pero, aunque ha pasado tiempo, los habitantes quieren que regrese su nombre.


La Arena exige volver a la doble toponimia: "Si nuestro patrón es San Juan será por algo" / NOÉ MENÉNDEZ

"La Arena es un barrio de Gijón, no nuestro pueblo", señala María José Fernández, que cuenta una anécdota. "Mi hijo pidió un paquete a La Arena y, cuando iba a llegar, le llamó el repartidor, porque no encontraba la dirección. Resulta que en vez de estar aquí estaba dando vueltas por Gijón", comenta la vecina, que exige que se pueda volver a la doble toponimia, ya que para ella es lo ideal. El problema viene de lejos cuando en 2017 se colocó un cartel con la única denominación de L’Arena, eliminando la primera parte del nombre, "San Juan". Una comisión pidió desde entonces que se mantenga el nombre tradicional de la localidad. Llegaron a recoger hasta 900 firmas de respald en un slo fin de semana 900 firmas.

Y es que, aunque los vecinos hablan siempre de La Arena cuando se refieren a su pueblo, son conscientes de que el resto de personas les conoce como San Juan de la Arena. "Para nosotros es lo habitual, porque somos de aquí, y lo llamamos La Arena. Pero cuando hablamos con gente de fuera sabemos que todo el mundo lo conoce como San Juan de la Arena, si no lo dices así no saben ni ubicarnos", apunta José María Menéndez, párroco de la localidad arenesca, mientras mantiene una tertulia de mañana con varias vecinas.


La Arena exige volver a la doble toponimia: "Si nuestro patrón es San Juan será por algo" / NOÉ MENÉNDEZ

"De toda la vida se utilizaron los dos nombres, y nosotros nos amoldábamos a quién nos escuchase. A ver si cambian eso de una vez", añade una de las vecinas presenes en la conversación, quien recuerda para LA NUEVA ESPAÑA que hace unos meses se recogieron más de dos mil firmas para tratar de poner solución a este problema, pero no ha habido respuesta.

"Nosotros somos San Juan de la Arena. Si nuestro santo es San Juan será por algo, no tiene sentido que lo quieran quitar", indica Ramón Álvarez, quien zanja así la polémica: "Nosotros somos de San Juan". "A ver si encontramos solución, porque con la tontería se ha alargado más de la cuenta", continúa este vecino de La Arena, algo en lo que está de acuerdo Reyes Duarte. "Es algo que nos genera problemas, sobre todo con los turistas. Entre nosotros no hay confusiones, pero con los de fuera es todo un lío. Que vuelva San Juan de la Arena y listo", sentencia a modo de reivindicación de sus convecinos.

No comment yet.
Scooped by Santi Arbós
Scoop.it!

Begoña Carrasco encarga al catedrático Santiago Fortuño el informe del topónimo bilingüe

Begoña Carrasco encarga al catedrático Santiago Fortuño el informe del topónimo bilingüe | e-onomastica | Scoop.it
El profesor la UJI redactará el documento que deberá convencer ahora a la Academia Valenciana de la Llengua para devolver la doble denominación de Castellón
Una señal muestra los dos topónimos de la capital de la Plana. (EUGENIO TORRES)
domingo, 25 febrero 2024 - 07:33
CHELO PASTOR
El Gobierno local de Castellón sigue con la tramitación preceptiva para lograr su compromiso electoral de devolver a Castellón su topónimo bilingüe. A tal efecto ha encargado el informe que avale su petición al catedrático emérito de la UJI, Santiago Fortuño.

Catedrático de Literatura Española; licenciado también en Derecho y licenciado y doctor en Filología Hispánica por la Universidad de Barcelona, Fortuño debe ahora, redactar un documento que convenza a la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) de que varíe su criterio de considerar que «el nombre más adecuado» para la capital de La Plana «es el de Castelló».

Así lo aprobó por unanimidad la AVL el 1 de febrero de 2019, sobre un informe redactado en 2018 por el cronista oficial de la ciudad, el catedrático de Historia, Antonio José Gascó, que le fue solicitado por la entonces alcaldesa, la socialista Amparo Marco.

2019 unanimidad de la AVL. El ente normativo en topónimos aprobó cinco años atrás el término exclusivamente en valenciano.

Ahora el Gobierno local bipartito ha elegido a quien ha sido profesor de las universidades de Vitoria- Gasteiz y de Valencia (Colegio Universitario de Castellón), catedrático de Lengua y Literatura Españolas de Enseñanza Media y titular de universidad para fundamentar la petición con criterios lingüisticos, etimiológicos e históricos.

No hay que perder de vista que la Acadèmia Valenciana de la Llengua es el ente normativo y competente en todos los asuntos relativos a la toponimia en la Comunitat a la que tiene que escuchar el Consell antes de pronunciarse definitivamente.

Según ha explicado el portavoz municipal, Vicent Sales, a este rotativo, después de que el gobierno bipartito aprobara en el pleno de noviembre pasado iniciar una tramitación contra la que votaron en contra PSPV y Compromís, mostrando carteles con la frase ‘El nom es Castelló’, ahora el profesor Fortuño quien dispone de dos meses para exponer las razones para volver a contar con doble topónimo en la ciudad: Castellón de la Plana/Castelló de la Plana.

A partir de ese momento, la corporación municipal deberá volver a someter a votación en un pleno el documento. Es previsible que cuente con el respaldo político de los grupos municipales de PP y Vox y la oposición de socialistas y coalición nacionalista, dado que fueron los impulsores en los gobierno progresistas de Pacte del Grau (2015-2019) y del Acord del Fadrell (2019-2023) del nombre exclusivamente en valenciano.

A continuación, el informe prosperará para ser elevado a Valencia, tal y como ha recordado sobre el procedimiento Sales, no sin advertir que desde que Castellón solo cuenta con nombre en valenciano: Castelló de la Plana, y, el que fuera Villanueva de Castellón ha pasado a denominarse Castelló, las confusiones administrativas entre ambas localidades son constantes –llegando a registrarse problemas en las páginas web oficiales–, así como múltiples errores en los envíos postales.
No comment yet.
Scooped by Santi Arbós
Scoop.it!

Fuensalida ya tiene nuevos nombres para sus calles franquistas: el Generalísimo deja paso al Conde

Fuensalida ya tiene nuevos nombres para sus calles franquistas: el Generalísimo deja paso al Conde | e-onomastica | Scoop.it
Benigno Alonso o Alonso Xuárez son dos fuensalidanos ilustres que darán nombre a las nuevas calles, pero no se ha incluido el de ninguna mujer. Otras vías se renombrarán como Legión Española, Fuerzas Armadas o 12 de octubre
06/02/2024 Fidel Manjavacas

FacebookXWhatsAppTelegramCopy LinkComparteix

Plaza del Generalísimo, conocida como 'la glorieta' en Fuensalida / Foto: Ayuntamiento

La localidad toledana de Fuensalida cumplirá con la Ley de Memoria Democrática al cambiar el nombre de una docena de calles y plazas franquistas. El pleno municipal que se celebra este jueves, 8 de febrero, dará luz verde a los nuevos nombres de estas vías. Entre ellas, destaca el cambio de la plaza del Generalísimo, conocida como 'la glorieta' popularmente, por el de plaza del Conde.


