e-onomastica
41.6K views | +24 today
Follow
 
Scooped by Santi Arbós
onto e-onomastica
Scoop.it!

La Universitat, seu del II Congrés d’Onomàstica de la Mediterrània

La Universitat, seu del II Congrés d’Onomàstica de la Mediterrània | e-onomastica | Scoop.it
La Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació celebrarà els dies 8 i 9 de setembre el II Congrés-Convegno d’Onomàstica de la Mediterrània. L’encontre reunirà més de 50 especialistes en antroponímia, toponímia i etimologia o onomàstica valenciana provinents de 25 universitats europees. Les sessions es desenvoluparan en el Saló de Graus i la Sala de Juntes del centre.
El congrés, fruit de la col·laboració entre la Universitat de València, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), la Scuola di Dottorato de la Universitat de Torino i la Societat d'Onomàstica pretén estudiar dos aspectes poc tractats de l'onomàstica romànica: els noms i cognoms originats en els expòsits o trobats i el paper de l'etimologia en la toponímia tant per a la Filologia com per a la normalització lingüística. 
Assistirà professorat de més de 25 universitats europees amb presència de la major part dels toponimistes més destacats de la Romània i del nostre àmbit lingüístic, en especial del País Valencià.
Santi Arbós's insight:
II Congrés-Convegno d’Onomàstica de la Mediterrània.
No comment yet.
Your new post is loading...

Popular Tags

Scooped by Santi Arbós
Scoop.it!

LO ESTAS VIENDO | Charla en Carcabuey, Toponimia de las Subbeticas

LO ESTAS VIENDO | Charla en Carcabuey, Toponimia de las Subbeticas

TV Centro Andalucía
1,43 k subscriptors

Subscriu-me

1


Comparteix

Baixa

Retalla

Desa

29 visualitzacions S'ha emès en directe fa 15 hores
LO ESTAS VIENDO | Charla en Carcabuey, Toponimia de las Subbeticas

TV Centro Andalucía
No comment yet.
Scooped by Santi Arbós
Scoop.it!

Torres Carbonell presenta hoy su libro sobre toponimia de Península Mitre –

Torres Carbonell presenta hoy su libro sobre toponimia de Península Mitre – | e-onomastica | Scoop.it

El geólogo Pablo Torres Carbonell presentará hoy en el Centro Cultural Yaganes su libro “Toponimia del extremo oriental de la Isla Grande de Tierra del Fuego – un relato de su historia a través de sus nombres”, donde recoge los relatos vinculados con el origen de cada nombre del lugar. Adelantó que compartirá algunas de las historias, junto a otros especialistas invitados y dijo que es una “obra inconclusa” dado que todavía resta conocer el origen del nombre de muchos lugares. La expectativa es que sea un disparador para que el libro se siga enriqueciendo con el aporte de los fueguinos.


Río Grande.- Pablo Torres Carbonell, geólogo e investigador del CADIC, dialogó en el programa ‘Buscando el Equilibrio’ por Radio Provincia sobre su libro “Toponimia del extremo oriental de la Isla Grande de Tierra del Fuego, un relato de su historia a través de sus nombres”, que será presentado hoy a partir de las 19 horas en el Centro Cultural Yaganes, junto con otros conocedores de Península Mitre que esperan compartir un momento ameno, a partir de las historias del lugar. “Obviamente va a estar a disposición el libro para quien lo quiera adquirir, que ya está en venta hace unos cuantos días en las librerías. El libro cuesta 20 mil pesos en las librerías y en la presentación va a tener un descuento”, anticipó.

Respecto de la obra en sí, dijo que “este libro no lo hice como científico sino como miembro de la asociación civil Conservación de Península Mitre, que creamos hace más de diez años. Siempre la idea fue promover el conocimiento de esa región de la provincia, aspirando a su conservación. Finalmente la ley de creación del área protegida fue un objetivo cumplido, aparte de esta publicación”.

Explicó que “la toponimia es el conjunto de nombres de una región geográfica, de los accidentes geográficos, como ríos, lagos o montañas. Lo interesante es que detrás de esos nombres siempre hay una historia o un relato que nos permite ir rastreando en este caso la historia de Península Mitre, que comienza con los primeros habitantes, los pueblos indígenas que vivieron allí, y continúa con 400 años de contacto con los europeos y los argentinos que nos radicamos en la provincia”.

“Todos esos relatos en general están dispersos en textos inéditos o en documentos que están en poder de una familia, de gente que vivió ahí, y muchos otros pasan de boca en boca. No todo el mundo tiene acceso y la idea era plasmar toda esa información en un libro. Hay gente que a la que le gusta la geografía y saber el porqué de un nombre, y creo que la riqueza principal del libro es la historia que está detrás de todos esos nombres”, señaló.

Consultado sobre el relato que más lo motivó, aseguró que “son un montón y no sé si podría elegir uno. Cuando yo vine a trabajar en el CADIC, una de mis actividades fue hacer trabajo de campo en Península Mitre, principalmente en la costa norte. Conociendo a la gente que trabajaba ahí, los antiguos puesteros, me contaron las historias que estaban detrás de algunos de los nombres. Hay una historia que tiene vinculación con Río Grande, que es la del Cabo Leticia. Había un rancho que era un puesto de la estancia Policarpo, que era el puesto Leticia, y se llama así porque el puestero que vivía ahí estaba en pareja con una mujer de nombre Leticia, que era descendiente de los alakalufes. Esta chica había estado en La Misión Salesiana, junto con grupos de selk’nam que habían confinado en ese lugar. El puestero había sido un salesiano miembro fundador de La Misión, que era Juan Ferrán, y llegó con el padre Beauvoir. En algún momento colgó la sotana y se fue con Leticia a radicar en Península Mitre. Ella está mencionada en un libro de Anne Chapman, que la llegó a entrevistar. Esa es una de las primeras historias que escuché del lugar y está plasmada en el libro”, adelantó.

 

La emoción del paisaje

 

Más allá de la mirada científica, Torres Carbonell exteriorizó la fascinación que provoca Península Mitre tanto en los propios como en los turistas. “Es uno de los lugares con mayor biodiversidad de la isla, tiene un montón de especies de árboles nativos y es uno de los lugares con mayor superficie turbera del país. La mayor parte de las turberas de la isla grande están ahí. Son ecosistemas importantes y es un lugar que vale la pena preservar”, dijo.

“Con respecto a la fauna, está no solamente la fauna terrestre que uno conoce, como guanacos, zorros y demás, sino que es muy importante la fauna marina. Hay colonias de pingüinos penacho amarillo en Isla de los Estados, que en determinados momentos del año se acercan a las costas de Península Mitre. Me he encontrado con focas leopardo, con elefantes marinos en la playa, y hay una diversidad impresionante. También hemos visto bastantes perros asilvestrados y animales atrapados en la turba. En febrero estuvimos de campaña y había un toro que estuvo dos o tres días sin poder salir. Esas cosas se ven seguido”, aseguró.

También dio cuenta del interés que despierta la zona en los turistas. “Todos los veranos se llena de caminantes que hacen excursiones de dos o tres días. Se ha convertido en un lugar realmente atractivo para un segmento de los turistas. Es un lugar que tiene una geografía impresionante, porque hay costas con acantilados, costas con playa, por ahí en un acantilado se ve un cóndor al lado de un petrel o un albatros, y capaz a lo lejos se ven toninas overas e inclusive orcas. Yo nunca me canso de esos paisajes y he tenido la posibilidad de ir con turistas extranjeros, que casi lloran de emoción frente a esos paisajes. Es una experiencia única para el turismo. Además de ese patrimonio natural del paisaje, hay un patrimonio cultural histórico impresionante. Hay restos de naufragios y estas cosas le agregan un condimento especial al lugar”, expresó.

 

El próximo paso

 

Consultado sobre la tarea a emprender en el corto plazo, informó que “como geólogo trabajo con un grupo de colegas y estamos estudiando la formación de los Andes fueguinos. Hemos trabajado mucho entre el Lago Fagnano y el Canal Beagle y en la Sierra de Beauvoir. Toda la zona montañosa de la isla nos resulta sumamente interesante. Como fueguino siempre me interesó la historia del lugar y me sigue interesando seguir investigando sobre los topónimos del resto de la provincia. Cuando leo libros que se han escrito sobre la historia del lugar, sobre los exploradores que tenían encuentros con los pueblos originarios, me gusta seguir investigando por ese lado. Este libro sobre Península Mitre es una obra inconclusa, porque hay un montón de nombres que no conocemos, hay otros que no sabemos el origen, y la idea es seguir nutriéndolo, que la gente pueda ir aportando, para ir ampliándolo. Popper fue el que le puso el nombre a Península Mitre y a varios de los lugares que hay allí. Era un tipo muy emprendedor, y para sus emprendimientos necesitaba financiamiento, por lo que varios de los nombres que puso eran los apellidos de personas muy influyentes de Buenos Aires en aquella época. Esa gente, o ponía plata en sus empresas, o lo ayudaba políticamente a conectarse. Uno lo que más conoce de Popper es lo que pasó en la zona norte de Río Grande y la famosa foto que se sacó con los selk’nam, a los que asesinaba a tiros”, recordó.

Finalmente dio cuenta del pedido que están haciendo las asociaciones intermedias con relación a la ley que declara área protegida a Península Mitre, a fin de que se convoque a conformar la comisión prevista en la norma, dado que ya ha transcurrido un año y medio de su aprobación.

 

 
No comment yet.
Scooped by Santi Arbós
Scoop.it!

Onomástica y Toponimia de Albacete

Onomástica y Toponimia de Albacete | e-onomastica | Scoop.it

acho Lopez25 abril, 2024 - 20:12
Inicio/Noticias Albacete: Toda la actualidad y última hora/Onomástica y Toponimia de Albacete

Los pasados días 19 y 20 de abril se han celebrado en Albacete, en el salón de actos del Jardín Botánico, las primeras Jornadas de Onomástica y Toponimia de Albacete, organizadas por el Instituto de Estudios Albacetenses y el proyecto de investigación a nivel nacional TOPONOMÁSTICA HISPANIAE, con la colaboración del Jardín Botánico de Castilla-La Mancha.

Todas las plazas ofertadas para los asistentes se han cubierto quedando, incluso, varios participantes en lista de espera, pero que también han podido acceder a las ponencias y comunicaciones de las Jornadas.


Estas jornadas han destacado por su multidisciplinariedad, numerosos expertos de distintas materias han puesto en común sus conocimientos sobre Filología, Historia, Arqueología, Antropología, Geografía, Cartografía, Etnobiología y Botánica, entre otras. No menos importante han sido las aportaciones de más de una decena de comunicaciones de investigadores de Albacete, Valencia o Granada que han puesto sus objetivos en investigaciones sobre la provincia de Albacete.


Las ponencias y comunicaciones de las Jornadas se han estructurado en cinco grandes bloques:



I) Toponimia, Lengua y evolución fonética (Filología).

II) Onomástica y Toponimia albaceteña.


III) Geografía y Toponimia.

IV) Toponimia árabe de Albacete.

V) Biotoponimia albacetense.

Los doctores Emili Casanova, Emilio Nieto, Jairo Javier García y Antonio Constant de las Universidades de Valencia y Alcalá de Henares presentaron varias ponencias y un proyecto que quieren compartir con los investigadores albaceteños: el proyecto TOPONOMÁSTICA HISPANIAE, que quiere profundizar en un mejor conocimiento de la toponimia del “arco mediterráneo” en el que estaría incluida la provincia de Albacete, junto con el este de Castilla-la Mancha.

