Sistema sanitari - eHealth - Geriatria - Pensament
110 views | +0 today
Follow
 
Scooped by Francesc Riba
onto Sistema sanitari - eHealth - Geriatria - Pensament
Scoop.it!

VGI Exprés en el vell emergent

VGI Exprés en el vell emergent | Sistema sanitari - eHealth - Geriatria - Pensament | Scoop.it
Amb la VGI en situació urgent/emergent volem informació útil de forma ràpida, a la vegada que no ens poden passar per alt patologies que poden ser tractables des del mateix servei d'urgències.
more...
No comment yet.
Your new post is loading...
Your new post is loading...
Scooped by Francesc Riba
Scoop.it!

Noam Chomsky: “La gente ya no cree en los hechos” | Babelia

Noam Chomsky: “La gente ya no cree en los hechos” | Babelia | Sistema sanitari - eHealth - Geriatria - Pensament | Scoop.it
A punto de cumplir 90 años, acaba de abandonar el MIT (Instituto Tecnológico de Massachusetts). Allí revolucionó la lingüística moderna y se convirtió en la conciencia crítica de Estados Unidos. Babelia visita al gran intelectual en su nuevo destino, Arizona
Francesc Riba's insight:
“La gente se percibe menos representada y lleva una vida precaria. El resultado es una mezcla de enfado y miedo” 

¿Ha triunfado entonces el neoliberalismo? R. El neoliberalismo existe, pero solo para los pobres. El mercado libre es para ellos, no para nosotros. Esa es la historia del capitalismo. Las grandes corporaciones han emprendido la lucha de clases, son auténticos marxistas, pero con los valores invertidos. Los principios del libre mercado son estupendos para aplicárselos a los pobres, pero a los muy ricos se los protege. Las grandes industrias energéticas reciben subvenciones de cientos de millones de dólares, la economía high-tech se beneficia de las investigaciones públicas de décadas anteriores, las entidades financieras logran ayudas masivas tras hundirse… Todos ellos viven con un seguro: se les considera demasiado grandes para caer y se los rescata si tienen problemas. Al final, los impuestos sirven para subvencionar a estas entidades y con ellas a los ricos y poderosos. Pero además se le dice a la población que el Estado es el problema y se reduce su campo de acción. ¿Y qué ocurre? Su espacio es ocupado por el poder privado y la tiranía de las grandes entidades resulta cada vez mayor. 

 P. ¿Teme al nacionalismo? R. Depende, si significa estar interesado en tu cultura local, es bueno. Pero si es un arma contra otros, sabemos a donde puede conducir, lo hemos visto y experimentado. 

P. ¿Tiene aún esperanzas? R. Claro que hay esperanza. Aún hay movimientos populares, gente dispuesta a luchar… Las oportunidades están ahí, la cuestión es si somos capaces de tomarlas. Chomsky termina con una sonrisa. Deja vibrando en el aire su voz grave y se despide con extrema cortesía. Luego sale del despacho y baja las escaleras de la facultad. Afuera, le esperan Tucson y la luz seca del desierto de Sonora. EL PODER DE LAS PALABRAS, LAS PALABRAS DEL PODER
more...
No comment yet.
Scooped by Francesc Riba
Scoop.it!

Tristan Harris, el filósofo de Google que quiere "liberarnos" de nuestro smartphone

Tristan Harris, el filósofo de Google que quiere "liberarnos" de nuestro smartphone | Sistema sanitari - eHealth - Geriatria - Pensament | Scoop.it
Tristan Harris, antiguo diseñador ético de Google, ha emprendido una cruzada para advertir sobre cómo las redes sociales y la tecnología “están secuestrando nuestras mentes y nuestro tiempo”.
more...
No comment yet.
Scooped by Francesc Riba
Scoop.it!

Los 19 sitios web mejores para fotografías gratis de gran calidad

Los 19 sitios web mejores para fotografías gratis de gran calidad | Sistema sanitari - eHealth - Geriatria - Pensament | Scoop.it
Estos 19 sitios web de fotografías open source son de lo mejor que puedes encontrar actualmente en la red de redes para todo tipo de categoría. ¿Buscas fotos de calidad gratis? No te pierdas estos recursos para conseguirlas.
more...
No comment yet.
Scooped by Francesc Riba
Scoop.it!