Así lo ha trasladado el alcalde, José Jaime Alonso, en una entrevista con Toledodiario.es, en la que ha recordado que el cambio se producirá debido a una sentencia judicial de la anterior legislatura que obligaba a llevar a cabo el mismo.

"Hemos convivido con esos nombres durante muchísimos años. A la mayoría de los vecinos les da igual el nombre que tenían anteriormente y les da igual el nombre que van a tener a partir del 8 de febrero", sostiene el primer edil 'popular', que no cree que la votación en el pleno cuente con el apoyo del PSOE.

Entre los cambios propuestos se encuentra el nombre de dos ilustres vecinos del municipio pero no distinguen, por el momento, el de ninguna fuensalidana. Sí está el de una virgen, la del Pilar, que sustituirá al del General Asensio en una de las calles afectadas. "Se recuperan los nombres que había anteriores a la Guerra Civil. Así, la del General Varela se llamará la Plazuela del Rastro, o la calle General Asensio que era la calle del Pilar", explica Alonso.


Si tendrán un reconocimiento tras este cambio la Legión Española -para sustituir al del General Mola-, las Fuerzas Armadas -en lugar de la calle General Barrón- o el Alcázar de Toledo -por el de la calle Héroes del Alcázar-. La plaza José Antonio pasará a llamarse plaza de España y la del 18 de julio será ahora la del 12 de octubre.

Por otra parte, cuatro hombres naturales de la localidad tendrán ahora su calle. Uno será Gonzalo García Ferrero -el primer alcalde de la localidad por UCD-, su hermano José Luis García Ferrero -el único ministro que ha tenido Fuensalida-.

De su lado, la calle Onésimo Redondo pasará a denominarse calle Benigno Alonso, un poeta, escritor y periodista nacido en Fuensalida el 15 de marzo de 1896. Y la calle Queipo de Llano pasará a denominarse calle Alonso Xuárez de la Fuente, un reputado músico del Barroco que ejerció su labor como maestro de capilla en las catedrales de Cuenca y de Sevilla.

En concreto, los cambios que se van a aprobar son los siguientes:

La Plaza del Generalísimo pasará a denominarse Plaza del Conde
La Plaza José Antonio pasará a denominarse Plaza de España
La Calle General Asensio pasará a denominarse Calle del Pilar
La Calle General Mola pasará a denominarse Calle Legión Española
La Calle General Moscardó pasará a denominarse Calle Alcalde Gonzalo García Ferrero
La Calle General Varela pasará a denominarse Plazuela del Rastro
La Calle General Yagüe pasará a denominarse Calle Ministro José Luis García Ferrero
La Calle Héroes del Alcázar pasará a denominarse Calle Alcázar de Toledo
La Calle Onésimo Redondo pasará a denominarse Calle Benigno Alonso
La Calle Queipo de Llano pasará a denominarse Calle Alonso Xuárez de la Fuente
La Calle 18 de Julio pasará a denominarse Calle 12 de Octubre
La Calle General Barrón pasará a denominarse Calle Fuerzas Armadas
Cuestionado sobre por qué no es incluye el nombre de ninguna mujer de Fuensalida, el alcalde indica que se manejaron varios de una matrona que estuvo muchos años en el municipio o de otras maestras, y también maestros. "Abríamos un debate sobre cómo valorábamos elegir, si poníamos unos sí y otros no, era complicado. A lo mejor en un futuro PAU (plan urbanístico) sí que se podría hacer si contamos con 20 o 30 calles que nombrar", agrega Alonso, que ha contado con el asesoramiento de un historiador y la opinión de varios vecinos para elegir los nuevos nombres.

"Creo que no va a generar ningún tipo de conflicto... tiene más trascendencia a nivel mediático que luego lo que realmente preocupa a los vecinos", afirma sobre esta decisión con la que darán cumplimiento a la ley y dejarán de ser uno de los municipios del país con más calles con más nombres franquistas.

Sobre el procedimiento, explica que se ha remitido una carta a cada uno de los vecinos afectados en las mencionadas vías para indicarles que el Ayuntamiento realizará gratuitamente los certificados que requieran para avalar el nombre de cambio de vía, ya sea para indicar nuevos nombres de comercios, escrituras o cualquier documentación.

No comment yet.
Scooped by Santi Arbós
Scoop.it!

La Bisbal de Falset vol canviar el determinatiu per "de Montsant"

La Bisbal de Falset vol canviar el determinatiu per "de Montsant" | e-onomastica | Scoop.it
El 7 de març de 2024 l’Ajuntament de la Bisbal de Faslet va demanar un informe a l’Oficina d’Onomàstica de l’Institut d’Estudis Catalans per a canviar el nom del municipi pel de “la Bisbal de Montsant”. Aquesta forma fou aprovada per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a la seva reunió del 15 de març de 2024. L’Institut explicava que l’Ajuntament havia demanat el canvi de topònim “per tal de facilitar-ne la distinció respecte del municipi de Falset, capital de la comarca, perquè el determinatiu de Falset podria fer pensar en l’existència d’algun tipus de dependència administrativa respecte d’aquell municipi. Per aquest motiu proposen que el determinatiu es refereixi al referent geogràfic més significatiu de la comarca, la serra de Montsant, tal com ja consta en la denominació d’altres municipis del Priorat, com Cornudella de Montsant o la Morera de Montsant.” Afegia que “la selecció del determinatiu de Montsant es considera ben pertinent tant per la representativitat d’aquest topònim com per l’ús sense article, que Ramon Amigó i Anglès va defensar reiteradament que n’era la forma més genuïna històricament.“

La menció més antiga que coneixem de la Bisbal és del 8 de juny de 1365, al fol. 49v. del Llibre de Cúria 1.1 de l’Arxiu Capitular de Tortosa, que cita els “juratorum et proborum hominus universsitatum dicti loci de Margaleff i de la Bisbal“, la qual cosa prova que en aquella data el lloc ja tenia universitat amb jurats i prohoms:


Menció més antiga coneguda a la Bisbal
El lloc es conegué com “la Bisbal” fins el 1858. Al Nomenclátor de los pueblos de España, publicat aquell any pel govern espanyol, el nom del poble hi aparegué com “la Bisbal de Falset”, per a diferenciar-la de les altres Bisbals (del Penedès i d’Empordà). Aquest “de Falset” fa referència al partit judicial. El 1857 es promulgà el Real decreto aprobando el Censo de la población de España, formado por la Comisión de Estadística general en consecuencia del empadronamiento de 1857, donant instruccions per a la confecció del nomenclàtor. I aquest aparegué l’any següent, i a la pàgina 865 el poble hi consta com “Bisbal de Falset”:


El mateix nomenclàtor anomena “La-Bisbal” a la Bisbal d’Empordà (pàg. 293) i “Bisbal de Panadés” a la Bisbal del Penedès (pàg. 873). La tradició del determinatiu “de Falset” és, doncs, moderna, i respon només a la necessitat administrativa de l’estat per a diferenciar tres municipis amb el mateix nom.