El nuevo impulso de los estudios toponímicos desde la Geografía y la importancia de la biotoponimia fueron defendidos por Jacinto González y Alonso Verde, miembros del Instituto de Estudios albacetenses que han complementado los enfoques de los ponentes universitarios y han contribuido a que estas jornadas sean un verdadero crisol de especialistas de distintas disciplinas que, en las conclusiones precisamente, han valorado esta diversidad científica como un gran valor que debemos concretar en proyectos y trabajos interdisciplinares.


Un elemento muy importante de estas Jornadas han sido las comunicaciones. Ha destacado el investigador local y miembro del Instituto de Estudios Albacetenses, Aurelio Pretel, que ha presentado hasta un total de cinco comunicaciones de gran interés apuntando importantes modificaciones de las rutas del Cid (en la provincia de Albacete) o la ubicación más que segura de la batalla de 1146 (batalla de Albacete). Otras de sus aportaciones se han centrado en la toponimia de los ríos de la cabecera del Guadalquivir y del Guadiana. El lugar perdido de Jumenta con José Fajardo, el topónimo de Puente Torres con José Luis Simón o las intervenciones de Tomás Morcillo o J. Ángel Munera sobre el Ballestero y Lezuza han aportado importantes investigaciones locales sobre distintos nombres de lugares del occidente de la provincia. Arturo García-López dibujó un mapa del norte de la Bastetania ibero-romana en su comunicación desde la Universidad de Granada.

Todo este conjunto de aportaciones de ponentes y comunicadores van a estar presentes en la web del Instituto de Estudios Albacetenses, donde se podrán seguir todas las intervenciones de los participantes y sus presentaciones, así como en un libro que incluirá los textos completos de las ponencias y las comunicaciones.

Las Jornadas tuvieron como guinda un recorrido por el Jardín Botánico ilustrados con las inmejorables explicaciones de su director Pablo Ferrandis.

Es más que probable que esta iniciativa tenga continuidad en futuras ediciones dado el gran interés y participación que han tenido.

No comment yet.
Scooped by Santi Arbós
Scoop.it!

La Reial Acadèmia de Cultura torna a Borriana per a tractar el topònim de la ciutat en una conferència en castellà

La Reial Acadèmia de Cultura torna a Borriana per a tractar el topònim de la ciutat en una conferència en castellà | e-onomastica | Scoop.it
ELPERIODIC.COM - 22/04/2024


MÉS FOTOS

L'Ajuntament de Burriana, a través de la regidoria de Cultura, va celebrar a l'Auditori Juan Varea la segona de les conferències del cicle que oferix la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana a Burriana. Leopoldo Peñarroja Torrejón, va impartir la dissertació sobre toponímia “Borriana o Burriana. Reflexiones sobre la toponímia castellonense”.

Leopoldo Peñarroja Torrejón és llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de València, doctor en Història per la Universitat de Saragossa, catedràtic de Llengua i Literatura Espanyola i Acadèmic de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana. És membre de la Societat Espanyola de Lingüística i des de desembre de 1985 a juny de 2004 va ser membre del Consell Valencià de Cultura. En les seues facetes de filòleg i historiador ha realitzat nombroses publicacions, a més de manuals de Llengua i Literatura per al seu ús en Batxillerat. També ha publicat gran quantitat d'articles en revistes i mitjans especialitzats i ha participat de ponent en congressos i seminaris de les matèries en les quals és especialista.


La intervenció del professor Peñarroja va estar basada en les seues investigacions per a la realització de l'últim dels seus llibres, que ha sigut publicat fa escassos dies, titulat “Toponímia valenciana. Provincia de Castellón”. En ell s'arrepleguen fins a mil topònims presents en tot el territori de la nostra província des de l'extrem occidental fins al litoral. Partint de la documentació de font àrab, llatina i romanç, en general poc explorades però bàsiques per a una deducció solvent, es valoren les hipòtesis presentades fins hui sobre els noms de lloc més significatius, i es defén per a cadascun dels termes estudiats l'etimologia més plausible d'acord amb els factors documental i pròpiament lingüístic. A partir d'esta base, Peñarroja va realitzar un recorregut introductori per diferents topònims destacats de la nostra província, tant per la seua rellevància històrica com per la seua importància local. Després d'esta part, va centrar el discurs en les referències a Burriana, de les quals ha afirmat haver trobat una gran quantitat, tant de toponímia en altres llocs d'Espanya, com de referències en gran quantitat de fonts tant àrabs, com a llatines, castellanes i valencianes. Segons les investigacions dutes a terme, l'autor va arribar a la conclusió que tant Burriana com Borriana són dos formes totalment valencianes i que apareixen les dos referenciades en les fonts, però que la forma predominant seria el topònim Burriana.


A l'acte va assistir la President de les Corts, Llanos Massó, el diputat autonòmic, José María Llanos, el Secretari de Presidència, Víctor Parra, el regidor de Cultura, Jesús Albiol i les regidores Suni Fandos i Isabel Monfort, i membres de la junta directiva de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.

En finalitzar es va emplaçar als assistents a la pròxima de les conferències que serà després de l'estiu.
No comment yet.
Scooped by Santi Arbós
Scoop.it!

Euskaltzaindia celebra su sesión plenaria este viernes en el Salón de Plenos del Ayuntamiento de Pamplona

Euskaltzaindia celebra su sesión plenaria este viernes en el Salón de Plenos del Ayuntamiento de Pamplona | e-onomastica | Scoop.it
a institución presidida por Andrés Urrutia tratará temas académicos como el diccionario normativo, la ortotipografía del euskera o la onomástica  
PAMPLONA EUSKALTZAINDIA
👉 SIGUE EL CANAL DE PAMPLONA ACTUAL OFICIAL EN WHATSAPP

m
La Real Academia de la Lengua Vasca – Euskaltzaindia va a celebrar su sesión plenaria mensual este viernes en el Salón de Plenos del Ayuntamiento de Pamplona. Esta reunión aborda cada mes temas académicos, como el diccionario normativo, la ortotipografía del euskera batúa y la onomástica. La última vez en que Euskaltzaindia celebró su sesión plenaria en el Ayuntamiento de Pamplona fue el 26 de noviembre de 2021.

En estas reuniones participan habitualmente la dirección de la academia y los académicos de número, y se llevan a cabo tanto en la sede oficial, en Bilbao, como en ayuntamientos de las capitales, Parlamentos o Diputaciones Forales. La presidencia de Euskaltzaindia, institución reguladora de la lengua vasca, la ocupa Andres Urrutia desde el año 2005, y la delegación territorial de Navarra está a cargo de Sagrario Aleman.


Euskaltzaindia fue creada creada en 1918 por la Diputación Foral de Navarra y por las diputaciones forales de Álava, Bizkaia y Gipuzkoa. Es la institución consultiva oficial en materia de euskera y la competente para expedir los oportunos certificados, informes y dictámenes. Entre sus fines se encuentran velar por los derechos de la lengua vasca, promover su uso y trabajar en la capacitación de la lengua.


La institución ha realizado desde sus inicios acciones de protección, investigación y fomento de la lingua navarrorum en la Comunidad Foral de Navarra, asesorando en materia lingüística a las instituciones que lo precisen. Euskaltzaindia promueve el euskera como patrimonio cultural de todos los navarros y navarras y uno de los elementos constitutivos de la identidad local.
No comment yet.
Scooped by Santi Arbós
Scoop.it!

LA SOROLLERA, A PONENT DEL MATARRANYA (2) (carrers 53)

LA SOROLLERA, A PONENT DEL MATARRANYA (2) (carrers 53) | e-onomastica | Scoop.it
Jesús Bernat Agut22 abril 2024

Ermita de Sant Cristòvol, al cap d’amunt de la Sorollera. Cristòvol per Cristòfol, una sonorització com la de les garroves per garrofes.
Després de Torredarques vam esmorzar a Mont-roig, el terme del qual escorre les aigües dins la conca del Matarranya. La Sorollera, però, com ja ho vam veure amb Torredarques i també amb la resta dels pobles que hi ha al marge esquerre de la N-232 cap a Alcanyís, són tributaris de la conca del Guadalope.

Al mapa adjunt trobeu tots els municipis a què ens referim en aquest estudi compartit amb Ferran Guardiola. El recorregut: Torredarques, la Sorollera, la Codonyera, la Torre de Vilella, Bellmunt de Mesquí, la Canyada de Beric, la Ginebrosa i Aiguaviva. El propòsit del treball, us ho recordem, era la replega i anàlisi de la retolació oficial de la toponímia urbana (quasi tota castellanitzada) i els possibles exemples de manteniment del topònim tradicional en català.

Recordeu que les imatges de cada galeria poden ampliar-se.

 

 

 

 





En la primera imatge ja trobem que la comarcalització oficial inclou la Sorollera dins el Baix Aragó. Recordem que Torredarques apareixia dins la comarca del Matarranya, tot i no ser tributària de la seua conca. Veritat és que la relació amb Mont-roig és evident i potser siga la raó de la seua inclusió dins la mateixa comarca. També veiem la doble denominació del topònim al mateix cartell; recordem, però, que tret de les entrades del poble, a les carreteres només hi ha la denominació castellanitzada, La Cerollera. En la rajoleta la villa de Cerollera apareix dins el partido de Valde-rrobres, potser el centre més important de la comarca del Matarranya. La tercera imatge fa referència a l’etimologia del topònim. L’associació de la Cerollera es diu SERVA, amb el dibuix, suposem, d’una servera (Sorbus domestica). Un dels informants, que vam localitzar a la Rebassa, coneixia ben bé les serves. Hi ha, però, la sorolla o atzerola (Crataegus azarolus) ben present des d’antic a l’Aragó. Potser la Sorollera tinga més a veure amb aquesta planta que no amb l’arbre, també fruiter. A la darrera imatge de la galeria trobem l’església dedicada, com l’ermita d’Alcanar, a la Mare de Déu del Remei.





Les retolacions, com vam comprovar en l’aspecte de cada taulellet, i, més tard, en trobar el cartell (1) han estat renovades recentment. El carrer de l’Església, CALLE LA IGLESIA, sense preposició (com la resta de les novíssimes retolacions), voreja l’església i la seua gran plaça pren el nom de PLAZA DE LA CONSTITUCIÓN. LA CALLE PLANET hem de suposar que demana un ‘del’ i tindríem un carrer del Planet, perquè si amplieu el mapa trobareu Calle Llana, sense ovelles que donaren raó.





A diferents pobles del Matarranya hem trobat CALLE DEL MESÓN tot recordant algun hostal antic; potser aquest també se’n referisca. Pren aquest nom fins la mateixa plaça (Major?); PLAZA DE LA CONSTITUCIÓN que acull la plaça gran de l’església (1) i la de la Casa de la Vila o ajuntament (2). Si amplieu la tercera imatge hi trobareu una CALLE BAJADA DE LA PLAZA que, paradoxalment, tradueix el nom popular amb sentit contrari la Pujada de la Plaça. Aquest criteri per fer més fàcil el recorregut respon al caràcter oficialitzant de la nova denominació que pren l’inici del trajecte, i la numeració de les cases, des de l’ajuntament cap als afores del poble. Altrament, ens explicava un informant del poble, allò sempre ha estat la ‘pujada’ perquè s’entenia com l’entrada al poble des de la carretera que venia de la Canyada. I, en començar la pujada o acabar la ‘bajada’, a l’entrada del poble hi ha aquest magnífic pou.