Les xarxes et creen una realitat a mida per no incomodar-te (Georgina Ferri)

Les xarxes et creen una realitat a mida per no incomodar-te (Georgina Ferri) | Sistema sanitari - eHealth - Geriatria - Pensament | Scoop.it
Els gegants d’internet filtren els continguts que mostren per reforçar les creences de cadascú
Francesc Riba's insight:
Informació seleccionada 

Aquest model de negoci provocarà que no se’ns mostri la informació de manera neutra, sinó que accedim a uns continguts seleccionats pels algoritmes de les xarxes socials i dels cercadors. Uns continguts que encaixaran amb les nostres preferències per fer que incrementem la nostra estona d’ús. Com més temps hi estiguem, més diners guanyaran: per tant, dedicaran molts esforços a fer la nostra experiència d’usuari com més satisfactòria millor. 

La directora del Guardian, Katharine Viner, assegura: “La versió del món que ens trobem cada dia a internet ha estat seleccionada prèviament per reforçar les nostres creences preexistents”. Això és el que el 2011 Eli Pariser va anomenar “bombolla de filtre” o “cambra d’eco”. 

Ho defineix el professor Lalueza: “Els algoritmes que utilitzen Facebook i Google fan que es prioritzi sistemàticament aquella informació que encaixa millor amb les nostres idees preconcebudes. És com si visquéssim en una bombolla que no ens permet estar en contacte directe amb la realitat, sinó que la substitueix per una pseudorealitat prèviament seleccionada per no incomodar-nos”. 

La fi dels matisos “Els algoritmes procuraran obviar tot allò que ens pugui generar rebuig i desgrat, cosa que comportarà un dany col·lateral: ens reforçarem en les nostres creences fins al punt que qualsevol opinió diferent de la nostra ens semblarà inacceptablement forassenyada. El resultat és una marcada polarització i una erradicació dels posicionaments més tebis, ambigus o matisats”, assegura Lalueza. 

Marc Argemí, director de l’empresa de comunicació Sibilare, afegeix: “Paradoxalment, les xarxes que podien obrir-nos al món també poden anar-nos tancant en allò que ja coneixíem. Provoquen que els uns i els altres visquem en realitats paral·leles segons quines siguin les nostres preferències polítiques, si no és que conscientment ens decidim a exposar-nos a missatges que contradiguin les nostres preferències”. 
Però Argemí també defensa la neutralitat de les xarxes: “La xarxa pot decidir quin plat mengem, però els ingredients els hem triat nosaltres; escollim quins amics acceptem a Facebook o a qui seguim a Twitter. La xarxa no ens imposa el que consumim de manera directa, sinó que anirà orientant la nostra presa de decisions per mitjà dels algoritmes. Traslladen al consum d’informació una cosa que el màrqueting i la publicitat ja han fet en altres sectors des de fa dècades. ¿O és que realment decidim quin cotxe comprem o quin vestit portem?” 

L’aparició de notícies falses. Ferran Lalueza de la UOC és contundent: “Sempre han circulat notícies falses, el problema és que ara es difonen a una gran velocitat i arriben a milions de persones en un instant. La bombolla de filtre és corresponsable d’aquest fenomen perquè permet que les fake news s’adrecin específicament a aquelles persones que, amb un altíssim nivell de probabilitat, contribuiran a divulgar-les perquè hi sintonitzen, de manera que, per a elles, la veracitat o no d’aquestes informacions deixa de ser un factor important”. Quines són les implicacions? Els experts consultats coincideixen a dir que la democràcia es legitima a partir de l’existència d’una opinió pública ben informada que decideix el sentit del seu vot amb coneixement de causa. “Si l’opinió pública no només no està ben informada, sinó que de fet està sent sistemàticament desinformada, tot el sistema democràtic trontolla”, afirma Lalueza. 