El 28 d’abril de 2024 l’Ajuntament va celebrar una consulta popular no refrendària on preguntava als empadronats si preferien “la Bisbal de Falset” o “la Bisbal de Montsant”, i el resultat fou sorprenent: un empat a 78 vots per cada opció, amb 3 vots blancs i una participació de més del 80%. Cal dir que el 1858 s’afegí “de Falset” al nom del poble sense preguntar res a ningú.

La col·lecció de segells en tinta de l’Archivo Histórico Nacional conté la impressió del tampó més antic conegut de la Bisbal, acompanyada d’una descripció sense data però on ja s’usa el topònim “la Bisbal de Falset”, la qual cosa indica que el text és posterior a 1858. El tampó en tinta diu només “Bisbal” i té una mitra al mig, i el document menciona un tampó anterior similar, però de diàmetre més gran, perdut el 1835, per la qual cosa cal suposar que l’estampat a la mostra, si bé basat en el mateix disseny que l’anterior, fou fabricat amb posterioritat a 1835.


Facebook
Twitter
Instagram
Legal – Privadesa

To
No comment yet.
Scooped by Santi Arbós
Scoop.it!

RETORNO NOMBRE CALLES POPULARES DE JAÉN

RETORNO NOMBRE CALLES POPULARES DE JAÉN | e-onomastica | Scoop.it
Una forma de incidir en la implicación de la ciudadanía en su Conjunto Histórico es devolver el nombre popular a sus calles y plazas. Haremos propuestas concretas con el objetivo claro de que se lleven a cabo los cambios.

En este sentido el primer escrito se presentó al Ayuntamiento el 19 de abril de 2018 y se solicitaba el cambio de las siguientes calles:

Espartería
La Carrera
Mesones
Ancha
Llana
Además del escrito registrado se ha comentado con los distintos alcaldes durante estos años trascurridos, no habiendo surtido el efecto solicitado.

 

Por esto, actuaremos en dos sentidos, uno, insistiremos para que se lleve a cabo los cambios solicitados, y, dos, presentaremos nuevos cambios que serán los siguientes:

Cruz Verde
Cantón de la Ropavieja
Plaza de los Huérfanos
Calle o Callejón del Duende
No comment yet.
Scooped by Santi Arbós
Scoop.it!

Calles de Algeciras y sus diferentes nombres (I)

La calle Tarifa fue la primera en peatonalizarse a principios de los años setenta, debido al gran número de comercios que se concentraban en esta zona

El enclave rupestre de La Gandana: manchas de pigmentos, antropomorfos y líneas


La calle Río en Algeciras

JUAN CARLOS MARTÍN MATILLA - JOSÉ ANTONIO BENÍTEZ SANTOS
28 Marzo, 2024 - 23:06h
FACEBOOK TWITTER WHATSAPP TELEGRAM
En el presente artículo vamos a comentar los distintos nombres con los que han sido denominadas a lo largo de la historia las principales calles del casco histórico de Algeciras y otras más alejadas de él. 

Las calles del casco antiguo de nuestra ciudad, que renace de sus ruinas medievales, irán cambiando de nombre según las circunstancias sociales y políticas de cada época. Resulta curioso cómo, a pesar de estos cambios, en el habla del pueblo se mantienen aún en algunos casos los viejos topónimos o antropónimos heredados del pasado. 

Las calles del actual barrio de la Caridad fueron cambiando de nombres a lo largo de su historia. La más antigua, quizás, de estas calles es la actual calle Tarifa, topónimo por el que se la conocía desde antaño, ya que a través de ella se salía hacia el camino que conducía a la localidad tarifeña, donde antiguamente se hallaba la puerta que conducía a la localidad vecina. En el último cuarto del siglo XIX y primer cuarto del siglo XX fue denominada de Pi y Margall, político catalán que fue el segundo presidente de la Primera República, en su etapa de intentar implantar la república federal. Posteriormente se la llamó de Eduardo Dato, presidente del Gobierno, que fue asesinado por un anarquista en 1921. A partir de 1980 se la denominó Tarifa, nombre por el que siempre fue conocida popularmente. En esta calle se encontraban establecimientos como el taller de relojería de José Ríos, el comercio del Siglo XX, Almacenes Mérida o la tienda de tejidos Contreras, la zapatería Denis o Tejidos Martín, entre muchos más; también se hallaba en ella la posada Nueva, hoy en ruinas. Fue la primera calle en peatonalizarse a principios de los años setenta, debido al gran número de comercios. 

El paseo de la Conferencia en Algeciras

El paseo de la Conferencia en Algeciras

La actual calle Río, se denominó en 1736 del Cuartel del Pozo del rey, en alusión al cuartel de Caballería que se levantaba en el tramo entre las actuales plaza Martí Barroso y calle Tarifa. Este cuartel pasó a ser sede del Gobierno Militar en 1918. Actualmente está deshabitado. En 1857 recibió el nombre de la Soledad. Tras la Guerra Civil, el tramo entre la calle Segismundo Moret y la citada plaza de Martí Barroso se denominó Comandante García Morato, y el otro tramo, Queipo de Llano, militares vinculados a la sublevación contra el Gobierno de la Segunda República en 1936. Actualmente se denomina calle Río al primer tramo y Felipe Antonio Badillo, al segundo; en memoria del que fuera primer alcalde de Algeciras en el siglo XVIII. 

La calle Cayetano del Toro, se denominó en el siglo XIX la Alameda Vieja, porque por esta zona se extendía un paseo arbolado; luego se llamaría Cayetano del Toro, en memoria del médico y político gaditano presidente de la Diputación Provincial. En 1937 fue nombrada de Calvo Sotelo, fundador del partido Renovación Española, asesinado en julio de 1936. Los algecireños la seguimos conociendo como calle Alameda. Al final de esta calle se levanta la capilla del Cristo de la Alameda, de 1776, actualmente desacralizada y convertida en museo. La calle Teniente Riera recibió el nombre de calle de los Mesones en 1736, en 1857 se la denominó López y en el primer cuarto del siglo XX, Teniente Riera, en memoria de uno de los héroes de la guerra de Marruecos. En una casa de esta calle, entre las calles Teniente Maroto y Pescadería, que posiblemente fuera utilizada como hospital, se encontraba el famoso patio del Cristo. En él estaba una pintura de un Cristo crucificado, pintado por un soldado de la guerra de Marruecos, el cual se encontraba convaleciente. Según se cuenta, la pintura volvía a aflorar a pesar de ser encalada la pared. La casa fue demolida en la primera mitad de los años sesenta del pasado siglo. 