La mola Mochén aparexia nevada allà cap al sud-oest.





LA REBASA és la Rebassa que, tal i com ens van informar, es trobava abans de la bassa que hi havia al sòl de la vila. CALLE LEVANTE acull un seguit de racons que davallen cap a llevant. La CALLE CORTA és un atzucat de nova denominació. Ràfec és el nom comú per designar el voladís que en d’altres pobles són ràfels; CALLE RÁFEC, doncs és adient a la descripció del mateix carrer.





La primera imatge d’aquesta darrera galeria ens parla del carrer Pla, que trobem a molts pobles del Matarranya com a CALLE LLANA. Dissortadament i curiosament, a Fontespatla una de les persones enquestades (una xica d’uns quaranta anys) ens assegurava que mai havia sentit carrer Pla, que allò era calle-llana. La influència de la retolació sobre el parlar és ben palesa en molts casos. D’un possible carrer del Fuster o de Fuster trobem un CALLE FUSTÉ, que ens aporta informació sobre la pèrdua de la -r però ens deixa sense saber si es tracta de l’ofici o del cognom. El CAMINO SANTET, al capdamunt del poble ens porta a l’ermita de Sant Cristòvol; no lluny d’aquest rètol n’hi havia un altre amb la denominació CAMINO SAN CRISTOBAL. A l’entrada del poble trobem dos carrers amb noms populars del veïnat CALLE MODESTO i CALLE TONET; al seu Pedrís, Ferran fa les darreres anotacions d’allò que hem sentit.

Al plànol següent podeu repassar aquestos i d’altres carrers, com un carrer de les Roques (CALLE PEÑAS) o el llarguíssim i ple de voltes carrer del Forn (CALLE HORNO). Com a tret destacable anotem que al nucli urbà només hi ha dos carrers amb hagiotopònims (San Joaquin i Virgen del Remedio)
No comment yet.
Scooped by Santi Arbós
Scoop.it!

RETORNO NOMBRE CALLES POPULARES DE JAÉN

RETORNO NOMBRE CALLES POPULARES DE JAÉN | e-onomastica | Scoop.it
Una forma de incidir en la implicación de la ciudadanía en su Conjunto Histórico es devolver el nombre popular a sus calles y plazas. Haremos propuestas concretas con el objetivo claro de que se lleven a cabo los cambios.

En este sentido el primer escrito se presentó al Ayuntamiento el 19 de abril de 2018 y se solicitaba el cambio de las siguientes calles:

Espartería
La Carrera
Mesones
Ancha
Llana
Además del escrito registrado se ha comentado con los distintos alcaldes durante estos años trascurridos, no habiendo surtido el efecto solicitado.

 

Por esto, actuaremos en dos sentidos, uno, insistiremos para que se lleve a cabo los cambios solicitados, y, dos, presentaremos nuevos cambios que serán los siguientes:

Cruz Verde
Cantón de la Ropavieja
Plaza de los Huérfanos
Calle o Callejón del Duende
No comment yet.
Scooped by Santi Arbós
Scoop.it!

Las calles de Barcelona con los nombres más raros y curiosos - El Periódico

Las calles de Barcelona con los nombres más raros y curiosos - El Periódico | e-onomastica | Scoop.it

Barcelona esconde historias fascinantes detrás de los nombres de sus calles. Desde reminiscencias gastronómicas hasta homenajes a figuras históricas, cada calle tiene su propia narrativa que contar. A continuación, te proponemos un recorrido por algunas de las vías con los nombres más curiosos de la capital catalana

Pantomima
En el barrio de Montbau, al los pies de Collserola, se encuentra una calle que lleva por nombre Pantomima. esta hace referencia a su definición de la RAE "Representación teatral a base de gestos y movimientos, sin palabras". Esta vía, rodeada de otras arterias que respiran arte como Lírica, Mímica y Ritme, nos recuerda la importancia de este género dramático.


Esquirol Volador
En el corazón de Nou Barris se encuentra la calle Esquirol Volador (o 'ardilla voladora'. Su nombre, que podría evocar imágenes fantásticas de ardillas surcando los cielos, en realidad guarda una historia más prosaica. Originalmente llamada calle del Esquirol, su apodo "Volador" se añadió en 1984 para evitar confusiones con otra vía en el distrito de Ciutat Vella.



Ja-hi-som
En el distrito de Sarrià-Sant Gervasi nos encontramos con la calle Ja-hi-som, que recibe su nombre de un curioso fenómeno social. Situada cerca de la plaza de Vallvidrera, esta vía adquiere su denominación a partir de 1992, cuando los habitantes del barrio, al llegar a este punto más elevado de Sarrià-Sant Gervasi, exclamaban estas palabras con entusiasmo.


Malcuinat
En el bullicioso barrio del Born, entre la ecléctica amalgama de locales nocturnos y restaurantes, una calle destaca por su nombre peculiar: Malcuinat. Antiguamente conocida como la calle de la Saboneria y del Ase Mort, esta vía evoca un plato peculiar del siglo XIV: el malcuinat, una sopa de entrañas dirigida a los marineros menos afortunados.


Degollada
A primera vista, el nombre de la calle Degollada podría parecer siniestro, pero su origen es mucho más benigno. Nombrada en honor a Rafael Degollada Guitart, un abogado y político liberal que dejó su huella en la historia de Barcelona. Esta se encuentra en el distrito de Sant Martí.

No comment yet.
Scooped by Santi Arbós
Scoop.it!

Les Borges revisarà el nomenclàtor 'des d'una perspectiva de memòria històrica i de gènere' | Notícies

Les Borges revisarà el nomenclàtor 'des d'una perspectiva de memòria històrica i de gènere' | Notícies | e-onomastica | Scoop.it
El govern municipal retira simbòlicament una de les plaques del carrer General Güell, una reivindicació de fa anys, per la vinculació del personatge amb les dictadures de Primo de Rivera i Franco.


(foto: Aj. Borges)
Dissabte passat, 20 d’abril, es va retirar una de les dues plaques que donem nom al carrer General Güell de les Borges Blanques, un acte simbòlic emmarcat en les terceres jornades Memòria i República, que pretèn ser l’inici d’una renovació del nomenclàtor dels carrers de la localitat “des d’una perspectiva de memòria històrica i de gènere”, va explicar l’alcalde, Josep R. Farran. El govern municipal constata “la manca de representació femenina en els noms de carrer a les Borges, una realitat que es pretén abordar en aquest procés de renovació”. A l’acte de dissabte hi va intervenir l’historiador Marc Macià, que va repassar la trajectòria de Güell. De moment, el carrer es continua dient com fins ara a nivell oficial, a falta d’iniciar el procés per triar-ne un de nou. 



La retirada de la placa de General Güell obeeix a la voluntat d’eliminar aquest nom de l’espai públic per la implicació directa que Ildefons Güell Arqués (1865-1941) va tenir amb les dictadures de Primo de Rivera i Franco. Nascut a les Borges, va ser comandant militar a Ceuta durant la Guerra del Rif, sota les ordres de Primo de Rivera; una guerra que va requerir unes lleves de soldats contra les quals s'havia revoltat bona part de la ciutadania garriguenca. El 1929, amb 64 anys, Güell va passar a la reserva i, per tant, no va intervindre directament en la Guerra Civil però sí que va participar en actes d'exaltació franquista i nazi i va ser recompensat per l'addicció al règim amb la vicepresidència del Círculo Militar del Ejército y de la Armada i la judicatura als tribunals militars, on va exercir fins la seua mort, el 1941.

Entre els actes d'exaltació que va protagonitzar, algun es va fer a Cervera, ciutat on s'havia casat el 1891. A la capital de la Segarra, Güell també hi tenia un carrer dedicat, però la Paeria va aprovar l'estiu del 2018 canviar-ne la denominació, precisament pels vincles i el suport del militar als règims dictatorials esmentats. El consistori va donar llum verda, també, a escollir el nou nom mitjançant un procés participatiu entre cinc noms, que va culminar el 2019.

Un acord municipal des del 2020
El gener del 2020, l'Ajuntament de les Borges -aleshores governat per JxCat-Junts- va aprovar per unanimitat una moció presentada per Borges per la República (BxRep) en què s'acordava iniciar la tramitació per canviar el nom del carrer General Güell "com més aviat millor". La moció aprovada preveia substituir el nom, posat el 1991, pel que rebés més suports en una votació popular entre quatre noms consensuats. Més enllà d’aprovar la moció, però, el procés no va continuar. 

La petició de retirar el nom del General Güell ja venia d’abans. El 2016, per exemple, la CUP de les Borges ja n’havia demanat la substitució i el 2018, la Comissió Ciutadana per la Memòria de les Borges, que també ho havia reclamat, va enviar als grups municipals un informe que detallava la trajectòria d'Ildefons Güell i n'explicitava els lligams directes amb la dictadura. Malgrat les reticències expressades per l’aleshores alcalde, Enric Mir, que considerava que la relació de Güell amb la dictadura no era prou directa i no veia la necessitat de canviar el nom del carrer, tant JxCat com BxRep es comprometrien en campanya electoral a dur a terme el canvi de nom.
No comment yet.
Scooped by Santi Arbós
Scoop.it!

L’equip de govern vol posar el nom de Terricabras a una plaça o un carrer | Núria Astorch | Girona | Societat

L’equip de govern vol posar el nom de Terricabras a una plaça o un carrer | Núria Astorch | Girona | Societat | e-onomastica | Scoop.it
NÚRIA ASTORCH - GIRONA
L’Ajun­ta­ment de Girona pro­posa posar a una plaça o car­rer de la ciu­tat el nom del filòsof, catedràtic i polític gironí Josep Maria Ter­ri­ca­bras, que va morir la set­mana pas­sada. És una pro­posta con­junta de l’equip de govern for­mat per Gua­nyem Girona, Junts i Esquerra que poste­ri­or­ment haurà d’estu­diar la Comissió del Nomenclàtor. Amb aquesta acció es vol home­nat­jar la tasca i la figura de Ter­ri­ca­bras. L’alcalde de Girona, Lluc Sale­llas i Vilar, i el tinent d’alcal­dia i regi­dor de Cul­tura de l’Ajun­ta­ment de Girona, Quim Ayats i Bar­trina, ho han anun­ciat avui en el marc de la diada de Sant Jordi.
ADVERTISING



“Sant Jordi és una diada de lle­tres i de país que s’escau amb la figura eru­dita i com­pro­mesa d’en Josep Maria Ter­ri­ca­bras. El volem home­nat­jar fent aquest gest simbòlic en un dia tan asse­nya­lat”, ha afir­mat l’alcalde Lluc Sale­llas i Vilar.

“Volem fer aquest home­natge a en Josep Maria Ter­ri­ca­bras, que repre­senta la Girona com­pro­mesa amb la lli­ber­tat, la justícia, la igual­tat i el progrés col·lec­tiu. La Girona que esti­mem i cons­truïm a diari”, ha expli­cat el tinent d’alcal­dia Quim Ayats i Bar­trina.
No comment yet.
Scooped by Santi Arbós
Scoop.it!