Per la seva banda, el professor David Murillo d’Esade assegura que hem arribat a un moment en què “hi ha molta crítica i poc sentit crític”: “Estem erosionant la nostra democràcia”. Marc Argemí explica al seu llibre El sentido del rumor que els gegants d’internet “han convertit la segmentació i el coneixement de l’audiència en el seu principal argument publicitari i en la seva guia per millorar l’experiència dels usuaris. Amb els algoritmes, un coneixement més gran de l’usuari permet més precisió en els anuncis que se li mostren, en els amics que se suggereixen o en les notícies que li arriben al mur”. És el que s’anomena ultratargeting, la capacitat de seleccionar fins a la precisió extrema els destinataris dels missatges promocionals. Aquests processos es donen sense que l’usuari en sigui conscient. “És invisible i, si no en tenim coneixement, és molt complicat posar-hi límits”, diu Josep Curto, director del màster Intel·ligència de Negoci i Big Data de la UOC. 


Per a Liliana Arroyo, és perillós: “Imagina’t que ets adolescent i has de triar carrera. Si ets noia, Google pot no ensenyar-te anuncis de ciència i tecnologia, perquè el teu clic val menys que el d’un noi que juga a videojocs. Estan condicionant el teu futur”, alerta Arroyo, que exigeix educació digital i prendre’n consciència abans no sigui massa tard. Vius en una bombolla de filtre i no ho saps... 

CAMBRA D’ECO Les cambres d’eco o bombolles de filtre són un fenomen que es produeix quan naveguem per internet, i consisteix a rebre informació totalment esbiaixada sense ser-ne conscients. No accedim als continguts de manera neutra, sinó que es prioritzarà aquella informació que millor encaixi amb les nostres creences. 
‘FAKE NEWS’ La bombolla de filtre és corresponsable del fenomen de propagació de notícies falses perquè permet que s’adrecin específicament a persones que molt probablement contribuiran a divulgar-les, perquè hi sintonitzen, de tal manera que per a elles la veracitat o no d’aquestes informacions deixa de ser un factor important
‘CLICKBAITING’ S’anomena així la tècnica d’utilitzar titulars esquer o enganyosos a la recerca del clic fàcil, per poder obtenir ingressos publicitaris. Hi té molt a veure el model de negoci dels mitjans digitals que opten per la publicitat i, per tant, per distribuir els seus continguts a través de les xarxes socials, per tenir més visites, més usuaris i, al capdavall, més ingressos publicitaris. 
‘FACT CHECKING’ Google i Facebook han començat a oferir eines per facilitar la comprovació de les notícies, però cal la conscienciació de l’usuari, la penalització dels infractors i la col·laboració dels experts. Acabar amb les notícies falses hauria de ser una exigència de la societat. 
‘ULTRATARGETING’ Consisteix a seleccionar fins a la precisió extrema els destinataris dels missatges publicitaris aprofitant tota la informació de què es disposa sobre els usuaris.
more...
No comment yet.
Scooped by Francesc Riba
Scoop.it!

Excepcionalitats permanents

Excepcionalitats permanents | Sistema sanitari - eHealth - Geriatria - Pensament | Scoop.it
Després de les jornades històriques, han arribat els temps excepcionals. Per això les eleccions del 21 de desembre del 2017 ja no han esta
more...
No comment yet.
Scooped by Francesc Riba
Scoop.it!

Contra la fascinación por el apocalipsis: entrevista a Marina Garcés

Contra la fascinación por el apocalipsis: entrevista a Marina Garcés | Sistema sanitari - eHealth - Geriatria - Pensament | Scoop.it
La idea de «pérdida de futuro» es el relato dominante de nuestro tiempo y ha calado fuertemente en la escena política, estética y científica.
more...
No comment yet.
Scooped by Francesc Riba
Scoop.it!

Decisions compartides.

Decisions compartides. | Sistema sanitari - eHealth - Geriatria - Pensament | Scoop.it
Trobareu més informació sobre aquest tema al Canal Salut i als canals temàtics de salut.
more...
No comment yet.
Scooped by Francesc Riba
Scoop.it!

A&E unit for elderly to tackle waiting times and bed blocking

A&E unit for elderly to tackle waiting times and bed blocking | Sistema sanitari - eHealth - Geriatria - Pensament | Scoop.it
An NHS hospital is to open Britain’s first accident and emergency unit for elderly people in an effort to avoid them being stranded on wards.The Norfolk and Nor
more...
No comment yet.
Scooped by Francesc Riba
Scoop.it!

