Girona, ciutat mediaval
46 views | +0 today
Follow
Girona, ciutat mediaval
Historia mediaval de la ciutat de Girona des de la caiguda de Roma fins el S.XV
Curated by pmartinez
Your new post is loading...
Your new post is loading...
Scooped by pmartinez
Scoop.it!

La web oficial de la Catedral de Girona

La web oficial de la Catedral de Girona | Girona, ciutat mediaval | Scoop.it

La catedral de Girona te una historia molt antiga i interesant. En aquesta pagina podem fer una visita virtual per el seu interior.


http://www.catedraldegirona.org

more...
No comment yet.
Scooped by pmartinez
Scoop.it!

En las escales de la Catedral de Girona

En las escales de la Catedral de Girona | Girona, ciutat mediaval | Scoop.it

Una foto 360 graus de la Catedral de girona.

L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima. Els bisbes de la diòcesi de Girona són documentats genèricament l'any 516. Segons alguns documents del segle VII el seu culte era equiparable a les diòcesis de Toledo i Sevilla. Durant l'ocupació musulmana entre els anys 715 i 785 va ser transformada en mesquita. La seva major particularitat és que té la nau gòtica més ampla del món, de 22,98 metres, que és alhora la nau més ampla de qualsevol estil llevat de la de basílica de Sant Pere del Vaticà, que fa vint-i-cinc metres. Situada estratègicament al nucli central de la ciutat antiga, conegut com la Força Vella, coincideix amb el traçat urbà de Gerunda, assentament d'època romana del qual encara en romanen mostres de muralla a l'actual plaça de la catedral.


http://www.360cities.net/image/en-las-escaleras-de-la-catedral-de-girona-spain

more...
No comment yet.
Scooped by pmartinez
Scoop.it!

Carlemany a girona

Carlemany a girona | Girona, ciutat mediaval | Scoop.it

Encara que l'emperador franc no visità mai Girona, la seva administració eixida de la renovatio carolíngia afectà en gran manera la ciutat. D'una banda, tot el territori al sud dels Pirineus i al nord-est peninsular fou reorganitzat com a terra de frontera, el que més tard desembocaria en la creació de la Marca hispànica. Durant 16 anys, Girona es convertí en la plaça forta de l'avantguarda carolíngia contra l'Islam, fins que la conquesta de Barcelona li féu perdre aquesta natura. Abans, però, Girona patí el que podríem anomenar els primers setges, en aquest cas, a mans dels musulmans que volien recuperar la ciutat; un dels més famosos fou el d'Abd-al-Malik del 793.
L'organització carolíngia del territori causà que la ciutat es convertís en seu del Comtat de Girona. El comtat fou el model elegit per l'administració de Carlemany per organitzar els nous territoris de frontera. El comte era el personatge que es trobava al capdavant d'aquesta entitat. Era un càrrec nomenat pel monarca, sense independència i no hereditari. Tanmateix, al llarg del temps, els comtes catalans anaren adquirint més independència, convertiren el càrrec en hereditari i fins i tot es desvincularen de fet dels monarques francs. Girona, com a centre comtal acomplí el seu paper i superà les etapes més difícils del perill musulmà. El vell recinte romà fou reestructurat i ampliat i aconseguí de resistir els successius setges. Les noves muralles d'estil carolingi reforçaren la plaça forta i ampliaren la superfície de la ciutat.

more...
No comment yet.
Scooped by pmartinez
Scoop.it!

Museu d'Història de la Ciutat.

Museu d'Història de la Ciutat. | Girona, ciutat mediaval | Scoop.it

El museu de Girona, un lloc per visitar. Tot el que vulguis sobre la seva historia està allà. Obert entre semana de 10 a 7. 

 

No t'ho perdis!!! Allà hi pots trobar tot el que vulguis sobre Girona, la seva historia i el seus origens.

 

http://www.girona.cat/museuciutat/cat/index.php

more...
No comment yet.
Scooped by pmartinez
Scoop.it!

Banys àrabs de Girona

Banys àrabs de Girona | Girona, ciutat mediaval | Scoop.it

Els banys àrabs de Girona es troben en un edifici d'estil romànic tardà construït el 1194, imitant l'estructura dels banys musulmans nord-africans.

El setge de 1285 causà considerables destrosses a l'edifici. El 1294, Jaume II el cedí a Ramon de Tolrà, a canvi que el restaurés. L'establiment funcionà com a banys fins que es va clausurar al segle XV. A partir d'aleshores, passà a mans privades que el destinaren a altres usos. El 1617 s'hi establí un convent de caputxines que el feien servir de rebost, cuina i bugaderia. És durant el segle XIX que es popularitzà el terme Banys àrabs per referir-se a l'edifici. El 1929, els banys van passar a titularitat pública i es van rehabilitar.

more...
No comment yet.