Els noms dels carrers de Safranars ja són definitius un cop passats els tràmits administratius

Els noms dels carrers de Safranars ja són definitius un cop passats els tràmits administratius | e-onomastica | Scoop.it
És un dels requisits per començar a dibuixar/executar la trama urbana de la nova àrea d'expansió d'Altafulla a tocar del riu Gaià
El carrer de Joana Badia, el carrer dels Diables i la Via dels Països Catalans ja són definitivament els noms oficials dels vials que recorreran la nova urbanització de Safranars d'Altafulla. Això és així després de tancar el procés participatiu per fer la tria dels noms, la selecció dels guanyadors, la seva aprovació pel Ple Municipal i l'exposició pública de l'acord plenari. Aquesta exposició pública ha finalitzat sense que s'hagin rebut al·legacions i, per tant, la proposta de bateig dels carrers s'ha elevat automàticament a definitiva. A efectes pràctics, com explica la coalcaldessa d'Altafulla i regidora d'Urbanisme, Alba Muntadas, representa que aquests noms es poden usar ja en qualsevol document oficial referent en aquest nou àmbit urbanitzable.

Muntadas ha assenyalat que els nous noms ja apareixeran en els documents on es plasmi la reparcel·lació dels terrenys i les intervencions a fer-hi. D'aquesta manera els carrers deixaran de tenir el nom genèric que tenen actualment, com carrer A, B i C.

La zona, recordem, s'ubica darrere la ronda d'Altafulla i la delimita el camí de Ferran i el riu Gaià. És, precisament el riu el que li ha de conferir la seva característica principal, el fet de ser un pulmó verd de la vila, zona d'esbarjo i passeig, a més de comptar amb una dotació d'habitatges.
No comment yet.
Scooped by Santi Arbós
Scoop.it!

Aquests són els nous noms de dona que arriben als carrers de Barcelona

Aquests són els nous noms de dona que arriben als carrers de Barcelona | e-onomastica | Scoop.it
La Ponència del Nomenclàtor també acorda batejar un parc en memòria de les Tretze Roses, un grup de noies afusellades pel règim franquista a Madrid el 5 d'agost de 1939
NACIÓ
26 de març del 2024
Actualitzat a les 15:28h

Un carrer amb nom de dona a Barcelona | Ajuntament de Barcelona
La Ponència del Nomenclàtor de Barcelona suma nous noms de dona -Elvira Augusta Lewi, Dolores Ibárruri, Victòria Ruiz Rodríguez, Justa Freire i Leonor Ferrer- per a espais diversos de la ciutat i tira endavant amb la proposta per batejar un parc amb el nom de Parc de les Tretze Roses. Aquest recorda les 13 noies, algunes d'elles membres de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU), afusellades pel règim franquista a Madrid el 5 d'agost de 1939. El parc s'ubica entre els carrers de Pontils, d'Arnes i d'Ascó.

A més a més, la ponència ha acordat una placa de memòria al carrer Bruc 49, a l'Eixample, que indiqui que hi va viure l'enginyer i urbanista Ildefons Cerdà. Serà un reconeixement a petició del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports.
 
Més noms de dona
Des de finals de l'any passat i fins ara s'ha votat a favor d'incorporar 18 noms de dona més als carrers i places de la ciutat. Tots ells fan referència a dones representants de la memòria de l'activisme veïnal, polític i sindicalista o també de la cultura i de la ciència.

Els nous noms de dona que s'incorporen ara al nomenclàtor de Barcelona són diversos. A Sants-Montjuïc, el nou barri de la Marina del Prat Vermell és el que suma més noms de dona nous. S'aprova dedicar uns jardins a Dolores Ibárruri, la Passionària. S'ubicarà entre el carrer de Cal Cisó i el carrer de Micaela Chalmeta, el nou espai en honor de la dirigent comunista, que va ser secretària general i presidenta del Partit Comunista de l'Estat, nascuda a Biscaia el 1895 i que va morir a Madrid el 1989.

Al mateix barri, se situarà els jardins de la Benita, en homenatge a Victòria Ruiz Rodríguez, una activista veïnal que va morir el 1962. Veïna de les anomenades Cases barates del Prat Vermell, militant anarcosindicalista, treballadora social i participant de la vaga de lloguers de 1931.

Entre el passeig de Francesc Candel i el carrer de Miquel Porter Moix, també a la Marina del Prat Vermell, se li dedica un jardí a la mestra republicana Justa Freire a petició del Memorial Democràtic de treballadors/es SEAT i Eix de Memòria i Cultura de La Marina. Freire va ser una docent i pedagoga represaliada després de la Guerra Civil.

Al Poble-sec tindrà un carrer la primera dona delineant a Espanya, Leonor Ferrer. Es trobarà en un nou espai entre el passeig de Santa Madrona i el carrer de Lleida. La proposta de recordar-la va sorgir de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

A Les Corts es dedicarà un passatge a Elvira Augusta Lewi, escriptora nascuda el 1909 que va conrear la narrativa, el periodisme i la traducció, i va tenir una forta activitat sociocultural de caràcter feminista. El passatge amb el seu nom es trobarà entre el carrer de l'Aviació i el carrer Taquígraf Garriga.

A banda d'aquestes dones també s'ha aprovat a Sant Andreu, al barri de la Sagrera, que es dedicarà un carrer a l'etòleg i etnòleg Jordi Sabater Pi que va morir el 2009. Aquesta proposta ha sorgit del Districte de Sant Andreu i d'entitats que reconeixen el primatòleg català conegut popularment per portar el goril·la albí Floquet de Neu al Zoo de Barcelona.

A Sant Martí, al nou espai entre la Rambla Guipúscoa i el carrer de Ca n'Oliva es bateja amb el nom de plaça del 25 de novembre. Aquest espai del barri de la Verneda i la Pau reconeix el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència vers les Dones a proposta del Consell de Memòria del Districte.

Al barri de la Bordeta, entre el carrer Constitució i el nou parc de Can Batlló, se situa el Pas de Paronas, en homenatge a Francesc Comas Pagès. El Districte i entitats de memòria del barri van proposar donar el nom del vial que connectarà amb el nou parc, a l'anarcosindicalista santsenc que va morir a causa de les ferides rebudes en l'atemptat que va causar la mort de Salvador Seguí, conegut com El Noi del Sucre.
No comment yet.
Scooped by Santi Arbós
Scoop.it!

Todos los japoneses se apellidarán “Sato” para el año 2500, según estudio

Todos los japoneses se apellidarán “Sato” para el año 2500, según estudio | e-onomastica | Scoop.it
Todos los japoneses se apellidarán “Sato” para el año 2500, según estudio
No comment yet.
Scooped by Santi Arbós
Scoop.it!

Toponimia vasca en la costa atlántica de Canadá –siglos XVI-XVIII

Toponimia vasca en la costa atlántica de Canadá –siglos XVI-XVIII | e-onomastica | Scoop.it
Es nuestra intención hacer una clasificación somera de los distintos topónimos de origen vasco,o refiriéndose a los vascos,que se encuentran en lacosta estede Canadá, en lo que se considera el golfo de San Lorenzo. Los marineros vascos, que fueron cazadores de ballenay focas,y pescadores de bacalao enlos siglos XVI a XVIII, están en el origen de estos topónimos,algunos de los cuales han perdurado hasta nuestros días,en el mismo lugar en que fueron nombrados. Para localizar y ubicar los topónimos de origen vasco, además de la cartografía actual,nos hemos servido de mapas antiguos, sobre todo de los siglos XVI a XVIII, así como de derroteros o libros de direcciones de navegación,escritos por ellos mismos.En el caso de los nombres de lugar que hacen referenciaa los vascos, hemos utilizado también,fuentes escritas de autores franceses de la época, primeros colonizadores de estos territorios. Los colonizadoresse encontraroncon barcos vascos que no sólo pescaban bacalao y cazaban ballenas, así como focas, sinoque,además,se dedicaban al comercio de pieles,muy preciadas en Europa.
No comment yet.
Scooped by Santi Arbós
Scoop.it!

Francesc Xavier Llorca Ibi, experto en toponimia, presenta en l’Alfàs su libro sobre el léxico valenciano de los pescados salados

Francesc Xavier Llorca Ibi, experto en toponimia, presenta en l’Alfàs su libro sobre el léxico valenciano de los pescados salados | e-onomastica | Scoop.it
La Casa de Cultura de l’Alfàs del Pi acogió ayer por la tarde la presentación del libro ‘Peix i sal. Història lèxica de la saladura’, de Francesc Xavier Llorca Ibi. El libro realiza un recorrido por las palabras que componen el léxico valenciano de los pescados salados. En la costa mediterránea, la sardina, el boquerón, la melva y otros seres marinos son un alimento básico de sabor potente y sugerente. Unos sabores que nos reúnen también a través de la voz de sus protagonistas.

En la presentación, Francesc Xavier Llorca Ibi estuvo acompañado de Carolina Frías, técnica municipal de Patrimonio, así como del edil de Cultura, Manuel Casado, y la concejala de Residentes Internacionales, Martine Mertens.

Nacido en Benidorm, Francesc Xavier Llorca Ibi es licenciado en Filología Hispánica por la Universidad de Alicante, doctor en Filología Catalana y catedrático de enseñanza secundaria en excedencia. Actualmente es profesor titular de la Universidad de Alicante en la Facultad de Educación. Sus campos de investigación son el léxico, la toponimia y la cultura popular.

Tiene varios libros y artículos publicados entre los cuales se encuentran varios referidos en el mundo marinero como El llenguatge mariner de la Marina, Llengua d’arraix. La parla almadravera valenciana o La toponímia maritimoterrestre del parc natural de la Serra Gelada. En colaboración con otros autores destacan Rondalles de la Marina, Als peus de l’Aitana, Toponímia i paisatge des de Sella i Diccionari del lèxic de les poesies d’Ausiàs March.

Con esta presentación han concluido las actividades organizadas por el Ayuntamiento de l’Alfàs del Pi con motivo de la conmemoración del Día Internacional del Libro.
No comment yet.
Scooped by Santi Arbós
Scoop.it!

Congrés de Joves Investigadors en Estudis Locals amb diverses comunicacions d'onomàstica

Congrés de Joves Investigadors en Estudis Locals amb diverses comunicacions d'onomàstica | e-onomastica | Scoop.it

UN ESPAI DE CONFLUÈNCIA
17, 18 i 19 d’abril de 2024, Tarragona

Hi ha una preocupació i un interès creixent entre els més joves en reivindicar el coneixement generat des de l’espai proper.

És per aquest motiu que el congrés es planteja com un espai de reunió per articular i donar resposta a aquest moviment, atenent-nos al nostre paper com a investigadors però també a la nostra situació específica com una generació que ha d’exercir les seves tasques professionals en un context de profunds canvis en la forma d’investigar i de fer arribar els resultats del nostre treball al conjunt de la societat.

-Joan Rovira i Miró (Universitat Rovira i Virgili): “Toponímia històrica del terme i vila de la Sénia: Anàlisi del fons notarial de la família Roca (s. XVI)” 

-Adrià Castellà Jou (Universitat Autònoma de Barcelona - Universitat de Barcelona): “Dos talls sincrònics en els cognoms de Ponts” 

 -Jordi Carrillo (Universitat Rovira i Virgili): “La construcció d’una nova memòria. Els canvis toponímics dels carrers i ciutats a la Catalunya franquista (1939-1945)”

No comment yet.
Scooped by Santi Arbós
Scoop.it!