Sentiments d’octubre

Sentiments d’octubre | Sistema sanitari - eHealth - Geriatria - Pensament | Scoop.it
Aquest no és un article normal. Sempre intento amb més o menys èxit escriure a partir de l’anàlisi i de la raó. Miro d’aproximar-me —sovint sense sortir-me’n— a allò que a CRÍTIC creiem que ha de ser el periodisme. Avui trenco aquesta norma. Durant els últims dies, per raons diverses, he viscut els esdeveniments entorn […]
more...
No comment yet.
Scooped by Francesc Riba
Scoop.it!

Tribuna | ¿Pueden incluirte en un grupo de Whatsapp sin tu consentimiento?

Tribuna | ¿Pueden incluirte en un grupo de Whatsapp sin tu consentimiento? | Sistema sanitari - eHealth - Geriatria - Pensament | Scoop.it
Si alguien te incluye en un grupo de Whatsapp sin tu consentimiento, quizás esté cometiendo una infracción en materia de datos personales ¿Exageración? Pues no.
more...
No comment yet.
Scooped by Francesc Riba
Scoop.it!

Algo de mí

Algo de mí | Sistema sanitari - eHealth - Geriatria - Pensament | Scoop.it
Ahir a la nit es va morir el meu pare. Va ser una mort tranquil·la. La seva dona li agafava una mà, jo l’altra, i cada cop respirava més a poc a poc, fins que ja no va respirar més. Em vaig q…
more...
No comment yet.
Scooped by Francesc Riba
Scoop.it!

Estrenem nova imatge | Escola Massana. Centre d’Art i Disseny.

Estrenem nova imatge | Escola Massana. Centre d’Art i Disseny. | Sistema sanitari - eHealth - Geriatria - Pensament | Scoop.it
Escola d'Art i Disseny a Barcelona: arts visuals, arts aplicades i disseny. Batxillerat Artístic, Cicles Formatius de Grau Superior, Graduat Universitari en Arts i Disseny i Formació no reglada.
more...
No comment yet.
Scooped by Francesc Riba
Scoop.it!

Spanish police brutality against catalan voters

Compilation of spanish police brutality stopping voters from getting to the polling stations to cast their vote for an Independent Catalan state.
more...
No comment yet.
Scooped by Francesc Riba
Scoop.it!

¿Por qué no cambiamos de opinión aunque nos demuestren que estamos equivocados? | Ciencia

¿Por qué no cambiamos de opinión aunque nos demuestren que estamos equivocados? | Ciencia | Sistema sanitari - eHealth - Geriatria - Pensament | Scoop.it
Los datos contrastados convencen menos que los mensajes emocionales. Diversos estudios revelan las limitaciones de la razón
more...
No comment yet.
Scooped by Francesc Riba
Scoop.it!

Tristan Harris: How a handful of tech companies control billions of minds every day | TED Talk

Tristan Harris: How a handful of tech companies control billions of minds every day | TED Talk | Sistema sanitari - eHealth - Geriatria - Pensament | Scoop.it
A handful of people working at a handful of tech companies steer the thoughts of billions of people every day, says design thinker Tristan Harris. From Facebook notifications to Snapstreaks to YouTube autoplays, they're all competing for one thing: your attention. Harris shares how these companies prey on our psychology for their own profit and calls for a design renaissance in which our tech instead encourages us to live out the timeline we want.
more...
No comment yet.
Scooped by Francesc Riba
Scoop.it!

Entrevista a Genís Roca, arqueòleg i expert en tecnologia

Entrevista a Genís Roca, arqueòleg i expert en tecnologia | Sistema sanitari - eHealth - Geriatria - Pensament | Scoop.it
"El canvi social per culpa de la revolució digital serà molt bèstia. No ens ho podem ni imaginar"
Francesc Riba's insight:
La Revolució Industrial va tenir com a conseqüència l’èxode rural cap al món urbà. Vivim en ciutats perquè hi va haver un canvi tecnològic. Tenim una cultura basada en el salari perquè hi va haver una revolució industrial. El meu avi, previ a la Revolució Industrial, no vivia d’un salari, sinó de la seva feina: matava el porc, criava gallines, tallava llenya, conreava el camp… i amb la seva feina es ‘guanyava la vida’. Només una petita part de la seva vida depenia dels calés. En canvi, la meva vida, només una generació i mitja després, depèn exclusivament dels diners. Sense diners no tinc casa, ni menjar, ni oci, ni potser salut o educació. Ara la meva única manera d’accedir als diners és un treball.