La actual calle Teniente Maroto se denominaba en 1857 Ferrer; en 1923, Hermanos Maroto y después Teniente Maroto, otro oficial muerto en la guerra de Marruecos. La actual calle Duque de Almodóvar se llamó antaño Ángel; en 1910 recibió el actual nombre en homenaje al que fuera Ministro de Estado y presidente de la Conferencia de Algeciras de 1906. Alfonso XIII instituyó el ducado de Algeciras, siendo su primera titular la madre de este duque, doña Isabel Gutiérrez de Castro.  

La calle Duque de Almodóvar en Algeciras

La calle Duque de Almodóvar en Algeciras

La calle García Cabeza se denominó así en 1920, en honor del ingeniero municipal que proyectó la traída de agua a la ciudad; en 1857 se llamó Nueva y anteriormente del Laberinto. La calle Montero Río recibió en 1915 el nombre de este político, que fue ministro de Gracia y Justicia con Prim, pues antes se denominó 'de la Fábrica'. La calle Miguel Martín, paralela a la calle Tarifa por su lado sur, recibió este nombre en honor a este pianista algecireño; en 1857 se denominaba de Estel y después calle de la Reina, en alusión a algún regimiento que llevara este título en honor de la Reina Isabel II o de la Reina Regente, María Cristina de Habsburgo, y en 1922 recibió el nombre de Gral. Villalba, militar que intervino en las guerras de Filipinas, Cuba y Marruecos y fue Ministro de Guerra entre 1919 y 1920. En esta calle se encontraba el establecimiento La Panificadora y también se levantaba la fachada posterior de almacenes Mérida, donde ahora se extiende un amplio solar. La calle Cristo siempre se llamó así, es de suponer por alusión al Cristo de la capilla de la Alameda. 

La calle de las Huertas, denominada así primitivamente por conducir a las huertas existentes en la zona baja, junto al río de La Miel; después se rotuló con el nombre de Emilia de Gamir, esposa del Gobernador militar en 1885, el general Gamir. Esta dama fue una gran benefactora, trajo a nuestra ciudad las monjas concepcionistas. Durante la Segunda República, recibió el nombre de Mariana Pineda, heroína granadina que fue ajusticiada durante el reinado de Fernando VII por defender sus ideas liberales.  

En 1937, se llamó capitán Santiago Cortés, muerto en el ataque de las tropas republicanas al Santuario de Ntra. Sra. de la Cabeza, en Jaén. Volvió a llamarse Emilia de Gamir posteriormente; pero en 1980 recuperó su tradicional nombre. En esta calle se encontraba la fachada posterior del colegio de las madres concepcionistas, por donde se accedía al interior de la pequeña capilla, en el tramo entre la calle Teniente Miranda y callejón Catana. 

La calle Isaac Peral, llamada así en honor del inventor del submarino, se llamó antaño el callejón de las Moscas, debido a que cerca se hallaba el cuartel de Caballería. De igual manera se denominaba plaza de los Caballos a la actual titulada del General Martí Barroso, que fuera gobernador militar a comienzos del siglo XX. La actual calle Emilio Castelar, nombrada así en memoria del que fue el cuarto presidente de la Primera República y considerado como gran orador; primitivamente se la llamó calle Panadería, por el establecimiento que instaló la Hermandad de la Santa Caridad en el siglo XVIII. En 1857, se la denominó Soria y el tramo entre las calles Emilio Santacana y Rafael de Muro, plaza de la Verdura, pues allí se instalaban los puestos hasta la construcción de la plaza de abasto en 1819. En 1924 recibió el nombre del General González Urqueta, gobernador militar. En esta calle se encontraba la entrada del colegio de la Inmaculada Concepción y como comercios destacaban la zapatería Manzanete, el Hogar del Plástico, la tienda de comestibles, conocida como la Lechería, que aún permanece abierta, y la cafetería de Montes. 

La actual calle José Santacana, hermano de Emilio Santacana, recibe este nombre en memoria del que fue alcalde de nuestra ciudad a finales del siglo XIX. En 1736 se denominó calle del Río y de los Tomates, quizás por las huertas de estas hortalizas que hubiera allí. Posteriormente, recibió el título de calle de la Soledad y ya en 1857, de la Aduana, ya que en esta calle se instaló este organismo. La actual calle Segismundo Moret, llamada así en honor del que fuera ministro de Ultramar y Hacienda, con Amadeo I; ministro de la Gobernación y Fomento, con Alfonso XII, y presidente del Consejo de Ministro, con Alfonso XIII. Se denominó primero Orilla Norte del Río y en 1857, Vista Hermosa. En esta calle se encuentra el precioso edificio Gaggero, que fue el Hotel Sevilla, instituto de Enseñanza Media, sede de la Sección Femenina de la Falange, oficina de la Transmediterránea y Juzgado de Primera Instancia. Paralelamente, en su lado sur discurría la vía del tren que unía la estación férrea y la del puerto hasta su eliminación a finales de los años setenta del pasado siglo. Había un paso a nivel a la entrada del puente de la Conferencia, frente a la calle Duque de Almodóvar. 

Calle la Marina en Algeciras
Calle la Marina en Algeciras

La actual avenida de la Marina se denominó en 1857 con el mismo nombre; después recibiría el de avenida Villanueva, en honor del ministro de Fomento que colocó la primera piedra del muelle Alfonso XIII, germen del desarrollo portuario actual. La explanada al sur del río pasó a denominarse Avenida Villanueva, posteriormente, junto a la calle Juan de la Cierva, llamada así en honor del inventor del autogiro. En 1921, se tituló avenida de José Luis de Torres, que como ministro de Fomento propició la construcción del muelle de la Galera. Tras la Guerra Civil se llamó avenida del Cañonero Dato, buque de guerra que intervino en el llamado convoy de la Victoria en 1936. A partir de 1980, recibió el que tiene actualmente. En esta zona se hallaba el muelle pesquero, donde atracaban los barcos de pesca e igualmente abrían sus puertas varios restaurantes y cafeterías, como por ejemplo 'La langosta Dorada'; no olvidemos que aquí se inauguró el Hotel Marina Victoria, que aún se mantiene abierto tras una nueva construcción y más tarde, el hotel ALMAR.  

