El ministre per a la Transformació Digital i per a la Funció Pública inaugura la gran cita anual a Espanya del sector digital, en el seu 32º edició.

El ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, Óscar López, ha destacat avui que la transformació digital representa una “grandíssima oportunitat per reindustrializar Espanya i Europa”, partint de la necessitat que Europa guanyi autonomia estratègica i sobirania tecnològica, reduint la seva dependència de l'exterior.

Així s'ha pronunciat en la inauguració de la 32 edició del Congrés ASLAN, organitzat per l'Associació nacional d'indústria tecnològica, que agrupa a 198 fabricants i proveïdors especialitzats en innovació digital i ciberseguretat. El congrés representa la gran cita a Espanya del sector digital i, al llarg dels propers tres dies, s'espera la participació de més de 7.500 professionals i la presentació de més de 500 solucions digitals en ciberseguretat, gestió de la dada amb Intel·ligència Artificial i per al lloc de treball digital, entre uns altres.

El Ple de l'Ajuntament va aprovar dijous passat una proposta de resolució presentada pel grup municipal de JUNTS per Mataró, que va acceptar parcialment una esmena d’ERC. El text final es va aprovar amb els vots favorables de tots els grups municipals excepte VOX, que s’hi va abstenir.

"L'embull de cables que s'amunteguen en les façanes de milers d'edificis de la ciutat no sols són un problema estètic, sinó que també pot suposar un problema per a la seguretat dels veïns. 
La Llei 11/2022, de 28 de juny, General de Telecomunicacions, va entrar en vigor fa ja dos anys per a regular, entre altres coses, la instal·lació de cablejat aeri i en superfície per part dels operadors elèctrics i de telecomunicacions. 
Els operadors elèctrics, de fibra, i de telèfon, utilitzen la instal·lació de cablejat aeri o en façana com una eina ràpida i barata per a dur a terme els seus treballs, i precisament l'impacte estètic, el més evident, és el que genera una oposició més forta per part dels veïns de les comunitats i carrers afectats. 
Fins al moment, són els veïns els que poden proposar soterrar o ordenar el cablejat de les finques, sent aquests els que sufraguin el cost d'aquesta. 
La normativa actual diu que si ha un sistema soterrat accessible, les companyies no poden grapar per façana. Amb la reforma del carrer de Sant Josep ja s’ha previst un sistema de tubs soterrats buits per passar els cablejats que estan a les façanes. Aquest exemple ha de servir per a que, en el futur, els projectes urbanització incloguin aquest tipus de canalització soterrada. El seu cost d'execució és molt baix i soluciona un problema greu. 

El projecte està format per voluntaris que ofereixen acompanyament per fer gestions en línia o aprendre a fer servir eines digitals des de sis punts fixes de la ciutat.

La Comunalitat de Vic, l’Ajuntament de Vic, el Punt Òmnia, l'Equip d'Atenció Primària (EAP) de Vic, la Creu Roja i el Laboratori d’Innovació Social i Digital (LISD) de Vic s’han aliat per crear la Xarxa de Facilitació Digital, un projecte que busca reduir la bretxa digital de la ciutadania de la capital d’Osona. La iniciativa consisteix en una sèrie d’espais dins de la ciutat en els quals un grup de voluntaris, sota el títol de facilitadores digitals, acompanyaran qualsevol persona que vulgui aprendre sobre el món digital o bé fer tràmits o gestions en línia.

La Xarxa, presentada aquest dimarts, es va posar en marxa el passat 3 de març després de dos mesos de formació a les persones voluntàries que volien formar-ne part. En aquests moments està repartida en sis punts de facilitació: el Casal Cívic Mossèn Guiteras, el Centre Cívic el Montseny, el local de l'Associació de Veïns i Veïnes (AVV) de l'Horta Vermella, el Casal Claret, la Creu Roja i el local de l'AVV El Sucre. En tots sis espais es treballa en xarxa i de manera coordinada per compartir els reptes, necessitats i aprenentatges amb què les facilitadores digitals es trobin durant el dia a dia.

Tal y como estaba previsto hoy comienza en Madrid el evento AI2023, un evento del que Xataka es Media Partner y que gira alrededor del uso y la aplicación de la inteligencia artificial generativa en el entorno profesional. Durante la jornada de hoy tendrán lugar diferentes charlas, ponencias y paneles con expertos de renombre del sector que, como no podría ser de otra manera, podrás seguir en vivo y en directo.

En más de una ocasión hemos podido ver mensajes como, “Actualización de seguridad disponible” o “Su dispositivo se reiniciará para aplicar actualizaciones”.  Aunque parezca lo contrario esto no es una conspiración de la tecnología o de los fabricantes para ralentizarnos o molestarnos en el día a día.