La tecnologia digital, molt i molt resumit, només fa una cosa: modifica la nostra relació amb la informació. La informació circula més que mai. La informació té menys propietaris que mai. La informació està molt més descentralitzada que mai. Hi ha més persones emetent informació que mai. Arriba de manera instantània arreu del planeta. El meu fill pot dir-me que avui no ve a dinar, una associació d’Austràlia pot enviar-te un comunicat de la seva lluita contra el canvi climàtic. Modificar la teva relació amb la informació és modificar la teva relació amb el poder. Modificar la teva relació amb el poder és modificar-ho tot. Canvia la relació amb la justícia, amb la propietat, amb la política. No crec que hi hagi més corrupció que abans… però hi ha més informació per detectar casos de corrupció que abans. Aquests canvis en la relació amb la informació faran créixer la participació ciutadana en tot: els mitjans de comunicació ja no estan sols emetent informació, els polítics han de tenir en compte els seus votants no només un cop cada quatre anys per les eleccions o el propietari d’un hotel ha de preveure que hi haurà opinions a TripAdvisor si hi ha un problema a l’hotel.

La gent està espantada amb l’arribada de la robòtica i de la intel·ligència artificial. Canviarà el nostre treball? Fan bé d’estar preocupats. Perdrem llocs de feina. N’hi haurà de nous. El saldo serà negatiu. Hi ha feines que es perdran per sempre: els taxistes perdran la feina si els cotxes van sols. Els canvis d’era tecnològica provoquen crisis: hi va haver una crisi al neolític o hi va haver una crisi amb la Revolució Industrial. Passar del model antic al model nou és una crisi per als habitants del model antic. És un ‘problemón’. Ningú canvia per gust. La majoria canvia per necessitat. Al quaternari, quan aquells primats van emigrar buscant terres més càlides fa 250.000 anys, es van desplaçar milers de quilòmetres bàsicament perquè es morien de gana. Per tant, hi haurà canvis, però seran durs. Per exemple, quan es parla del futur del treball, sorgeix el tema de la renda bàsica universal. Diuen que una solució seria redistribuir la riquesa que generem d’una manera diferent: podem garantir una renda bàsica per a tothom, però es necessita que els que acaparen avui molts diners en cedeixin una part per al bé comú. Crec, però, que no ho faran voluntàriament. Serà una crisi. De fet, en la història de la humanitat, les crisis han vingut acompanyades de guerres o de conflictes violents.

Aquí podrien sorgir conflictes. Per quin motiu seran les noves guerres? Hi ha sobre la taula dues grans qüestions que ens obliguen a canviar el model: els nous fluxos d’informació i el canvi climàtic. Aquesta nova situació demana canvis radicals. Però el que està en dubte és quin serà el model resultant. Qui tindrà el control? Qui tindrà el poder? Hi ha una idea absolutament errònia inoculada durant els segles XIX i XX que diu que el progrés és bo. El progrés provoca canvis, però ningú garanteix que sigui bo. Cal veure quin model d’ordre social s’imposarà després del canvi tecnològic. Pregunto: es repartirà la riquesa? Hi haurà un govern autoritari? L’accés a la informació servirà per controlar més la ciutadania? Per tant, qui vulgui defensar un model social més democràtic i igualitari haurà de sortir al carrer a defensar-ho. Totes les revolucions tecnològiques han necessitat una lluita social per corregir-ne els excessos. La Revolució Industrial va demanar el sindicalisme i l’Estat del benestar perquè hi havia pràctiques abusives pels que tenien el control de les fàbriques sobre els nous treballadors industrials.