La calle Pescadería se denominó de la  Santa Cruz de la Marina en el 1789, pues allí hubo un pequeño oratorio o capilla; posteriormente calle de la Pescadería, puesto que en ella se levantaba un edificio de pilares y techumbre de hierro sobre basamentos de mampostería, dedicado a la venta de pescado, que arribaba en las barquitas atracadas en la playa que se extendía a pocos metros; en los años treinta del siglo pasado se construyó un nuevo edificio en mampostería, que sería derribado a finales de los años cincuenta. Tras la contienda civil, esta calle fue bautizada con el nombre de Alcázar de Toledo, lugar en el que el general Moscardó estuvo sitiado por las tropas republicanas en 1936. Con la llegada de la democracia recuperó su nombre tradicional. 

Juan Carlos Martín Matilla es licenciado en Filología, vocal de Patrimonio de la Asociación Cultural La Trocha. Consejero de número del Instituto de Estudios Campogibraltareños y miembro de su sección 2ª (Arqueología, Etnología, Patrimonio y Arquitectura). 

José Antonio Benítez Santos es profesor de Enseñanza Secundaria, técnico municipal de Cultura y ex responsable del Museo Municipal de Algeciras. Miembro de la Asociación La Trocha. Historiador y consejero de número de la sección 1ª (Historia) en el Instituto de Estudios Campogibraltareños. 
No comment yet.
Scooped by Santi Arbós
Scoop.it!

Nou Barris s’uneix per eliminar l’últim gran vestigi toponímic franquista del districte

Nou Barris s’uneix per eliminar l’últim gran vestigi toponímic franquista del districte | e-onomastica | Scoop.it
El veïnat sent que té la “raó” i que està emparat per la “llei de memòria històrica”. Ara bé, la iniciativa no demana qualsevol altre nom, sinó recuperar la nomenclatura que tenia la plaça abans de la dictadura: plaça de Joan Salvat-Papasseit. Quintana recorda que el poeta del segle XX vivia a la zona i que el van amagar dels carrers “perquè era un poeta renovador de les lletres catalanes, una persona culta, anarquista, independentista i gitano”. “No volem posar qualsevol nom perquè no acceptem la imposició d’una dictadura feixista. I la millor manera és recuperar el nom que hi havia abans del canvi”, conclou Quintana en conversa amb el TOT Barcelona.



L’acutal plaça del Virrei Amat | Jordi Play
La plaça de Joan Salvat-Papasseit, un vist i no vist
La plaça del Virrei Amat és l’últim gran element franquista que hi ha a Nou Barris. Darrerament, gràcies, en part, a l’impuls de l’Associació de Veïns de la Torre Llobeta-Vilapicina, s’ha esborrat del mapa l’avinguda de Borbó, rebatejada per l’avinguda dels Quinze. I els altres carrers que tenen noms estrenats en època franquista no tenen connotació feixista. L’historiador i president de l’Arxiu Històric Roquetes Nou Barris, Jordi Sànchez, explica al TOT que Virrei Amat és un dels noms que la dictadura va canviar el 7 de juliol de 1942. “Si mires el nomenclàtor, es veu clarament com aquell dia canvien molts noms que hi havia a la república per noms afins al règim. Virrei Amat és l’únic gran nom d’aquesta fornada que queda a Nou Barris. Hi ha altres carrers, com Via Júlia, que també canvia l’any 42, però Virrei Amat té una connotació diferent. És l’últim carrer amb nom d’un general, militar o polític falangista que queda del 42″, explica l’historiador.

Però un dels problemes amb què estan topant veïns i entitats és el desconeixement de la història. En aquest sentit, Sànchez, recorda que el nom de Joan Salvat-Papasseit “va durar molt poc” i, per tant, “no hi ha pràcticament testimonis que el recordin i ho puguin explicar”.  La plaça es crea l’any 1931, a partir d’un canvi de pla urbanístic, però fins al 1933 l’Ajuntament no la bateja. El nom antic, doncs, només s’hi va estar nou anys. “Així com el cas de Garcilaso, per exemple, sí que es recorda, sobretot la gent gran, que era Estebánez, en el cas de Virrei Amat la gent ja no té consciència del nom antic”, detalla l’historiador. Al desconeixement històric cal sumar que la composició sociològica del barri “ha canviat” i que el relleu generacional fa que el poc bagatge històric que hi havia s’hagi perdut.



Veïns de Nou Barris passejant per la plaça del Virrei Amat | Jordi Play
El principal escull per al canvi de nom
D’altra banda, Quinanta reconeix que Virrei Amat s’ha convertit en una zona de lleure i de compres “important al districte” i que el nom “està molt assentat”. A més, hi ha una de les parades més importants de l’L5 del Metro que du aquest nom. Aquesta és una mancança que el grup motor coneix i ja hi ha posat remei. “Farem actuacions per agitar el carrer, accions al carrer com ara recitals de poesia, difusió del cas, altres actes”, diu Quintana. La gent, diu el veí, respon “prou bé” quan descobreix “la gènesi de la iniciativa” “Estem veient que la recollida de signatures funciona, per tant, segurament tirarem per aquí”, conclou.

Ara bé, encara hi ha un escull més gran. Just darrere de la Ciutadella, entre la ronda del Litoral i la platja de la Barceloneta, no hi ha cap plaça, però sí un passeig de Salvat-Papasseit. Amb l’església que hem topat. “A la ponència nomenclàtor no són gaire favorables al canvi perquè ja hi ha un nom així a Barcelona”, lamenta Quintana, que ja ha tingut reunions amb la comissió que determina els noms dels carrers barcelonins. Ara bé, insisteix que la llei de memòria democràtica empara la seva decisió i recorda que la llei té “un rang superior” al que digui la ponència nomenclàtor. A més, la iniciativa veïnal defensa que “hi ha molts noms repetits” a Barcelona, com ara passatge quinta / carrer quintana o vila de Madrid / avinguda de Madrid. “És lògic no repetir per repetir, però en aquest cas estem parlant de recuperar la memòria històrica i, per tant, estaria justificat. Pot haver-hi una avinguda i una plaça”, argumenta Quintana, que a més recorda que el carrer “està tocant el mar” i l’actual Virrei Amat “gairebé als peus de la muntanya”.


¡Es la Cuenta NÓMINA!
Sin comisiones* ni condiciones al traer tu nómina (*TIN 0 % y TAE 0 %)



Virrei Amat és també una parada de l’L5 del metro | Jordi Play
El grup motor d’aquesta iniciativa, que per ara és només un grup de whatsapp que batalla pel canvi de nom, vol salvar els obstacles “fent difusió als mitjans, recollint signatures i acudint a estaments institucionals”. És més, Quintana assegura que ja s’ha reunit amb alguns consellers del districte, amb “transparència i un objectiu clar”, i que aniran “fins al final”. Per ara, l’únic objectiu sobre la taula és el canvi de nom de la plaça, però qui sap si més tard s’atreviran amb el metro. En aquest sentit, Quintana ho té clar. Millor anar pas a pas: “Quan aconseguim el canvi, que ho aconseguirem, el nom de Virrei Amat com estació de metro no tindrà cap sentit. Potser caldrà moure una altra campanya, però ara això ens queda massa lluny, és un altre partit que, si de cas, ja es jugarà quan toqui”.
No comment yet.
Scooped by Santi Arbós
Scoop.it!