Cuál es el origen del nombre de Zamora: de África a los celtas, un misterio por resolver

Cuál es el origen del nombre de Zamora: de África a los celtas, un misterio por resolver | e-onomastica | Scoop.it
'Tsamura', 'Semure', 'Semurium', 'Zemmora'... ¿Sabías todas las teorías que existen del origen del nombre de Zamora?
23 abril, 2024 07:00GUARDAR
HISTORIA ZAMORA (PROVINCIA) REPORTAJES
Diana Serrano
Noticias relacionadas
Expresiones y palabras que sólo escucharás en Zamora
Cuál es el origen del nombre de Valladolid: estas son las curiosas teorías
La Perla del Duero, la Bien Cercada, la Joya del Románico... Zamora tiene muchos apelativos referentes, como no, a su bellísimo patrimonio natural e histórico. Nombres que recibe y cuyo origen está claro: el paso del río Duero, sus imponentes murallas o su gran patrimonio románico. Pero el origen del propio nombre de la ciudad, Zamora, es todo un misterio fascinante que diversos historiadores y lingüistas no se han resistido a investigar.

La primera vez que se menciona el origen del nombre de Zamora es en el Cronicón del obispo Sebastián de Salamanca, cerca del año 880. En él se cuenta que esta fue una de las treinta ciudades que el rey Alfonso 'el Católico' logró conquistar a los musulmanes. Se cuenta que los árabes que dominaban dicho territorio lo llamaban Tsamura (ciudad turquesa), por el color verde esmeralda de sus campos.

Destacados historiadores como Juan Francisco de Masdeu, Ambrosio de Morales, Florián de Ocampo y Juan de Mariana han abogado por esta interpretación en sus obras. Incluso en épocas más recientes, esta hipótesis ha sido citada en publicaciones como 'Zamora, 1934: Memoria de la Cámara Oficial de Comercio e Industria de la Provincia de Zamora'.


Pero, pese a lo poético de esta historia, lo cierto es que antes de la llegada de los árabes a la Península Ibérica, los pobladores visigodos ya se referían a esta ciudad como Semure, como puede comprobarse en una moneda del rey visigodo Sisebuto, acuñada entre los años 612-620 d. C.

Contenido Patrocinado
Recomendado por

NO COMMENT: Fuertes lluvias inundan pueblos enteros en Tanzania y matan al menos a 58 personas
Y ya antes de eso, el filósofo romano Cicerón ya hablaba de Semurium, un campo en las afueras de Roma. Una palabra formada con el prefijo separativo se- (como en secreto y seducir) y murus (muro), para darle el significado de un campo estaba afuera de los muros de la ciudad.

Pero, sin duda, uno de los análisis más exhaustivos del origen etimológico de Zamora lo encontramos en el profesor Luis L. Cortés. En su trabajo 'Un problema de Toponimia española: El nombre de Zamora', se desglosan varias de las teorías documentadas sobre dónde puede proceder el nombre de la Perla del Duero. 

El análisis se sumerge en las hipótesis antiguas que han intentado explicar el nombre de Zamora a lo largo de los siglos. Desde derivaciones hebreas y griegas hasta fábulas medievales, Luis L. Cortés repasa las teorías que han surgido en diferentes épocas y culturas. Destaca entre ellas es primera conexión con la palabra árabe Tsamura, o que también podría derivar del término árabe samarra, que significa 'guardián' o 'vigilante'. Esta teoría se apoya en la importancia estratégica de Zamora como un bastión defensivo en la frontera entre los reinos cristianos y musulmanes, lo que podría haber llevado a los habitantes de la época a asociar la ciudad con la idea de protección y vigilancia.



Norte de África
Otra pista que el profesor Luis L. Cortés recoge en su estudio se encuentra en toponímicos similares en el norte de África, como Zemmora y Zamoura, en Argelia. Estas similitudes lingüísticas y geográficas han llevado a algunos investigadores a especular sobre una posible relación entre estos lugares y el origen del nombre de Zamora en España.

Otra teoría sobre el origen africano propone que el término 'Zamora' podría derivar del beréber azemur, que significa 'acelbuche' u 'olivo silvestre'. Esta conexión se basa en la presencia de acebuches en la región de Zamora y en la similitud fonética entre 'azemur' y 'Zamora'. Además, la influencia beréber en la península ibérica durante la época prerromana y la ocupación árabe posterior proporcionan un contexto que en principio podría plausible para esta teoría.

Y aunque esta conexión inicialmente parece prometedora, especialmente dada la presencia de turquesas en la zona, Luis L. Cortés concluye que no puede sustentar el origen del nombre de Zamora en España.

Visigodos
Otra de las opciones del origen del nombre de Zamora es su conexión con los visigodos, los celtas o los romanos. Así, el análisis continúa con la revisión de las primeras menciones de Zamora en documentos visigodos datados entre los siglos VI y VII, donde aparece como Semure o variantes similares.

Esto descarta, por tanto, la posibilidad de una posible influencia árabe en el origen del nombre y sugiere que su raíz puede tener un origen más antiguo y acorde a esa moneda acuñada entre 612-620 d. C.

Celtas y galos
Luis L. Cortés también examina detalladamente las diferentes teorías que se aventuran a explorar posibles raíces celtas, latinas y galas que podrían arrojar luz sobre el origen del término 'Zamora'. 

Una de las líneas de investigación más intrigantes es la sugerencia de que Semure podría ser una forma adaptada de un término celta anterior, posiblemente relacionado con características geográficas o topográficas de la región. Esta hipótesis se apoya en la presencia de otros topónimos celtas en áreas cercanas, lo que sugiere una influencia cultural y lingüística en la zona.

Otra teoría que el profesor explora detalladamente es la posibilidad de que Semure sea una combinación de palabras latinas y galas. Por un lado, la palabra Semure podría tener una conexión con el término "semen", que en latín significa "semilla" o "germen". Esta asociación podría estar relacionada con características geográficas o agrícolas de la región que se asociaban con la idea de fertilidad o crecimiento, aunque esta conexión es especulativa y carece de evidencia sólida.

Por otro lado, en cuanto al galaico-portugués, se podría considerar la posibilidad de que Semure tenga raíces en palabras o elementos lingüísticos de esta lengua, que es una variante del romance occidental hablada en la región noroeste de la península ibérica. Sin embargo, la falta de evidencia definitiva dificulta la confirmación de esta hipótesis.

El autor también aborda las similitudes entre Semure y otros topónimos europeos, como las ciudades francesas de Semur-en-Auxois, Semur-en-Brionnais y Semur-en-Vallon, recalca ese posible origen galo.

Y es que la ubicación geográfica de Zamora en el cuadrante noroeste de la península ibérica, un territorio históricamente asociado con la presencia celta, respalda la hipótesis etimológica que vincula el nombre Semure con raíces celtas. Esta teoría se ve reforzada por la existencia de una amplia muestra de topónimos celtas en las cercanías de Zamora y su provincia.

Por ejemplo, Bretó, un pueblo cercano a la capital y ribereño del río Esla, podría aludir a una colonia de bretones, lo que lo hace análogo a otros topónimos como Bretocino, Bretelo, Bretoña, Breton, entre otros, presentes tanto en España como en Portugal y Francia.

Puebla de Sanabria, cuyo primer elemento sugiere una "repoblación", tiene como apellido el nombre primitivo "Sanabria", que se remonta a un antiguo Senabriga, lo que también evidencia su origen celta.


Brigeco, ubicado en los alrededores de Benavente, es otro ejemplo de topónimo típicamente celta, formado por el elemento "briga" y el sufijo "eccum".

En el suroeste de la provincia, Sayago es otro topónimo que sugiere un origen celta. Mientras que para algunos estudiosos los "salliacum" son híbridos latinos con terminaciones celtas, para otros son típicamente célticos. Este tipo de topónimos se encuentran en un área geográfica muy concreta, con ejemplos en Francia, Bélgica e Italia, como el caso de Sagliago en la provincia de Novara, que muestra similitudes fonéticas sorprendentes con Sayago en Zamora. Entre los topónimos franceses en paralelo con Sayago se puede mencionar Seilhac.
No comment yet.
Scooped by Santi Arbós
Scoop.it!

TORREDARQUES, A PONENT DEL MATARRANYA (1) (carrers 52)

TORREDARQUES, A PONENT DEL MATARRANYA (1) (carrers 52) | e-onomastica | Scoop.it
Des de finals dels setanta, a La Vila-roja, i des del 1986, al seminari Viure Ací, Ferran Guardiola i jo mateix hem encetat molts treballs junts… i n’hem acabat uns quants. Ara hem mamprés, com qui no fa la cosa, els carrers dels pobles del Matarranya. Després de realitzar el treball de camp de Montroig i Pena-roja, i tot veient que ens en quedaven una vintena, ens hem fixat en aquells pobles que, sovint oblidats, no pertanyen a la conca del Matarranya; altrament són tributaris del Mesquí i el riu de Bergantes, tots dos afluents del Guadalope. Si a la cartografia general dels Països Catalans (1) figuren dins la comarca del Matarranya, l’administració aragonesa els inclou, tret de Torredarques, al Baix Aragó.

 





La carretera que va de Torremiró a Alcanyís (2) discorre, si fa no fa, entre les dues conques: a la dreta, la del riu Matarranya; a ponent, el Guadalope… i tots dos cap a l’Ebre. Si atenem aquest tret geogràfic, Torredarques caldria incloure’l al Baix Aragó; potser, però, el seu veïnatge amb Montroig li permeta la inclusió en el turístic Matarranya (zona blava del 4t mapa).

Hem visurat, doncs, les retolacions i carrers dels següents pobles: Aiguaviva, Bellmunt, la Canyada de Beric, la Codonyera, la Ginebrosa, la Sorollera, la Torre de la Vilella i Torredarques. El treball de camp no ha estat fàcil pel fet que hi ha pobles amb ben poca gent i no sempre ha estat possible contrastar el nom oficial i el popular. Les imatges, com hem defensat tantes vegades, ens aportaran una visió general del poble i els detalls d’algunes retolacions significatives.





Si ens fixem en la primera imatge de la galeria ens adonem que la retolació del topònim fixada a l’entrada del poble permet, en aquest cas, una doble denominació: Torre de Arcas i Torredarques. Cal dir, però, que en les diverses indicacions que trobem per les carreteres, només apareix la versió castellana, Torre de Arcas.  El cartell, a més de destacar el patrimoni arquitectònic de la població, també ens informa sobre la comarca on s’inclou: Matarraña. La segona imatge correspon a un taulellet que hem trobat en molts pobles amb la distribució administrativa (anterior al fet comarcal): Provª. de Teruel – Partº de Valderrobres – Villa de Torre de Arcas.

Les noves retolacions són molt nítides… i només en castellà, tot i que la gent del poble “encara” les coneix en la seua llengua: carrer de la Ferreria, carrer de la Font… La quarta imatge de la galeria de dalt ens mostra el carrer del Sol. No hi vam poder aclarir, però, si es tractava de la solana o, allò que sembla més lògic, del sòl de la vila, la part més avallera, oposada al carrer de Dalt, calle Alta.





En aquesta segona galeria veiem l’església que, a més de carrer i plaça, té també un calle de la Iglesia Llana que amaga, suposem, un carrer Pla. El forn de la Vila l’hem trobat a diversos pobles amb aquest rètol antic: “Horno de pan cocer”. El popular ‘la Bassa’ ha esdevingut plaza de la Balsa, amb un carrer adjacent.



La nominació dels carrers de Torredarques respon a una tipologia ben lligada a les denominacions populars descriptives d’una vila: carrer Major, carrer de Dalt i del Sòl, carrer de la Font, de la Bassa, del Forn, de l’Hospital… el carrer de la Ferreria (vora la carretera) i l’església, amb plaça, carrer i un dubtós calle de la Iglesia Llana. Curiosament no hi ha hagiotopònims, ben abundants a molts altres pobles.