Yuval Noah Harari, a la seva obra ‘Homo Deus’, denuncia l’accés desigual a la tecnologia. Ell, potser de manera provocativa, pronostica que un accés desigual a les dades i als avenços tecnològics durant centenars o milers d’anys podria donar lloc fins i tot a una nova espècie d’humans evolucionada de l”Homo sapiens’ que s’anomenaria ‘Homo Deus’. Seria una mena d’espècie superior, amb millor salut, amb un millor llenguatge, amb més coneixements i més memòria gràcies a anys i anys de desigualtat en l’accés a la tecnologia i a les dades. Aquest és un escenari possible. Jo el que defenso és que hi haurà un canvi social profund en les pròximes dècades… però el que reclamo al mateix temps és que hauríem de començar a visualitzar com a societat quin món volem per d’aquí a 50 o 60 anys i començar a treballar en aquella direcció. Si ho deixem a la improvisació, guanyarà la desigualtat. S’ha de començar a intervenir avui. La paraula és lluitar. No reflexionar. És lluitar. Però cal posar-s’hi ja. La revolució neolítica va tenir-nos entretinguts un miler d’anys. La Revolució Industrial ens va ocupar uns 200 anys. Però aquesta revolució digital és tan ràpida que ens ocuparà com a màxim un centenar d’anys. En portem 20; en falten 80. Aquest moviment social de protesta l’iniciarem nosaltres i com a màxim el completaran els nostres fills. Serà vertiginós!

Hi ha gent que fins i tot vol tornar a la seva vida abans de la tecnologia: que no vol dependre tant del telèfon mòbil, que no vol estar tot el dia connectada o que decideix sortir de les xarxes com Facebook o Twitter. Estem massa enganxats al mòbil? O, en canvi, creus que ha estat una gran millora poder comunicar-nos amb el món amb un simple mòbil? Totes les respostes són vàlides. Però fixa-t’hi: l’essència del que ha canviat és la nostra relació amb la informació. La porta d’accés a la informació és el teu dispositiu mòbil: potencialment el mòbil és només l’eina que et permet accedir potencialment a qualsevol informació que necessitis en qualsevol moment. Què és informació? El que tu vulguis: l’última hora de la política catalana, on és el teu fill ara mateix, quin any va néixer Pompeu Fabra, el cartell del Primavera Sound o una foto del teu ‘tiet’ de fa cinc anys. Estar connectats a tota la informació disponible és una novetat molt bèstia per als éssers humans. Això ho hem de pair. Mentre no païm bé, ens emborratxem amb la novetat. Hi ha gent que és addicta, gent que està malalta, gent que és feliç, gent que està espantada. La generació anterior va aprendre a apagar el televisor si no li agradava el que feien; ara has d’aprendre a apagar el mòbil si no el necessites. El que no podràs evitar és que la nostra relació amb la informació hagi canviat per sempre. Per què? Tu ets un individu que genera informació i dades constantment. Fins i tot, sense ser-ne conscient. La tecnologia emet un flux d’informació: es pot saber on has anat, amb qui has parlat, on treballes, en què et gastes els diners, on aniràs de vacances l’estiu que ve, a quin hotel has anat l’últim cap de setmana… Això espanta. L’estrès que tenim tots és que hi pot haver algú, que no sabem qui és, que pot saber massa coses sobre mi sense el meu permís.

Hi ha gent que fins i tot vol tornar a la seva vida abans de la tecnologia: que no vol dependre tant del telèfon mòbil, que no vol estar tot el dia connectada o que decideix sortir de les xarxes com Facebook o Twitter. Estem massa enganxats al mòbil? O, en canvi, creus que ha estat una gran millora poder comunicar-nos amb el món amb un simple mòbil? Totes les respostes són vàlides. Però fixa-t’hi: l’essència del que ha canviat és la nostra relació amb la informació. La porta d’accés a la informació és el teu dispositiu mòbil: potencialment el mòbil és només l’eina que et permet accedir potencialment a qualsevol informació que necessitis en qualsevol moment. Què és informació? El que tu vulguis: l’última hora de la política catalana, on és el teu fill ara mateix, quin any va néixer Pompeu Fabra, el cartell del Primavera Sound o una foto del teu ‘tiet’ de fa cinc anys. Estar connectats a tota la informació disponible és una novetat molt bèstia per als éssers humans. Això ho hem de pair. Mentre no païm bé, ens emborratxem amb la novetat. Hi ha gent que és addicta, gent que està malalta, gent que és feliç, gent que està espantada. La generació anterior va aprendre a apagar el televisor si no li agradava el que feien; ara has d’aprendre a apagar el mòbil si no el necessites. El que no podràs evitar és que la nostra relació amb la informació hagi canviat per sempre. Per què? Tu ets un individu que genera informació i dades constantment. Fins i tot, sense ser-ne conscient. La tecnologia emet un flux d’informació: es pot saber on has anat, amb qui has parlat, on treballes, en què et gastes els diners, on aniràs de vacances l’estiu que ve, a quin hotel has anat l’últim cap de setmana… Això espanta. L’estrès que tenim tots és que hi pot haver algú, que no sabem qui és, que pot saber massa coses sobre mi sense el meu permís.
more...
No comment yet.
Scooped by Francesc Riba
Scoop.it!