Els carrers de l'Alamí d'Ibi tindran nom de dona

Els carrers de l'Alamí d'Ibi tindran nom de dona | e-onomastica | Scoop.it
El ple, amb els vots favorables de PSOE i Som Ibi, va aprovar una moció per a reconèixer en aquestes vies a dones il·lustres de la localitat.

Els carrers de la urbanització de l’Alamí d’Ibi tindran nom de dona, a proposta de la regidoria d’Igualtat del consistori municipal. La proposta, presentada a ple per l’equip de govern, ha sigut aprovada amb els vots favorables de PSOE i Som Ibi, l’abstenció del PP i el vot en contra de VOX.

L’alcalde, Sergio Carrasco, i la tinenta d’alcalde d’Igualtat, Montse Agulló, s’han reunit amb les dones i famílies d’aquestes que donaran nom als carrers de la urbanització, amb la finalitat d’explicar-los la proposta i sol·licitar el seu consentiment.

Aquesta proposta serà portada al pròxim ple ordinari per a la seua aprovació amb la finalitat de “donar el seu just lloc a aquelles dones iberudes que van destacar professional i socialment, que van treballar pel nostre poble i que mereixen que tothom les conega i reconega”, ha comentat la regidora Montse Agulló.

Els carrers proposats són: c/ Teresa Pérez Morant, regidora d’Ibi en 1938; c/ Mª. Luisa Vilaplana Albero, capitana Contrabandista en 1950; c/ Asunción Picó Tortosa, Capitana Pirata en 1964 i primera COP femenina; c/ Rogelieta Verdú Company, música, pianista i professora; c/ Germanes Cortés Vicent (Els Cubanes), fundadores del Col·legi Lliure d’Ibi; c/ Els Telefonistes d’Ibi; c/ Germanes Guillem, copistes del Museu del Prado i av. Miriam Martínez Rico, atleta i medallista paralímpica en els Jocs Paralímpics de Tòquio 2020.

Tots aquests carrers disposaran un cartell informatiu en el qual s’incloga una breu biografia de les dones a les quals estan dedicades. A més, s’elevarà a ple també la proposta d’afegir biografia a la resta de carrers dedicats a dones i a efemèrides relacionades amb el feminisme que hi ha en la localitat.
No comment yet.
Scooped by Santi Arbós
Scoop.it!

Els carrers de La Pineda de Castelldefels necesiten un no...

Els carrers de La Pineda de Castelldefels necesiten un no... | e-onomastica | Scoop.it
ls carrers de La Pineda de Castelldefels necesiten un nom. ¿Quin tries?

Moltes gràcies per participar. Junts estem avançant en l'objectiu d'aconseguir un barri encara millor per viure i gaudir.

En aquest repte, creiem important, la renovació dels noms dels carrers de La Pineda que encara conserven denominacions numèriques. Estem convençuts que aquest canvi no només actualitzarà la nostra imatge com a barri, sinó que també ens permetrà reflectir els nostres valors com a comunitat de manera més representativa.

Des de l'Associació, la proposta és donar a tots aquests carrers, noms de dones il·lustres catalanes que han contribuït a la nostra història, i serà fantàstic poder recollir els teus suggeriments en aquest sentit.

A continuació pots compartir el nom que proposes amb un breu comentari del perquè consideres que és un bon nom per a un carrer de La Pineda.

Els 20 noms que més es repeteixin, seran els que presentarem a l'Ajuntament per a la seva aprovació.

Poden ser noms com els de Rosa Sensat (Pedagoga), Carme Romani (Impulsora biblioteca platja), Marta Mata (Pedagoga), Monserrat Capdevila (Pionera de les matemàtiques), Neus Català (Política), Marina Ginestà (pionera antifeixista), Elisava (Misteriosa artista medieval), Margarida Xirgu (Actriu), Isabel de Villena (Activista feminista), Juliana Morell (Primera advocada), Concepció Aleixandre (Primera doctora), Maria Pi i Sunyer (Pionera del feminisme), Lola Anglada (Dibuixant), Júlia Corominas (Primera psicoanalista), María Rubiés (Somni de l'escola catalana), Marta Pessadorrona (Escriptora), Joana Raspall (Poeta), Pilarín Bayés (Il·lustradora), Roser Capdevila (Escriptora), Maria Aurèlia Capmany (Escriptora) o el de qualsevol altre dona que considereu important per la seva feina i contribució a la societat.

Nota: Els camps amb (*) són obligatoris.

Dades del participant
* Nom:* Cognoms:NIF/CIF/NIE:Telèfon:
* Correu electrònic:

La meva proposta de noms
* Estàs d'acord a substituir el nom dels carrers numèrics per noms de persones il·lustres de Castelldefels?:Sí
No
* Noms de dones il·lustres catalanes (selecciona les propostes que més t'agradin=:Rosa Sensat (Pedagoga)
Carme Romani (Impulsora biblioteca platja)
Marta Mata (Pedagoga)
Monserrat Capdevila (Pionera de les matemàtiques)
Neus Català (Política)
Marina Ginestà (pionera antifeixista)
Elisava (Misteriosa artista medieval)
Margarida Xirgu (Actriu)
Isabel de Villena (Activista feminista)
Juliana Morell (Primera advocada)
Concepció Aleixandre (Primera doctora)
María Pi i Sunyer (Pionera del feminisme)
Lola Anglada (Dibuixant)
Julia Corominas (Primera psicoanalista)
Montserrat Caballé (Cantante d'Òpera)
Marta Pessadorrona (Escriptora)
Joana Raspail (poeta)
Pilarín Bayés (Il·lustradora)
Roser Capdevila (Escriptora)
María Aurelia Capmany (Escriptora)
Altres propostes de noms de dones il·lustres catalanes:
No comment yet.
Scooped by Santi Arbós
Scoop.it!

Com es decideixen els noms dels carrers i les places? | Info Barcelona | Ajuntament de Barcelona

Com es decideixen els noms dels carrers i les places? | Info Barcelona | Ajuntament de Barcelona | e-onomastica | Scoop.it
Cada any apareixen nous espais públics a la ciutat, fruit dels canvis urbanístics i d’usos. Els que es consideren vies públiques (carrers, places, avingudes, jardins, parcs, etc.) s’han d’identificar amb un nom, que es tria després d’un procés en què participen l’Ajuntament, les associacions, els experts i la ciutadania.

