Criminologia - Execució Penal
1.3K views | +2 today
Follow
Your new post is loading...
Your new post is loading...
Scooped by El panòptic
Scoop.it!

¿Justifica un cambio jurisprudencial favorable reabrir una acumulación jurídica firme?

¿Justifica un cambio jurisprudencial favorable reabrir una acumulación jurídica firme? | Criminologia - Execució Penal | Scoop.it
El TS aprovechó la modificación normativa que el art. 76 CP había experimentado en la LO 1/2015 para alcanzar el Acuerdo de Pleno no jurisdiccional del TS de 03.02.16.
more...
No comment yet.
Scooped by El panòptic
Scoop.it!

Guia de bones pràctiques per a una intervenció ètica en les mesures penals alternatives

Guia de bones pràctiques per a una  intervenció ètica en les mesures  penals alternatives | Criminologia - Execució Penal | Scoop.it
Aquesta guia de bones pràctiques que teniu a les mans sorgeix de la comunitat de pràctica de mesures penals alternatives (CoP MPA) del programa Compartim del Departament de Justícia, davant la necessitat d’abordar situacions de la pràctica diària dels delegats judicials en què les normes, els protocols i les instruccions són insuficients per donar una resposta tècnica adequada, justa i sobretot ètica. 

 El que pretén és ajudar-nos en la identificació dels conflictes de valor que sorgeixen i relacionar-los amb els principis de referència, els quals ens aporten criteris tècnics i també ètics per reflexionar i prendre les decisions més encertades. 

L’objectiu també és construir una guia de bones pràctiques que permeti definir un tarannà compartit per tots els equips de treball, davant la seva tasca, i suggerir criteris d’actuació davant de situacions de conflicte de valor.
more...
No comment yet.
Scooped by El panòptic
Scoop.it!

Vídeos de les ponències de la X Jornada de Juristes de Centres Penitenciaris

Vídeos de les ponències de la X Jornada de Juristes de Centres Penitenciaris | Criminologia - Execució Penal | Scoop.it


http://www.cejfe.tv/ca/xjornadajuristescp.aspx


Videoteca CEJFE - Departament Justicia - Generalitat de Catalunya

more...
No comment yet.
Scooped by El panòptic
Scoop.it!

Víctima y ejecución de condena: cambios normativos e implicaciones para el tratamiento de los internos en centros penitenciarios.

Víctima y ejecución de condena: cambios normativos e implicaciones para el tratamiento de los internos en centros penitenciarios. | Criminologia - Execució Penal | Scoop.it
1.- La Mediación tras la reforma del CP por LO 1/2015             Comenzando por los cambios normativos relacionados con la víctima que la última reforma del CP introduce, destaca por novedosa, la previsión que permite llevar a cabo un procedimiento de mediación en el proceso penal. La misma se regula, junto con la multa y…
more...
No comment yet.
Scooped by El panòptic
Scoop.it!

Los abogados zaragozanos impulsan un protocolo para reducir los efectos de la prisión

Se aplicaría con penas menores para el ingreso directo en tercer grado. El Consejo de la Abogacía lo considera como una prioridad para este año

EL PERIÓDICO DE ARAGÓN.COM – (F. MANTECÓN y L.M. GABÁS).- El sistema penitenciario tiene como objetivo fundamental la reinserción social de los presos, pero la realidad acaba chocando, en la inmensa mayoría de los casos, con el espíritu de la norma. Cualquiera que se relacione habitualmente en el ámbito penitenciario comprueba que, por mucha voluntad que haya, es difícil que el ambiente carcelario contribuya a que los reos puedan cambiar de vida, cuando no se empeora su situación al salir, directamente.

Font: Butlletí de dret penitenciari del Il·lustres Col·legi d'advocats de Pamplona



more...
No comment yet.
Scooped by El panòptic
Scoop.it!

Delito de quebrantamiento de medidas y penas en redes sociales

Delito de quebrantamiento de medidas y penas en redes sociales | Criminologia - Execució Penal | Scoop.it
La forma de comportarse de la sociedad con la irrupción de las redes sociales ha evolucionado, lo que puede conllevar la comisión de infracciones penales a través de estas nuevas herramientas. En la presente guía temática se analiza, en concreto, la comisión del quebrantamiento de medidas y penas a través de redes sociales. En efecto, la prohibición de comunicación con la víctima puede infringirse de determinadas maneras, no solo acercándose a ella, llamándola o escribiéndole una carta, como podría ser anteriormente. 

En la actualidad, el condenado puede escribirle un mensaje a través de WhatsApp, hacer un comentario en Facebook o simplemente darle a "me gusta" a una publicación suya. Dependiendo del supuesto concreto, se estimará o no que se ha cometido el quebrantamiento, ya que dada la ausencia de una regulación concreta, el juzgador podrá llegar a una conclusión u otra. Por ello, aquí se podrá encontrar la jurisprudencia más reciente, tanto condenatoria como absolutoria, además de comentarios doctrinales a resoluciones judiciales destacadas

Accés article i jurisprudència


more...
No comment yet.
Scooped by El panòptic
Scoop.it!