Per què l’educació arracona les humanitats

Per què l’educació arracona les humanitats | Sistema sanitari - eHealth - Geriatria - Pensament | Scoop.it
Les humanitats i les arts no només no es premien ni es potencien sinó que, com més deliberadament arraconades estiguin, millor. Cada cop són més excepcionals les vocacions no castrades en aquest terreny.
more...
No comment yet.
Scooped by Francesc Riba
Scoop.it!

Dempeus

Dempeus | Sistema sanitari - eHealth - Geriatria - Pensament | Scoop.it
“Estamos en condiciones de ganar por 10 a 0” Soraya Sáenz de Santamaría Dempeus vol dir dempeus. També contra una hemeroteca, poemar
more...
No comment yet.
Scooped by Francesc Riba
Scoop.it!

Sociedad médica y patrocinada

Sociedad médica y patrocinada | Sistema sanitari - eHealth - Geriatria - Pensament | Scoop.it
Las grandes entidades científicas dependen económicamente de la industria farmacéutica.
more...
No comment yet.
Scooped by Francesc Riba
Scoop.it!

Integració i Innovació a la Geriatria i Gerontologia de Catalunya

Integració i Innovació a la Geriatria i Gerontologia de Catalunya | Sistema sanitari - eHealth - Geriatria - Pensament | Scoop.it
Per una Geriatria i Gerontologia obertes, col·laboratives, innovadores, encara més presents en la recerca, l'acadèmia i la societat.
more...
No comment yet.
Scooped by Francesc Riba
Scoop.it!

¿Qué implica una economía circular?

¿Qué implica una economía circular? | Sistema sanitari - eHealth - Geriatria - Pensament | Scoop.it
Las sociedades humanas son incapaces de cerrar los ciclos en solitario (realmente cualquier ser vivo). Requieren trabajar en interrelación con el resto de los ecosistemasEl paradigma de la economía circular no es un parque industrial cerrado sobre sí mismo en el que los residuos de unas plantas se usan como fuentes de otras, lo que indudablemente es un avance, sino un espacio de producción abierto e integrado con su ecosistema
more...
No comment yet.
Scooped by Francesc Riba
Scoop.it!

La revolución de los pacientes según Víctor Montori

La revolución de los pacientes según Víctor Montori | Sistema sanitari - eHealth - Geriatria - Pensament | Scoop.it
Blog sobre gestión clínica, innovación y gestión santaria
more...
No comment yet.
Scooped by Francesc Riba
Scoop.it!

El primer àpat del dia: un esmorzar massa lleuger pot duplicar el risc de malalties del cor

El primer àpat del dia: un esmorzar massa lleuger pot duplicar el risc de malalties del cor | Sistema sanitari - eHealth - Geriatria - Pensament | Scoop.it
La vella dita de les àvies, que ens recomana un bon esmorzar per arrencar bé el dia, té més de veritat que no pas de faula. I no perquè ho digui una d’aquelles dietes que de tant en tant es posen de moda, sinó perquè ho corrobora una investigació en la qual han participat més de 4.000 persones a qui, al llarg del temps, s’ha mesurat l’impacte calòric del primer àpat del dia sobre la salut cardiovascular. La conclusió de l’estudi, que s’acaba de publicar a la revista The Journal of American College of Cardiology (JACC), no pot ser més clara: fer un esmorzar per sota de les 100 calories per a una dieta estàndard de 2.000 calories diàries, pot arribar a duplicar el risc de malalties cardiovasculars. El per què, tot i la contundència dels resultats, no és fàcil de respondre. El que sí sembla és que a partir d’ara l’esmorzar, o millor la seva absència, s’haurà de considerar un factor de risc cardiovascular de tanta rellevància com ho són l’alcoholisme, el tabaquisme, una vida sedentària, l’obesitat, el colesterol o la pressió arterial. Queda per veure, no obstant això, quin lloc ocupa, és a dir, com n’és de transcendent. El cas, però, és que sembla independent, és a dir, afecta negativament més enllà dels hàbits de salut de [...]
more...
No comment yet.
Scooped by Francesc Riba
Scoop.it!