Las actualizaciones de seguridad en los diferentes dispositivos son una importante barrera de contención hacia actores maliciosos que quieran hacerse con el control de nuestros  activos. Son molestas pero esenciales.

¿Qué es una actualización en realidad?

Para responder a esta cuestión tenemos que partir de la premisa que cualquier software es  vulnerable. Es decir, cualquier sistema operativo, aplicación, página web u otro de este tipo, tiene problemas de ciberseguridad. No existe sistema 100 % seguro.

Barcelona reforçarà l’atenció a les persones grans i vulnerables a través de la tecnologia. L’Ajuntament ha aprovat la licitació per comprar 600 robots socials ARI, que es desplegaran en domicilis i centres residencials amb l’objectiu de complementar els serveis actuals sense substituir-los. Els ARI estan dissenyats per detectar emergències, com caigudes o accidents domèstics, ajudar amb recordatoris per a tasques diàries, com cites mèdiques, així com proporcionar suport emocional. El projecte, que es va iniciar al 2021 com a prova pilot, ja s’havia ampliat anteriorment a cent llars de persones grans que viuen soles.

Un projecte finançat per fons europeus

Amb un pressupost de licitació base de gairebé 3,8 milions d’euros, finançat pels fons Next Generation EU, el projecte es proposa distribuir 400 robots en llars privades i 200 en centres residencials gestionats pel Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya. El contracte inclou la possibilitat d’ampliar fins a mil unitats en el futur. 

El vicepresident de la Diputació de Lleida, Agustí Jiménez, acompanyat del director de l’Àrea de Noves Tecnologies, Ivan Bertran, han participat en la primera jornada de la 5a edició del Congrés de Govern Digital. La jornada ha comptat amb la participació del conseller de la Presidència de la Generalitat, Albert Dalmau, el director de l’AOC, Miquel Estapé, i el president de Localret, David Quirós, entre altres.

En la seva intervenció, Jiménez ha volgut destacar el paper del Congrés de Govern digital com “un punt de trobada imprescindible per reflexionar i avançar conjuntament cap a una administració més eficient, oberta, àgil i connectada amb la ciutadania”. El vicepresident de la Diputació ha remarcat que “vivim en un món on les dades són l’actiu més valuós que tenim, i és responsabilitat de les administracions públiques protegir-les, gestionar-les amb responsabilitat i posar-les al servei del bé comú”.

La Generalitat ha seleccionat vuit startups i/o pimes catalanes per participar en la segona edició del congrés Govtech 4 Impact (G4I), que tindrà lloc els dies 12, 13 i 14 de maig de 2025 a La Nave, a Madrid.

Les empreses participants han estat seleccionades entre les 18 candidatures rebudes a la convocatòria pel seu potencial en el sector GovTech, un sector que acosta la innovació i les solucions digitals als reptes de l’Administració. Les empreses triades presenten un model de negoci innovador i compleixen amb els requisits establerts: ser una startup o pime amb seu a Catalunya amb un màxim de vuit anys de vida, desenvolupar solucions innovadores i aplicables al sector públic (GovTech) i disposar d'almenys un cas d’èxit o aplicació concreta en l'àmbit públic.

Karina Gibert explica els riscos de la intel·ligència artificial en la privacitat de les persones i parla de la responsabilitat d'experts, governs i usuaris a l'hora de relacionar-se amb intel·ligències artificials. Gibert és doctora en Informàtica, experta en intel·ligència artificial i big data i directora del centre de recerca Intelligent Data Science and Artificial Intelligence (IDEAI-UPC). 

El 12 i 13 de març de 2025, el Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB) va esdevenir l’escenari d’una autèntica revolució amb la celebració de la cinquena edició del Congrés Govern Digital (CGD), sota el lema “La revolució dels Governs intel·ligents: inclusivitat, proactivitat i sostenibilitat”. Organitzat per l’AOC amb el suport institucional de la Generalitat de Catalunya i el Consorci Localret, l’esdeveniment va reunir més de 1.400 assistents, 235 ponents entre professionals del sector públic, recerca i universitat, empresa privada, tercer sector i societat civil, 51 entitats públiques i 38 patrocinadors.

Totes les sessions es van gravar pel que si no hi vàreu poder assistir o bé, si us en vau perdre alguna, podeu recuperar-les properament al nostre espai de materials del web, juntament amb les presentacions i les fotografies de l’esdeveniment.

El Congrés Govern Digital va ser el marc escollit per presentar l’Acord institucional per a la creació de la Xarxa de Governs Locals Intel·ligents de Catalunya. Es tracta d’un iniciativa pionera, impulsada per l’AOC i el món local, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que té com a objectiu establir un marc comú per garantir una gestió ètica i segura de la informació pública, així com fomentar l’ús de la intel·ligència artificial per millorar la presa de decisions dins del sector públic. 