És lamentable, però, la retolació absoluta en castellà sense cap doblet ni esment al nom popular, com sí que hem constatat en d’altres llocs del Matarranya (les anotacions de plaça de l’Església i plaça de la Bassa són nostres). Els carreró és ací callejón, mentre trobarem d’altres poblacions amb el predomini oficial de callizo.

Tractarem de completar la informació amb alguna enquesta més precisa. Mentrestant, els amants del Matarranya podeu ajudar-nos a corregir les imprecisions.
No comment yet.
Scooped by Santi Arbós
Scoop.it!

Entitats nord-catalanes exigeixen al Consell Departamental d'incloure "Catalunya del Nord" en la consulta pel canvi de nom

Entitats nord-catalanes exigeixen al Consell Departamental d'incloure "Catalunya del Nord" en la consulta pel canvi de nom | e-onomastica | Scoop.it

L’administració també descarta de proposar "País Català" dient que el consell d’estat francès el refusaria i proposen el de "Pirineu Català"


Entitats nord-catalanes han començat una campanya perquè el Consell Departamental dels Pirineus Orientals inclogui les denominacions “Catalunya del Nord” i “País Català” en la consulta que organitza per a canviar el nom. El principal motiu que l’administració ha donat a les entitats per refusar-ho és que el consell d’estat francès no admetria aquestes denominacions i, en canvi, proposen com a alternativa el de “Pirineu Català”, que consideren que podria ser avalada per les autoritats franceses. E




ls impulsors de la campanya es reuniran avui a la tarda amb representants del Consell Departamental per a proposar les denominacions. Les entitats critiquen que es descartin les denominacions que més representen el territori abans que els ciutadans les puguin votar.

El Consell Departamental dels Pirineus Orientals prepara un procés participatiu per canviar el nom. Consideren que és una denominació que no representa al territori, i per això han encetat un procés per tal que la gent pugui elegir un nom més representatiu. Per a unes quantes entitats nord-catalanes aquesta és una bona notícia que hauria de permetre reflectir la identitat cultural de la zona. Així ho explica el president de Catalunya Nord per la Independència, Hervé Pi, en declaracions a l’ACN.

Per això plantegen dues denominacions possibles: per una banda, hi ha Catalunya Nord o Catalunya del Nord. Per a Pi, aquest és el nom que més representa al territori. Per altra banda, també proposen País Català, una denominació que s’ha popularitzat molt en els últims anys. El president de Catalunya Nord per la Independència recorda que hi ha molts pobles que han penjat cartells amb aquest nom als accessos i en cap cas ha ocasionat problemes. Avui, l’associació ha denunciat que el Consell Departamental hauria descartat incloure aquestes dues denominacions a la consulta. El motiu seria que el consell d’estat francès refusaria qualsevol denominació que inclogui la paraula Catalunya o un derivat.

Per a Hervé Pi, però, aquesta decisió genera preocupació per al teixit associatiu nord-català perquè atempta contra els principis democràtics. El president de l’entitat recorda que hi ha un departament que es diu Occitània i en cap moment van trobar-se amb traves per part del consell d’estat. Per això no entendrien que ara s’oposessin a la denominació de Catalunya Nord.

De moment, el Consell Departamental dels Pirineus Orientals ha convocat les entitats i associacions culturals a una reunió aquest mateix dimecres a la tarda per abordar la situació. A partir d’aquí, les entitats volen que se les escolti i que el consell canviï d’opinió. En el cas en què no rectifiquin, Hervé Pi assegura que faran “una crida al boicot” de la consulta.

Pi ha afegit que entén que la consulta no pot incloure “50 propostes de noms” per això ha defensat que hi hagi una tria amb les que tenen més suport. En el cas en què la de Catalunya Nord o País Català no aconseguís aquest suport entendrien la decisió, però s’oposen frontalment que es descarti d’entrada.

No comment yet.
Scooped by Santi Arbós
Scoop.it!

El cambio de nombre en las calles genera controversia entre los vecinos de la Plaza San Severiano y Santo Cristo

El cambio de nombre en las calles genera controversia entre los vecinos de la Plaza San Severiano y Santo Cristo | e-onomastica | Scoop.it

MÁS INFORMACIÓN
La calle Santo Cristo, en Cádiz.


La calle Santo Cristo, en Cádiz. / LOURDES DE VICENTE

El PP de Cádiz rectifica y no cambiará el nombre a las calles Santo Cristo y Chile
En la todavía Plaza de San Severiano, un vecino comentaba que "si siempre se ha conocido a la plazoleta con este nombre, no veo por qué deba cambiarse, es una medida molesta e innecesaria". El nombre que este lugar va a recibir es Plaza Víctimas de la Explosión de Cádiz, debido al polvorín de la Armada que explotó en agosto de 1947 y que dejó 150 fallecidos. Juan García, residente de esta zona, era aún menor de edad cuando la bomba explotó; y este viernes se quejaba de que "ya hay un monumento en la plaza que conmemore a las víctimas. "¿Es necesario otro homenaje?", preguntaba en tono airado. 

TE RECOMENDAMOS
La plaza Candelaria de Cádiz se convierte en un mercadillo con música en directo

La plaza Candelaria de Cádiz se convierte en un mercadillo con música en directo

El Trompeta o cómo un bar de Cádiz es capaz de competir con los asturianos haciendo cachopos

El Trompeta o cómo un bar de Cádiz es capaz de competir con los asturianos haciendo cachopos

A favor o en contra del cambio de nombre, los vecinos de uno y otro sitio coinciden en que esta es una medida para las nuevas generaciones, que la gente que ya conoce y ha crecido usando el nombre de estas calles no se va a esmerar ahora en utilizar el nuevo. "Yo sigo diciendo que voy a coger por Cruz Verde o por Corneta Soto Guerrero", afirma un vecino cercano a la calle Santo Cristo, que se justifica explicando que es con esos nombres cambiados en tiempos de Kichi con los que se ha criado y que sigue usando.

Hay vecinos que creen que mantener los nombres de las calles de la ciudad le otorga también a esta cierto encanto, "incluso conservar el azulejo del apelativo que reciben puede ser un detalle bonito para aquellos que han disfrutado y crecido en la ciudad", como apunta un gaditano. La calle Santo Cristo, cuyo nombre data de antes de 1873, iba a pasar a llamarse Calle Paca Briceño antes de que el Ayuntamiento rectificara, en homenaje a la gaditana bailaora y maestra de baile fallecida en enero de 2022, que estuvo casi 60 años instruyendo en danza. Este posible cambio que ofrecía el Partido Popular tampoco ha gustado a Juan García. "¡Cómo se va a comparar a Cristo con una bailaora!", exclamaba mezclando ironía y seriedad en sus palabras. 

Más allá del nombre que tengan en cada momento, los gaditanos se sorprenden de las gestiones a realizar en caso de que las calles reciban un nuevo nombre, que además tienen que correr a cargo de los afectados. "Es algo bastante molesto"; o "está mal que tenga que hacerlo el ciudadano por su cuenta", son algunas de las opiniones más repetidas al respecto. "Con las facilidades que hay ahora con internet y siendo esto algo que, en general, no votan los vecinos, no entiendo que sea el ciudadano el que deba hacerlo y pagarlo en muchos casos", resume un trabajador de los aledaños de la calle Santo Cristo. 

A pesar de las diversas opiniones a favor o en contra de la asignación de nuevos nombres, en lo que sí coinciden todos es en calificar como innecesario esta práctica en la que se ha introducido el Ayuntamiento en los últimos años. Todos consideran que hay muchos temas más importantes a solucionar en la ciudad, como la limpieza, que ha sido uno de los puntos más repetidos, aunque no el único.

"Habría que cuidar más la higiene de la ciudad, que están las calles que da pena verlas. También generar más puestos de trabajo, sobre todo para la juventud que estamos viendo que cada vez son más los jóvenes que tienen que emigrar en busca de trabajo porque no pueden quedarse en la ciudad", se lamentaba una vecina de la Plaza Candelaria. Jesuli, vecino de San Severiano, se quejaba de la gestión de las plazas de aparcamiento en muchos solares que a día de hoy se encuentran abandonados. "Hay que fomentar puestos de trabajo para la juventud, que es una pena que tenga que irse, crear más vivienda de protección oficial y llevar a cabo proyectos que inyecten dinero y movimiento a la economía gaditana", plantea otro gaditano. La regulación del precio de los alquileres ha sido otro de los tópicos comentados por varios entrevistados, que ven cómo cada vez es más difícil vivir en la ciudad donde han crecido mientras el equipo de gobierno destina sus esfuerzos a cambiar el callejero gaditano.

Dada la polémica que ha generado esta iniciativa de cambio de nombres, el alcalde Bruno García ya ha adelantado este viernes que finalmente no cambiará el nombre a las calles Santo Cristo y Chile, que iban a recibir el nombre de Paca Briceño y Mariano Marcos respectivamente. La primera dará nombre a una glorieta del paseo de Canalejas, mientras que el segundo, que fuera director de la Escuela Superior de Ingeniería (en la época en la que se proyectó la nueva sede en Puerto Real), dará nombre al tramo de la calle Porlier que separa las calles Paraguay y Ángel, continuación de la calle Virgen de la Palma.
No comment yet.
Scooped by Santi Arbós
Scoop.it!

Calles de Algeciras y sus diferentes nombres (I)

La calle Tarifa fue la primera en peatonalizarse a principios de los años setenta, debido al gran número de comercios que se concentraban en esta zona

El enclave rupestre de La Gandana: manchas de pigmentos, antropomorfos y líneas


La calle Río en Algeciras

JUAN CARLOS MARTÍN MATILLA - JOSÉ ANTONIO BENÍTEZ SANTOS
28 Marzo, 2024 - 23:06h
FACEBOOK TWITTER WHATSAPP TELEGRAM
En el presente artículo vamos a comentar los distintos nombres con los que han sido denominadas a lo largo de la historia las principales calles del casco histórico de Algeciras y otras más alejadas de él. 

Las calles del casco antiguo de nuestra ciudad, que renace de sus ruinas medievales, irán cambiando de nombre según las circunstancias sociales y políticas de cada época. Resulta curioso cómo, a pesar de estos cambios, en el habla del pueblo se mantienen aún en algunos casos los viejos topónimos o antropónimos heredados del pasado. 

Las calles del actual barrio de la Caridad fueron cambiando de nombres a lo largo de su historia. La más antigua, quizás, de estas calles es la actual calle Tarifa, topónimo por el que se la conocía desde antaño, ya que a través de ella se salía hacia el camino que conducía a la localidad tarifeña, donde antiguamente se hallaba la puerta que conducía a la localidad vecina. En el último cuarto del siglo XIX y primer cuarto del siglo XX fue denominada de Pi y Margall, político catalán que fue el segundo presidente de la Primera República, en su etapa de intentar implantar la república federal. Posteriormente se la llamó de Eduardo Dato, presidente del Gobierno, que fue asesinado por un anarquista en 1921. A partir de 1980 se la denominó Tarifa, nombre por el que siempre fue conocida popularmente. En esta calle se encontraban establecimientos como el taller de relojería de José Ríos, el comercio del Siglo XX, Almacenes Mérida o la tienda de tejidos Contreras, la zapatería Denis o Tejidos Martín, entre muchos más; también se hallaba en ella la posada Nueva, hoy en ruinas. Fue la primera calle en peatonalizarse a principios de los años setenta, debido al gran número de comercios. 