La Fundación publica el informe “España ante la tortura y los malos tratos”

La Fundación Abogacía Española ha elaborado un informe titulado España ante la tortura y los malos tratos en el que se analizan las sentencias del Tribunal Europeo de Derechos Humanos (TEDH) en las que se condena a España por no investigar casos de tortura.

El TEDH ha dictado 9 sentencias condenatorias por violación del art. 3 CEDH, en su vertiente procesal, esto es, por insuficiencia de la investigación oficial de denuncias de torturas y malos tratos. Del total, 8 están relacionadas con una detención incomunicada por delitos de terrorismo y una con un supuesto de maltrato policial sin detención. 

En su jurisprudencia, el tribunal señala además que la situación de particular vulnerabilidad de las personas detenidas en régimen de incomunicación en España exige como contraprestación un riguroso sistema de prevención de todo abuso policial. Con carácter general, el TEDH recuerda que, cuando un individuo afirma de manera argumentada haber sufrido malos tratos de manos de la policía o de otros servicios equiparables del Estado, debe hacerse una investigación oficial eficaz.

A todo ello hay que sumar los pronunciamientos de los mecanismos de protección de derechos humanos del Consejo de Europa y Naciones Unidas que han emitido recomendaciones expresas a España.

sigue.......



more...
No comment yet.
Scooped by El panòptic
Scoop.it!

Curs d'especialització lletrada en dret penitenciari

Curs d'especialització lletrada en dret penitenciari | Criminologia - Execució Penal | Scoop.it

Consell d'advocacia catalana

more...
No comment yet.
Scooped by El panòptic
Scoop.it!

Justícia distingeix més de 80 persones i entitats vinculades amb l'àmbit penitenciari - Sala de premsa. Generalitat de Catalunya

Justícia distingeix més de 80 persones i entitats vinculades amb l'àmbit penitenciari - Sala de premsa. Generalitat de Catalunya | Criminologia - Execució Penal | Scoop.it
more...
No comment yet.
Scooped by El panòptic
Scoop.it!

Convocatòria de beques per recerca i investigació criminològica

Convocatòria de beques per recerca i investigació criminològica | Criminologia - Execució Penal | Scoop.it
Generalitat de Catalunya
more...
No comment yet.
Scooped by El panòptic
Scoop.it!

Presencia de niños en centros penitenciarios: el cumplimiento vicario de la condena

Presencia de niños en centros penitenciarios: el cumplimiento vicario de la condena | Criminologia - Execució Penal | Scoop.it
La estancia de niños en prisión es uno de los aspectos más controvertidos de la ejecución penitenciaria. No sólo es difícil determinar el interés que prevalece, el del menor o el de la madre, sino incluso el contenido de cada uno de ellos, es decir, el hasta dónde del interés de la madre por estar acompañada de su hijo y el hasta dónde de que la estancia en prisión con su madre pueda constituir un interés para el menor superior a su desarrollo en libertad.
more...
No comment yet.
Scooped by El panòptic
Scoop.it!

Incidencia Penitenciaria de la Ley 4/2015 del Estatuto de la Víctima

Incidencia Penitenciaria de la Ley 4/2015 del Estatuto de la Víctima | Criminologia - Execució Penal | Scoop.it
En nuestra legislación, la figura de la víctima ha sido abordada desde dos perspectivas. De un lado, las normas que tratan de ayudas y medios de protección concretos y referidos a determinados delitos -Ley 35/1995, de 11 de diciembre, de ayudas y asistencia a las víctimas de delitos violentos y contra la libertad sexual, LO 1/1996, de 15 de enero, de Protección Jurídica del Menor, LO 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género, así como la Ley 29/2011, de 22 de septiembre, de Reconocimiento y Protección Integral a las Víctimas del Terrorismo-.
more...
No comment yet.
Scooped by El panòptic
Scoop.it!

Ojos que no quieren ver

Ojos que no quieren ver | Criminologia - Execució Penal | Scoop.it
Los distintos estudios llevados a cabo arrojan datos similares: entre un 10 y un 20% de la población en España ha sufrido algún tipo de abusos sexuales durante su infancia. En Save the Children hoy publicamos el informe "ojos que no quieren ver", en el que tratamos de contestar cómo son posibles los fallos en los que pueden incurrir las Administraciones públicas cuando se produce un caso de abusos sexuales a un niño, niña o adolescente.
more...
No comment yet.
Scooped by El panòptic
Scoop.it!

És el nostre sistema d’execució penal un sistema que afavoreix l’exclusió social?

És el nostre sistema d’execució penal un sistema que afavoreix l’exclusió social? | Criminologia - Execució Penal | Scoop.it
La jornada professional de juristes criminòlegs de centre penitenciaris ens va oferir l’oportunitat qualitativa de poder valorar amb perspectiva la nostra praxis a execució penal, prenent com a referència les tendències de política criminal actual.