L’acord es va signar durant l’acte d’inauguració del Congrés Govern Digital que va comptar amb la participació d’Albert Dalmau, conseller de la Presidència i president de l’AOC, i David Quirós, president de Localret i vicepresident de l’AOC. També hi van participar el quart tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Valls, i representants de les diputacions de Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida.

China lo ha vuelto a hacer. Muy pocas semanas después de que DeepSeeek revolucionara el mercado de la Inteligencia Artificial (IA), ahora le toca el turno a Manus. A diferencia de la anterior plataforma, que era gratuita y de código abierto, en este caso solo se puede acceder por invitación. Sin embargo, las demostraciones vistas ya auguran algo importante. Su principal novedad es el uso de Modelos de Grandes Conceptos (LCM) frente a los habituales Modelos Grandes de Lenguaje (LLM). Es un paso de gigante al basarse directamente en conceptos o ideas. Este cambio les permite desarrollar tareas más complejas, más cercanas al intelecto y a la capacidad de razonamiento humano. Dicho en otras palabras: podríamos estar más próximos a la llamada Inteligencia Artificial General (IAG).

WikiTok és una plataforma innovadora que transforma els articles de la Viquipèdia, la popular enciclopèdia digital plena de continguts lliures i gratuïts que compta amb més de quinze milions d’articles redactats en més de dos-cents idiomes, en una experiència de navegació a l’estil TikTok. La voluntat de la iniciativa és fer que l’aprenentatge sigui divertit i accessible a través de continguts atractius i engrescadors.

Uno de los deberes de los autónomos y las empresas es pagar religiosamente el IRPF en la declaración de la renta y el IVA en la declaración trimestral. No falla. El problema es que los clientes de Revolut no podían hacerlo. De hecho, si algún lector tiene un negocio y usa Revolut para sus cuentas seguramente se haya visto obligado a tener UNA cuenta en otro banco para poder cumplir con sus obligaciones fiscales. Pues eso se acabó.

L'ús de tecnologies com la intel·ligència artificial i el blockchain està transformant el crim organitzat.

El crim organitzat ja no està lligat a les estructures tradicionals. Així ho conclou l'Europol en el seu informe anual anomenat Socta (Serious organised crime threat assessment). Aquest cop, una de les preocupacions principals de les policies és l'ús de noves tecnologies per part de les màfies. 

Un exemple és el conegut com el "germà malvat" de ChatGPT, una intel·ligència artificial anomenada FraudGPT que es pot trobar al web fosc sota subscripció. Una eina, utilitzada pels ciberdelinqüents, a la qual es pot demanar que creï una rèplica d'una web o que busqui una adreça d'internet que pugui ser atacada.

Espanya s'avança a l'obligació europea d'establir un entorn controlat de proves per ajudar als proveïdors de IA a complir la legislació.

El Govern ha donat avui llum verda a l'avantprojecte de llei de governança de la Intel·ligència Artificial (IA), que cerca garantir un ús de la Intel·ligència Artificial que sigui ètic, inclusiu i beneficiós per a les persones. Aquest instrument normatiu adaptarà la legislació espanyola al reglament europeu de IA, ja en vigor, sota un enfocament regulador que impulsa la innovació.

“La IA és una eina molt poderosa, que pot servir per millorar les nostres vides o atacar a la democràcia; pot tenir bons usos o mals usos. La IA pot ser utilitzada per investigar el càncer o l'Alzheimer, per prevenir catàstrofes naturals, per descobrir nous medicaments; o pot ser usada per difondre bulos i mentides, escampar odi i atacar a la nostra democràcia. Per això/Per això és oportú el seu bon ús i governança”, ha destacat el ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, Óscar López, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.

La Comisión Europea ha abierto el plazo de presentación de candidaturas de los Premios Europeos de Conectividad Digital 2025, que reconocerán proyectos que contribuyan al cumplimiento de los objetivos de conectividad de la Década Digital de la UE. El plazo de inscripción permanecerá abierto hasta el 2 de junio de 2025 a las 23:00 horas (CET).

Las personas interesadas pueden presentar proyectos que abarquen todas las tecnologías y se encuentren en una fase avanzada de ejecución, grandes o pequeños, rurales o urbanos, privados o públicos. Estos proyectos deben proporcionar conectividad local, regional, nacional, multinacional o internacional.

Los ganadores recibirán un Premio de Conectividad Digital de la UE y la Comisión Europea los presentará en los medios de comunicación, así como en los eventos y las páginas web pertinentes.