El paseo de la Conferencia en Algeciras

El paseo de la Conferencia en Algeciras

La actual calle Río, se denominó en 1736 del Cuartel del Pozo del rey, en alusión al cuartel de Caballería que se levantaba en el tramo entre las actuales plaza Martí Barroso y calle Tarifa. Este cuartel pasó a ser sede del Gobierno Militar en 1918. Actualmente está deshabitado. En 1857 recibió el nombre de la Soledad. Tras la Guerra Civil, el tramo entre la calle Segismundo Moret y la citada plaza de Martí Barroso se denominó Comandante García Morato, y el otro tramo, Queipo de Llano, militares vinculados a la sublevación contra el Gobierno de la Segunda República en 1936. Actualmente se denomina calle Río al primer tramo y Felipe Antonio Badillo, al segundo; en memoria del que fuera primer alcalde de Algeciras en el siglo XVIII. 

La calle Cayetano del Toro, se denominó en el siglo XIX la Alameda Vieja, porque por esta zona se extendía un paseo arbolado; luego se llamaría Cayetano del Toro, en memoria del médico y político gaditano presidente de la Diputación Provincial. En 1937 fue nombrada de Calvo Sotelo, fundador del partido Renovación Española, asesinado en julio de 1936. Los algecireños la seguimos conociendo como calle Alameda. Al final de esta calle se levanta la capilla del Cristo de la Alameda, de 1776, actualmente desacralizada y convertida en museo. La calle Teniente Riera recibió el nombre de calle de los Mesones en 1736, en 1857 se la denominó López y en el primer cuarto del siglo XX, Teniente Riera, en memoria de uno de los héroes de la guerra de Marruecos. En una casa de esta calle, entre las calles Teniente Maroto y Pescadería, que posiblemente fuera utilizada como hospital, se encontraba el famoso patio del Cristo. En él estaba una pintura de un Cristo crucificado, pintado por un soldado de la guerra de Marruecos, el cual se encontraba convaleciente. Según se cuenta, la pintura volvía a aflorar a pesar de ser encalada la pared. La casa fue demolida en la primera mitad de los años sesenta del pasado siglo. 

La actual calle Teniente Maroto se denominaba en 1857 Ferrer; en 1923, Hermanos Maroto y después Teniente Maroto, otro oficial muerto en la guerra de Marruecos. La actual calle Duque de Almodóvar se llamó antaño Ángel; en 1910 recibió el actual nombre en homenaje al que fuera Ministro de Estado y presidente de la Conferencia de Algeciras de 1906. Alfonso XIII instituyó el ducado de Algeciras, siendo su primera titular la madre de este duque, doña Isabel Gutiérrez de Castro.  

La calle Duque de Almodóvar en Algeciras

La calle Duque de Almodóvar en Algeciras

La calle García Cabeza se denominó así en 1920, en honor del ingeniero municipal que proyectó la traída de agua a la ciudad; en 1857 se llamó Nueva y anteriormente del Laberinto. La calle Montero Río recibió en 1915 el nombre de este político, que fue ministro de Gracia y Justicia con Prim, pues antes se denominó 'de la Fábrica'. La calle Miguel Martín, paralela a la calle Tarifa por su lado sur, recibió este nombre en honor a este pianista algecireño; en 1857 se denominaba de Estel y después calle de la Reina, en alusión a algún regimiento que llevara este título en honor de la Reina Isabel II o de la Reina Regente, María Cristina de Habsburgo, y en 1922 recibió el nombre de Gral. Villalba, militar que intervino en las guerras de Filipinas, Cuba y Marruecos y fue Ministro de Guerra entre 1919 y 1920. En esta calle se encontraba el establecimiento La Panificadora y también se levantaba la fachada posterior de almacenes Mérida, donde ahora se extiende un amplio solar. La calle Cristo siempre se llamó así, es de suponer por alusión al Cristo de la capilla de la Alameda. 

La calle de las Huertas, denominada así primitivamente por conducir a las huertas existentes en la zona baja, junto al río de La Miel; después se rotuló con el nombre de Emilia de Gamir, esposa del Gobernador militar en 1885, el general Gamir. Esta dama fue una gran benefactora, trajo a nuestra ciudad las monjas concepcionistas. Durante la Segunda República, recibió el nombre de Mariana Pineda, heroína granadina que fue ajusticiada durante el reinado de Fernando VII por defender sus ideas liberales.  

En 1937, se llamó capitán Santiago Cortés, muerto en el ataque de las tropas republicanas al Santuario de Ntra. Sra. de la Cabeza, en Jaén. Volvió a llamarse Emilia de Gamir posteriormente; pero en 1980 recuperó su tradicional nombre. En esta calle se encontraba la fachada posterior del colegio de las madres concepcionistas, por donde se accedía al interior de la pequeña capilla, en el tramo entre la calle Teniente Miranda y callejón Catana. 

La calle Isaac Peral, llamada así en honor del inventor del submarino, se llamó antaño el callejón de las Moscas, debido a que cerca se hallaba el cuartel de Caballería. De igual manera se denominaba plaza de los Caballos a la actual titulada del General Martí Barroso, que fuera gobernador militar a comienzos del siglo XX. La actual calle Emilio Castelar, nombrada así en memoria del que fue el cuarto presidente de la Primera República y considerado como gran orador; primitivamente se la llamó calle Panadería, por el establecimiento que instaló la Hermandad de la Santa Caridad en el siglo XVIII. En 1857, se la denominó Soria y el tramo entre las calles Emilio Santacana y Rafael de Muro, plaza de la Verdura, pues allí se instalaban los puestos hasta la construcción de la plaza de abasto en 1819. En 1924 recibió el nombre del General González Urqueta, gobernador militar. En esta calle se encontraba la entrada del colegio de la Inmaculada Concepción y como comercios destacaban la zapatería Manzanete, el Hogar del Plástico, la tienda de comestibles, conocida como la Lechería, que aún permanece abierta, y la cafetería de Montes. 

La actual calle José Santacana, hermano de Emilio Santacana, recibe este nombre en memoria del que fue alcalde de nuestra ciudad a finales del siglo XIX. En 1736 se denominó calle del Río y de los Tomates, quizás por las huertas de estas hortalizas que hubiera allí. Posteriormente, recibió el título de calle de la Soledad y ya en 1857, de la Aduana, ya que en esta calle se instaló este organismo. La actual calle Segismundo Moret, llamada así en honor del que fuera ministro de Ultramar y Hacienda, con Amadeo I; ministro de la Gobernación y Fomento, con Alfonso XII, y presidente del Consejo de Ministro, con Alfonso XIII. Se denominó primero Orilla Norte del Río y en 1857, Vista Hermosa. En esta calle se encuentra el precioso edificio Gaggero, que fue el Hotel Sevilla, instituto de Enseñanza Media, sede de la Sección Femenina de la Falange, oficina de la Transmediterránea y Juzgado de Primera Instancia. Paralelamente, en su lado sur discurría la vía del tren que unía la estación férrea y la del puerto hasta su eliminación a finales de los años setenta del pasado siglo. Había un paso a nivel a la entrada del puente de la Conferencia, frente a la calle Duque de Almodóvar. 

Calle la Marina en Algeciras
Calle la Marina en Algeciras

La actual avenida de la Marina se denominó en 1857 con el mismo nombre; después recibiría el de avenida Villanueva, en honor del ministro de Fomento que colocó la primera piedra del muelle Alfonso XIII, germen del desarrollo portuario actual. La explanada al sur del río pasó a denominarse Avenida Villanueva, posteriormente, junto a la calle Juan de la Cierva, llamada así en honor del inventor del autogiro. En 1921, se tituló avenida de José Luis de Torres, que como ministro de Fomento propició la construcción del muelle de la Galera. Tras la Guerra Civil se llamó avenida del Cañonero Dato, buque de guerra que intervino en el llamado convoy de la Victoria en 1936. A partir de 1980, recibió el que tiene actualmente. En esta zona se hallaba el muelle pesquero, donde atracaban los barcos de pesca e igualmente abrían sus puertas varios restaurantes y cafeterías, como por ejemplo 'La langosta Dorada'; no olvidemos que aquí se inauguró el Hotel Marina Victoria, que aún se mantiene abierto tras una nueva construcción y más tarde, el hotel ALMAR.  

La calle Pescadería se denominó de la  Santa Cruz de la Marina en el 1789, pues allí hubo un pequeño oratorio o capilla; posteriormente calle de la Pescadería, puesto que en ella se levantaba un edificio de pilares y techumbre de hierro sobre basamentos de mampostería, dedicado a la venta de pescado, que arribaba en las barquitas atracadas en la playa que se extendía a pocos metros; en los años treinta del siglo pasado se construyó un nuevo edificio en mampostería, que sería derribado a finales de los años cincuenta. Tras la contienda civil, esta calle fue bautizada con el nombre de Alcázar de Toledo, lugar en el que el general Moscardó estuvo sitiado por las tropas republicanas en 1936. Con la llegada de la democracia recuperó su nombre tradicional. 

Juan Carlos Martín Matilla es licenciado en Filología, vocal de Patrimonio de la Asociación Cultural La Trocha. Consejero de número del Instituto de Estudios Campogibraltareños y miembro de su sección 2ª (Arqueología, Etnología, Patrimonio y Arquitectura). 

José Antonio Benítez Santos es profesor de Enseñanza Secundaria, técnico municipal de Cultura y ex responsable del Museo Municipal de Algeciras. Miembro de la Asociación La Trocha. Historiador y consejero de número de la sección 1ª (Historia) en el Instituto de Estudios Campogibraltareños. 
No comment yet.
Scooped by Santi Arbós
Scoop.it!

Nou Barris s’uneix per eliminar l’últim gran vestigi toponímic franquista del districte

Nou Barris s’uneix per eliminar l’últim gran vestigi toponímic franquista del districte | e-onomastica | Scoop.it
El veïnat sent que té la “raó” i que està emparat per la “llei de memòria històrica”. Ara bé, la iniciativa no demana qualsevol altre nom, sinó recuperar la nomenclatura que tenia la plaça abans de la dictadura: plaça de Joan Salvat-Papasseit. Quintana recorda que el poeta del segle XX vivia a la zona i que el van amagar dels carrers “perquè era un poeta renovador de les lletres catalanes, una persona culta, anarquista, independentista i gitano”. “No volem posar qualsevol nom perquè no acceptem la imposició d’una dictadura feixista. I la millor manera és recuperar el nom que hi havia abans del canvi”, conclou Quintana en conversa amb el TOT Barcelona.



L’acutal plaça del Virrei Amat | Jordi Play
La plaça de Joan Salvat-Papasseit, un vist i no vist
La plaça del Virrei Amat és l’últim gran element franquista que hi ha a Nou Barris. Darrerament, gràcies, en part, a l’impuls de l’Associació de Veïns de la Torre Llobeta-Vilapicina, s’ha esborrat del mapa l’avinguda de Borbó, rebatejada per l’avinguda dels Quinze. I els altres carrers que tenen noms estrenats en època franquista no tenen connotació feixista. L’historiador i president de l’Arxiu Històric Roquetes Nou Barris, Jordi Sànchez, explica al TOT que Virrei Amat és un dels noms que la dictadura va canviar el 7 de juliol de 1942. “Si mires el nomenclàtor, es veu clarament com aquell dia canvien molts noms que hi havia a la república per noms afins al règim. Virrei Amat és l’únic gran nom d’aquesta fornada que queda a Nou Barris. Hi ha altres carrers, com Via Júlia, que també canvia l’any 42, però Virrei Amat té una connotació diferent. És l’últim carrer amb nom d’un general, militar o polític falangista que queda del 42″, explica l’historiador.