Frailty. Too much too fast?

Frailty. Too much too fast? | Sistema sanitari - eHealth - Geriatria - Pensament | Scoop.it
For people who are frailty officianodes, their time has come. After years in the wilderness, policy wonks and clinicians have converged on an exciting way of doing things. However, for frailty crit…
Francesc Riba's insight:
Sembla que la fragilitat ha intentat un cop d'estat (a UK) d'adquisició de tota la política mèdica, i amenaça amb alterar l'equilibri. 

La posició fonamental és que les crítiques a la identitat de la fragilitat són en gran part indesitjables, ja que es poden fer exactament les mateixes crítiques per a la demència. 

No tenir una cura de la fragilitat no hauria d'impedir que professionals i professionals s'ocupin de maneres de millorar el benestar de les persones que viuen amb fragilitat. Exactament existeix la mateixa situació per a la demència. 

Tant la fragilitat com la demència poden ser diagnosticats amb menys freqüència a la comunitat, i de fet exactament les mateixes acusacions de manca de consens exacte en el seu diagnòstic es poden determinar tant en la fragilitat com en la demència (i de fet moltes altres condicions a llarg termini).

“És possible que la gent no sembli que són fràgils o viuen amb demència, però, de nou, què semblen aquestes persones? “

Com a resultat, tant la demència com la fragilitat es presten a un enfocament basat en actius, on els esforços poden orientar-se a crear una capacitat de recuperació per mitigar la vulnerabilitat (fins i tot la vulnerabilitat social). De fet, hi ha factors de risc mèdic que podrien ser comuns tant per a la diabetis com per exemple. 

Es pot argumentar que identificar persones que viuen clarament amb fragilitat o demència, i que milloren amb èxit la seva salut i benestar, fomenta l'equitat i la justícia en l'assignació de recursos escassos. Això és clarament rellevant en una política, per a millor o pitjor, que implica "admissions evitables".

En definitiva, podria ser en benefici d'aquells de nosaltres que creiem fermament que la gent no hauria de definir-se per les seves malalties i que la persona pugui ser realment abordada en el context d'una atenció centrada en la persona (o similar). 

D'aquesta manera, tots podem abastar un enfocament que abasti la complexitat, amb força i amb orgull. 

Tant la fragilitat com la demència són exquisidament adequades per a la planificació assistencial integrada i, possiblement, per a la planificació assistencial avançada. 

És, més aviat, el moment d'elevar la fragilitat a l'estat que ha tingut la demència, tant pel que fa a la provisió de serveis com a la recerca, i hem de ser resistents a frenar el progrés si això és en detriment de persones i pacients. D'altra banda, tant la fragilitat com la demència poden representar oportunitats per reunir la salut, l'atenció social i, sobretot, la comunitat més àmplia.
more...
No comment yet.
Scooped by Francesc Riba
Scoop.it!

Gregorio Luri: 'No hay alternativa pedagógica a los codos'

Gregorio Luri: 'No hay alternativa pedagógica a los codos' | Sistema sanitari - eHealth - Geriatria - Pensament | Scoop.it
Quién lo diría, pero Gregorio Luri no tenía una vocación docente. Sólo sabía que estudiar era la alternativa al campo. Y que Magisterio, en Navarra, es lo que su familia se podía p
Francesc Riba's insight:
o valioso es lo más escaso y lo más escaso es la atención y la capacidad para identificar, buscar y ordenar la información valiosa, es decir, el criterio
more...
No comment yet.