La proposta

Qui pot proposar un nom per a una nova via pública?

Els grups polítics
Les associacions i entitats de la ciutat
La ciutadania
Les propostes es poden presentar mitjançant una instància genèrica o a través de la bústia de suggeriments, i arribaran a la Regidoria de Memòria Democràtica. Totes s’eleven a la Ponència del Nomenclàtor, una comissió formada per càrrecs electes, representants del teixit acadèmic i social i personal tècnic de l’Ajuntament.

Les excepcions

Per poder dedicar un carrer a un personatge han d’haver passat cinc anys, com a mínim, des de la seva mort. L’única excepció a aquesta norma és que en vida se li hagués atorgat la Medalla d’Or de la Ciutat. I cal aclarir també que la Ponència del Nomenclàtor no pot posar noms a biblioteques, centres sanitaris, centres cívics, etc.

La decisió

La Ponència del Nomenclàtor no té un calendari de reunions establert, però se sol reunir entre tres i quatre cops l’any. Treballa conjuntament amb els districtes, que poden informar favorablement o desfavorablement de la proposta, però la decisió final és de la Ponència.

Un cop aprovat el nom, el districte tria la data per fer-lo efectiu i inaugurar la nova via pública. Aquest mateix procediment se segueix per a les plaques i els faristols de memòria.

En els darrers anys s’ha treballat per reduir el desequilibri i la poca presència de noms de dona i de noms populars al nomenclàtor.
No comment yet.
Scooped by Santi Arbós
Scoop.it!

Tierra del Fuego reclama cambios en la toponimia de los archipiélagos del Atlántico Sur «

Tierra del Fuego reclama cambios en la toponimia de los archipiélagos del Atlántico Sur « | e-onomastica | Scoop.it
El Gobierno de Tierra del Fuego, Antártida e Islas del Atlántico Sur presentó un proyecto para solicitar el cambio de la toponimia de los archipiélagos de Georgias de Sur y Sandwich del Sur, bajo jurisdicción británica pero reclamadas por Argentina.

El Ejecutivo de la provincia llevó a cabo una ”extensa presentación” ante el Instituto Geográfico Nacional (IGN) para solicitar formalmente el cambio de nombre de las Islas Georgias del Sur por Islas San Pedro, y el de las Islas Sandwich del Sur por el de Islas Esquivel, según informó el Gobierno fueguino en un comunicado.

“Hemos iniciado un camino que procura volver a generar un pensamiento estratégico en nuestro país, comenzando por aquellas cuestiones que nos definen como argentinos”, publicó en su perfil de la red social X el secretario de Malvinas, Antártida, Islas del Atlántico Sur y Asuntos Internacionales de Tierra del Fuego, Andrés Dachary.

“Islas San Pedro e Islas Esquivel son los nombres que corresponden históricamente a dichos archipiélagos”, recalcó el funcionario provincial.

Las islas Georgias del Sur están situadas 1.300 kilómetros al este de las islas Malvinas, también reclamadas por Argentina.

Las islas Sandwich del Sur son aún más remotas, encontrándose 500 kilómetros al sureste de las Georgias del Sur.

La Isla Cook, la más austral de las que componen el segundo archipiélago se sitúa tan sólo 50 kilómetros al norte del paralelo 60 Sur, que define el límite septentrional del Tratado Antártico.

Ninguno de los dos territorios cuenta con población fija, aunque en las proximidades de la estación ballenera abandonada de Grytviken (isla Georgia del Sur) reside durante el verano austral el personal de un pequeño museo.

Las islas Georgias del Sur fueron avistadas en 1775 por el capitán de la Marina Real Británica James Cook, que las bautizó en honor al rey Jorge III.

Las Sandwich del Sur fueron nombradas en honor a John Montagu, IV conde de Sandwich.

Como en el caso de las islas Malvinas, cuya toponimia oficial en inglés es Falkland, los archipiélagos del Atlántico Sur son el principal escollo diplomático entre Argentina y Reino Unido.

El país reclama el control de estos territorios, para los que el Comité de Descolonización de la ONU ha pedido una solución pacífica.

La controversia por estos territorios llevó a Argentina y al Reino Unido a enfrentarse en 1982 en un conflicto armado en el que, en menos de tres meses, fallecieron 649 argentinos, 255 británicos y tres malvinenses.
No comment yet.
Scooped by Santi Arbós
Scoop.it!

Col·lectiu UJI per la Llengua i la Cultura: «El nom és Castelló de la Plana»

Col·lectiu UJI per la Llengua i la Cultura: «El nom és Castelló de la Plana» | e-onomastica | Scoop.it

El Col·lectiu Universitat Jaume I per la Llengua i la Cultura (CULC) ha fet pública una carta oberta adreçada al catedràtic en literatura i també en dret Santiago Fortuño, a qui l’Ajuntament de Castelló de la Plana ha encarregat l’informe del topònim bilingüe, després que l’alcaldessa de la ciutat, Begoña Carrasco, signara en la primera Junta de Govern Local, integrada per PP i Vox, el decret mitjançant el qual s’iniciava el procediment administratiu per a la recuperació del nom en castellà.

L’entitat ha assenyalat que vol fer arribar a Fortuño «unes reflexions al voltant del canvi de denominació de la ciutat» engegat per l’actual «amb un informe favorable al canvi de denominació» que se li ha encarregat «com a expert lingüístic».


El CULC ha indicat que, en el seu moment, va promoure «una campanya molt activa favorable al canvi de denominació de Castelló de la Plana que va portar a terme l’anterior corporació municipal». Per això, recorda a Fortuño que, malgrat que se li ha encarregat aquest informe «a títol individual, el més probable és que després es presente com un informe de l’UJI».

En aquest sentit, ha remarcat que «la Universitat Jaume I té molt clar quin és el nom de la ciutat, i així ho fa palès en la seua norma màxima, els Estatuts de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana».


I per a deixar-ho més clar, ha subratllat, «ja en el Manual d’usos lingüístics aprovats pels òrgans de govern universitaris el 2011 i modificats el 2017, s’explicita que el nom de la ciutat és Castelló de la Plana (article 3.4), i és la forma que ha d’utilitzar la Universitat». A més, «la mateixa denominació d’Universitat Jaume I de Castelló de la Plana és la que utilitza el Reglament d’usos lingüístics de la Universitat Jaume I, aprovat el 2021, en l’article 1».

També recorden a Fortuño que al seu mateix departament compta «amb especialistes en toponímia» als quals pot «consultar» per fer el seu informe. Així mateix, que a la mateixa Universitat disposa «el Servei de Llengües i terminologia, amb experts en toponímia, que és l’òrgan que té la responsabilitat en el camp de la toponímia en l’àmbit universitari». I principalment, «que existeix un informe de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua que avala la forma única del topònim en valencià, Castelló de la Plana, i que va servir al Consell Valencià per aprovar aquesta denominació com l’oficial per a la ciutat». D’altra banda, «hi ha un informe del cronista oficial de Castelló de la Plana que avala aquesta denominació», ha ressaltat.