Però un dels problemes amb què estan topant veïns i entitats és el desconeixement de la història. En aquest sentit, Sànchez, recorda que el nom de Joan Salvat-Papasseit “va durar molt poc” i, per tant, “no hi ha pràcticament testimonis que el recordin i ho puguin explicar”.  La plaça es crea l’any 1931, a partir d’un canvi de pla urbanístic, però fins al 1933 l’Ajuntament no la bateja. El nom antic, doncs, només s’hi va estar nou anys. “Així com el cas de Garcilaso, per exemple, sí que es recorda, sobretot la gent gran, que era Estebánez, en el cas de Virrei Amat la gent ja no té consciència del nom antic”, detalla l’historiador. Al desconeixement històric cal sumar que la composició sociològica del barri “ha canviat” i que el relleu generacional fa que el poc bagatge històric que hi havia s’hagi perdut.



Veïns de Nou Barris passejant per la plaça del Virrei Amat | Jordi Play
El principal escull per al canvi de nom
D’altra banda, Quinanta reconeix que Virrei Amat s’ha convertit en una zona de lleure i de compres “important al districte” i que el nom “està molt assentat”. A més, hi ha una de les parades més importants de l’L5 del Metro que du aquest nom. Aquesta és una mancança que el grup motor coneix i ja hi ha posat remei. “Farem actuacions per agitar el carrer, accions al carrer com ara recitals de poesia, difusió del cas, altres actes”, diu Quintana. La gent, diu el veí, respon “prou bé” quan descobreix “la gènesi de la iniciativa” “Estem veient que la recollida de signatures funciona, per tant, segurament tirarem per aquí”, conclou.

Ara bé, encara hi ha un escull més gran. Just darrere de la Ciutadella, entre la ronda del Litoral i la platja de la Barceloneta, no hi ha cap plaça, però sí un passeig de Salvat-Papasseit. Amb l’església que hem topat. “A la ponència nomenclàtor no són gaire favorables al canvi perquè ja hi ha un nom així a Barcelona”, lamenta Quintana, que ja ha tingut reunions amb la comissió que determina els noms dels carrers barcelonins. Ara bé, insisteix que la llei de memòria democràtica empara la seva decisió i recorda que la llei té “un rang superior” al que digui la ponència nomenclàtor. A més, la iniciativa veïnal defensa que “hi ha molts noms repetits” a Barcelona, com ara passatge quinta / carrer quintana o vila de Madrid / avinguda de Madrid. “És lògic no repetir per repetir, però en aquest cas estem parlant de recuperar la memòria històrica i, per tant, estaria justificat. Pot haver-hi una avinguda i una plaça”, argumenta Quintana, que a més recorda que el carrer “està tocant el mar” i l’actual Virrei Amat “gairebé als peus de la muntanya”.


¡Es la Cuenta NÓMINA!
Sin comisiones* ni condiciones al traer tu nómina (*TIN 0 % y TAE 0 %)



Virrei Amat és també una parada de l’L5 del metro | Jordi Play
El grup motor d’aquesta iniciativa, que per ara és només un grup de whatsapp que batalla pel canvi de nom, vol salvar els obstacles “fent difusió als mitjans, recollint signatures i acudint a estaments institucionals”. És més, Quintana assegura que ja s’ha reunit amb alguns consellers del districte, amb “transparència i un objectiu clar”, i que aniran “fins al final”. Per ara, l’únic objectiu sobre la taula és el canvi de nom de la plaça, però qui sap si més tard s’atreviran amb el metro. En aquest sentit, Quintana ho té clar. Millor anar pas a pas: “Quan aconseguim el canvi, que ho aconseguirem, el nom de Virrei Amat com estació de metro no tindrà cap sentit. Potser caldrà moure una altra campanya, però ara això ens queda massa lluny, és un altre partit que, si de cas, ja es jugarà quan toqui”.
No comment yet.
Scooped by Santi Arbós
Scoop.it!

Els carrers de l'Alamí d'Ibi tindran nom de dona

Els carrers de l'Alamí d'Ibi tindran nom de dona | e-onomastica | Scoop.it
El ple, amb els vots favorables de PSOE i Som Ibi, va aprovar una moció per a reconèixer en aquestes vies a dones il·lustres de la localitat.

Els carrers de la urbanització de l’Alamí d’Ibi tindran nom de dona, a proposta de la regidoria d’Igualtat del consistori municipal. La proposta, presentada a ple per l’equip de govern, ha sigut aprovada amb els vots favorables de PSOE i Som Ibi, l’abstenció del PP i el vot en contra de VOX.

L’alcalde, Sergio Carrasco, i la tinenta d’alcalde d’Igualtat, Montse Agulló, s’han reunit amb les dones i famílies d’aquestes que donaran nom als carrers de la urbanització, amb la finalitat d’explicar-los la proposta i sol·licitar el seu consentiment.

Aquesta proposta serà portada al pròxim ple ordinari per a la seua aprovació amb la finalitat de “donar el seu just lloc a aquelles dones iberudes que van destacar professional i socialment, que van treballar pel nostre poble i que mereixen que tothom les conega i reconega”, ha comentat la regidora Montse Agulló.

Els carrers proposats són: c/ Teresa Pérez Morant, regidora d’Ibi en 1938; c/ Mª. Luisa Vilaplana Albero, capitana Contrabandista en 1950; c/ Asunción Picó Tortosa, Capitana Pirata en 1964 i primera COP femenina; c/ Rogelieta Verdú Company, música, pianista i professora; c/ Germanes Cortés Vicent (Els Cubanes), fundadores del Col·legi Lliure d’Ibi; c/ Els Telefonistes d’Ibi; c/ Germanes Guillem, copistes del Museu del Prado i av. Miriam Martínez Rico, atleta i medallista paralímpica en els Jocs Paralímpics de Tòquio 2020.

Tots aquests carrers disposaran un cartell informatiu en el qual s’incloga una breu biografia de les dones a les quals estan dedicades. A més, s’elevarà a ple també la proposta d’afegir biografia a la resta de carrers dedicats a dones i a efemèrides relacionades amb el feminisme que hi ha en la localitat.
No comment yet.
Scooped by Santi Arbós
Scoop.it!

Els carrers de La Pineda de Castelldefels necesiten un no...

Els carrers de La Pineda de Castelldefels necesiten un no... | e-onomastica | Scoop.it
ls carrers de La Pineda de Castelldefels necesiten un nom. ¿Quin tries?

Moltes gràcies per participar. Junts estem avançant en l'objectiu d'aconseguir un barri encara millor per viure i gaudir.

En aquest repte, creiem important, la renovació dels noms dels carrers de La Pineda que encara conserven denominacions numèriques. Estem convençuts que aquest canvi no només actualitzarà la nostra imatge com a barri, sinó que també ens permetrà reflectir els nostres valors com a comunitat de manera més representativa.

Des de l'Associació, la proposta és donar a tots aquests carrers, noms de dones il·lustres catalanes que han contribuït a la nostra història, i serà fantàstic poder recollir els teus suggeriments en aquest sentit.

A continuació pots compartir el nom que proposes amb un breu comentari del perquè consideres que és un bon nom per a un carrer de La Pineda.

Els 20 noms que més es repeteixin, seran els que presentarem a l'Ajuntament per a la seva aprovació.

Poden ser noms com els de Rosa Sensat (Pedagoga), Carme Romani (Impulsora biblioteca platja), Marta Mata (Pedagoga), Monserrat Capdevila (Pionera de les matemàtiques), Neus Català (Política), Marina Ginestà (pionera antifeixista), Elisava (Misteriosa artista medieval), Margarida Xirgu (Actriu), Isabel de Villena (Activista feminista), Juliana Morell (Primera advocada), Concepció Aleixandre (Primera doctora), Maria Pi i Sunyer (Pionera del feminisme), Lola Anglada (Dibuixant), Júlia Corominas (Primera psicoanalista), María Rubiés (Somni de l'escola catalana), Marta Pessadorrona (Escriptora), Joana Raspall (Poeta), Pilarín Bayés (Il·lustradora), Roser Capdevila (Escriptora), Maria Aurèlia Capmany (Escriptora) o el de qualsevol altre dona que considereu important per la seva feina i contribució a la societat.

Nota: Els camps amb (*) són obligatoris.

Dades del participant
* Nom:* Cognoms:NIF/CIF/NIE:Telèfon:
* Correu electrònic:

La meva proposta de noms
* Estàs d'acord a substituir el nom dels carrers numèrics per noms de persones il·lustres de Castelldefels?:Sí
No
* Noms de dones il·lustres catalanes (selecciona les propostes que més t'agradin=:Rosa Sensat (Pedagoga)
Carme Romani (Impulsora biblioteca platja)
Marta Mata (Pedagoga)
Monserrat Capdevila (Pionera de les matemàtiques)
Neus Català (Política)
Marina Ginestà (pionera antifeixista)
Elisava (Misteriosa artista medieval)
Margarida Xirgu (Actriu)
Isabel de Villena (Activista feminista)
Juliana Morell (Primera advocada)
Concepció Aleixandre (Primera doctora)
María Pi i Sunyer (Pionera del feminisme)
Lola Anglada (Dibuixant)
Julia Corominas (Primera psicoanalista)
Montserrat Caballé (Cantante d'Òpera)
Marta Pessadorrona (Escriptora)
Joana Raspail (poeta)
Pilarín Bayés (Il·lustradora)
Roser Capdevila (Escriptora)
María Aurelia Capmany (Escriptora)
Altres propostes de noms de dones il·lustres catalanes:
No comment yet.
Scooped by Santi Arbós
Scoop.it!

Com es decideixen els noms dels carrers i les places? | Info Barcelona | Ajuntament de Barcelona

Com es decideixen els noms dels carrers i les places? | Info Barcelona | Ajuntament de Barcelona | e-onomastica | Scoop.it
Cada any apareixen nous espais públics a la ciutat, fruit dels canvis urbanístics i d’usos. Els que es consideren vies públiques (carrers, places, avingudes, jardins, parcs, etc.) s’han d’identificar amb un nom, que es tria després d’un procés en què participen l’Ajuntament, les associacions, els experts i la ciutadania.

La proposta

Qui pot proposar un nom per a una nova via pública?

Els grups polítics
Les associacions i entitats de la ciutat
La ciutadania
Les propostes es poden presentar mitjançant una instància genèrica o a través de la bústia de suggeriments, i arribaran a la Regidoria de Memòria Democràtica. Totes s’eleven a la Ponència del Nomenclàtor, una comissió formada per càrrecs electes, representants del teixit acadèmic i social i personal tècnic de l’Ajuntament.

Les excepcions

Per poder dedicar un carrer a un personatge han d’haver passat cinc anys, com a mínim, des de la seva mort. L’única excepció a aquesta norma és que en vida se li hagués atorgat la Medalla d’Or de la Ciutat. I cal aclarir també que la Ponència del Nomenclàtor no pot posar noms a biblioteques, centres sanitaris, centres cívics, etc.

La decisió

La Ponència del Nomenclàtor no té un calendari de reunions establert, però se sol reunir entre tres i quatre cops l’any. Treballa conjuntament amb els districtes, que poden informar favorablement o desfavorablement de la proposta, però la decisió final és de la Ponència.

Un cop aprovat el nom, el districte tria la data per fer-lo efectiu i inaugurar la nova via pública. Aquest mateix procediment se segueix per a les plaques i els faristols de memòria.

En els darrers anys s’ha treballat per reduir el desequilibri i la poca presència de noms de dona i de noms populars al nomenclàtor.
No comment yet.