«En definitiva, no hi ha justificació per a la doble denominació de la ciutat, i la traducció del terme Castelló no és Castellón. El nom és Castelló de la Plana», ha conclòs el Col·lectiu Universitat Jaume I per la Llengua i la Cultura.

No comment yet.
Scooped by Santi Arbós
Scoop.it!

Vittoria, Scuderi critica a Corbino: “Es bueno intentar reducir la brecha de género en la toponimia, pero primero hay que ordenar las tablas”

Vittoria, Scuderi critica a Corbino: “Es bueno intentar reducir la brecha de género en la toponimia, pero primero hay que ordenar las tablas” | e-onomastica | Scoop.it
“El hecho de que la concejala Francesca Corbino haya participado estos últimos días en Ragusa en una conferencia sobre la brecha en la toponimia de género nos permite comprender cómo, una vez más, este ayuntamiento está a años luz de los problemas que asolan Vittoria”. Es lo que afirma el concejal de Fratelli d’Italia, Giuseppe Scuderi, criticando al concejal en cuestión que “evidentemente – subraya Scuderi – hace mucho tiempo que no recorre las calles de su ciudad. Podríamos estar de acuerdo en que debemos cerrar la brecha de género, ya que hay muy pocos nombres de mujeres. Pero antes que nada, deberíamos trabajar para que todas las señales, señales y placas toponimias vuelvan a su lugar. Así que aquí estamos en el ABC, aparte de las evaluaciones sobre la brecha de género o no. Primero, la administración debe colocar las mesas de señalización y luego podemos proceder en la dirección que se está comparando. Quienes vienen a visitar nuestra ciudad, pero también los residentes, se encuentran completamente desorientados al no tener cierta información en la que confiar”.

“Entre otras cosas – continúa Scuderi – hacemos de esto una cuestión de civismo y no está claro cómo se puede alcanzar este objetivo, dado que esta mayoría del grupo concejal Fratelli d’Italia rechazó una agenda que presagiaba la asignación de algunos sumas precisamente para la disposición de las placas de señalización, especialmente en las zonas periféricas donde faltan sistemáticamente”. Scuderi precisa a continuación, entre otras cosas, que “los empleados de la oficina de toponimia se ven obligados a trabajar en condiciones antediluvianas, ya que todavía carecen de ordenadores y otros dispositivos necesarios para adaptarse a los tiempos”. En resumen, todo se gestionaba de forma obsoleta.”
No comment yet.
Scooped by Santi Arbós
Scoop.it!

La Pobla de Segur aprova el canvi de nom del passeig Josep Borrell per 1 d'Octubre

La Pobla de Segur aprova el canvi de nom del passeig Josep Borrell per 1 d'Octubre | e-onomastica | Scoop.it

Ara fa just un any que els veïns van decidir de modificar el nom amb una consulta ciutadana
|

Actualització: 07.03.2024 - 22:29

El ple de l’Ajuntament de la Pobla de Segur (Pallars Jussà) ha aprovat el canvi de nom de passeig Josep Borrell per 1 d’Octubre, amb vuit vots a favor (d’ERC i Junts) i tres en contra (del PSC). Fa tot just un any que els veïns van decidir de modificar-ne el nom amb una consulta ciutadana.


El passeig Josep Borrell inclou un carrer i un passeig que rebien fins avui el mateix nom. Marc Baró, batlle de la Pobla de Segur, ha explicat que el passeig que voreja el riu passarà a dir-se passeig del Flamisell i el carrer es dirà 1 d’Octubre. A la consulta organitzada per l’ajuntament hi van participar 322 persones; 250 volien el canvi, mentre que 64 volien mantenir el nom, dedicat a l’actual alt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat i natural del poble.

El portaveu del PSC a l’ajuntament, Carles Boix, ha estat crític amb la decisió i ha lamentat que l’equip de govern hagi decidit de “castigar un poblatà il·lustre, com és Josep Borrell”

No comment yet.
Scooped by Santi Arbós
Scoop.it!

Fragmentos do Quotidiano Descobrimentos regressam a toponimia do Barreiro - Rostos On-line

Fragmentos do Quotidiano Descobrimentos regressam a toponimia do Barreiro - Rostos On-line | e-onomastica | Scoop.it
A mudança de “Avenida dos Descobrimemtos” para a “Avenida das Nacionalizações” não foi mais que uma acção político-cultural, que não respeitando as “memórias” nem a “identidade do território do Barreiro”, ou, até, o significado dos descobrimentos na civilização europeia, quis impor uma “contra imagem cultural”.
Na reunião da Câmara Municipal do Barreiro, de 2 de Julho, foram aprovados os topónimos que vão designar os espaços públicos na zona do POLIS.
Um desses topónimos despertou a atenção, referimos a “Rua A” que passará a designar-se “Rua dos Descobrimentos”.
A curiosidade reside no facto de os “DESCOBRIMENTOS”, de novo, regressarem, justamente, à toponímia local, porque foram daí retirados, nos anos 80, por proposta do então vereador da Cultura Armando Teixeira.
Aliás, na época os “Descobrimentos” tinham a designação de “Avenida dos Descobrimentos”, localizada junto à Escola Álvaro Velho. A mudança transformou aquela artéria em Avenida das Nacionalizações.


Lembro-me, quando das comemorações dos 500 anos da viagem de Vasco da Gama à India, cujo ponto alto foi no Barreiro, cheguei a sugerir que fosse criado um “movimento de opinião” e realizada uma “acção simbólica”, com o descerramento de uma placa na Avenida das Nacionalizações, de forma a que se repussesse o nome de “Avenida dos Descobrimentos”.
Certamente nos anos 80 os “Descobrimentos” eram fascistas, confundindo-se “descobrimentos” com “colonialismo”, ou, até, com a “mitologia-patriótica-clerical” do lusitanismo propagada pela “cultura” Salazarista, como, muito bem, referiu Eduardo Lourenço, na sua obra “Labirinto da Saudade”.
A mudança de “Avenida dos Descobrimemtos” para a “Avenida das Nacionalizações” não foi mais que uma acção político-cultural, que não respeitando as “memórias” nem a “identidade do território do Barreiro”, ou, até, o significado dos descobrimentos na civilização europeia, quis impor uma “contra imagem cultural”.


Fica, pois, o registo neste começo do século XXI, voltamos a reencontrar-nos com a nossa história e memórias, sem traumas, mas valorizando as nossas memórias, ali, naquele lugar que, José Caro Proença denomina como o verdadeiro “Estaleiro das Naus”.

António Sousa Pereira
No comment yet.