El Dr, José Lúis Díez Ripollés ens va oferir una excel·lent ponència, aportant-nos una visió de cap a on va el sistema penal i la seva política criminal, així com els elements a tenir en compte alhora de valorar si el nostre sistema d’execució penal, afavoreix l’exclusió social i quins elements de política criminal són els que fan augmentar aquesta exclusió.

El Dr. Díez Ripollés denunciava una tendència d’excessiva utilització del sistema penal més enllà del que s’hauria d’utilitzar, generant un sistema massa rigorós. Defineix sistema rigorós com aquell que planteja reformes penals oportunistes per donar resposta a inquietuds socials de precipitada; un augment dels catàleg de conductes sobre les que intervé el dret penal; una banalització de les penes llargues amb finalitat de fer innòcua a la persona i no pas una finalitat rehabilitadora; una constant aparició de persecució de conductes amb mesures de control i sistema de sancions; i una visió dels sistema penitenciari per determinats delictes amb finalitat retributiu i no rehabilitador.

Davant d’aquest excés de rigor plantejava que, actualment la política criminal ha girat cap a una visió més reduccionista. Però al contrari del que pugi semblar, no es fa atenent a paràmetres que realment ho afavoreixi. Argumenta que dur a terme accions de política criminal per reduir la rigorositat basada en indicadors de taxes d’empresonament, de reducció de catàlegs de penes alternatives amb dificultats d’aplicació o mesures de control, entre d’altres, és una visió molt pobre.

Per contra, proposava analitzar la rigorositat del sistema penal a partir de valorar si les accions de política criminal que es duen a terme, són capaces de generar inclusió o exclusió social, sense perdre de vista que la finalitat d’un sistema penal, ha de ser també reduir l’activitat criminal i això no es veurà afavorit si tenim un sistema penal que pot generar exclusió social en conjunt.

Els elements identificats com elements que poden afavorir a mig i llarg termini l’exclusió social serien: - Una desenfrenada activitat legisladora responent a inquietuds socials i centrada sobre tot en la tipologia delictiva violenta, tràfic de substàncies i persones, agressions sexuals i delictes socio-econòmics.

- Augment sancionador a partir de penes privatives de llibertat curtes que persegueixen més un aspecte retributiu davant la conducta que no pas mesura resocialitzadora.

- Augment de sistemes de control electrònic com a sistema de control alternatiu al control professional, criminalitzant en excés al col·lectiu controlat.

-Augment constant de mesures del control de l’espai públic, amb un augment de les restriccions de garanties en arres de control.

- Pèrdua progressiva d’interacció de la població entre barris, etiquetant els barris socialment i generant marcades diferències entre barris. Fenomen anomenat gentrificació o aburgesament de barris amb dinàmiques estanques que afavoreixen aparició de bosses també estanques d’exclusió respecte altres.

- Apropament constant del dret penal juvenil al dret penal d’adult. Renúncia constant als principis que han d’inspirar aquest

- Augment desenfrenat de les penes per conformitat, generant antecedents penals, tant en àmbit penal juvenil com d’adult.

- Reducció constant de la discrecionalitat judicial, ja sigui per una major taxació de la resposta possible al codi penal limitant l’actuació d’aquests, com per la reducció constant dels llindars mínims entre la pena màxima i mínima a aplicar.

- Percepció que les condicions de vida o el sistema penitenciari en conjunt té masses prestacions materials i socials.

- Augment també progressiu d’accions penals i mesures de seguretat basades en el pronòstic de perillositat o persones sospitoses, recordant el Dr Díez Ripollès que l’origen de les garanties en el procés penal rau precisament, d’acotar la capacitat del poder públic vers els ciutadans per prevenir una utilització partidària.

- Ús cada vegada més habitual dels antecedents penals per accés al mercat laboral, dificultant la integració social, així com també u increment de la privació de drets civils, polítics i socials de forma accessòria que acoten les possibilitats d’integració o participació social de les persones que han passat pel sistema penal.

 En síntesi, sense ànims de simplificar la rellevància del contingut de la resta de ponències amb les que va comptar la jornada, però prenent com a referència aquest prisma d’anàlisi de si el nostre sistema penitenciari pot, per si mateix, tenir aquests elements d’afavorir l’exclusió social o dificultar la finalitat rehabilitadora de la pena, varem poder analitzar alguns elements.

La taula rodona sobre la situació jurídica dels estrangers a presó, va posar en relleu que el condicionament de la finalitat de la pena per normes administratives de control de fronteres i política migratòria generen una bossa rellevant d’interns, que ja sigui per manca de poder ser regularitzats administrativament, per manca de poder executar les substitucions de penes per expulsió, o per manca de poder executar els decrets administratius d’expulsió, compleixen les seves penes de forma íntegra, arribant a una llibertat definitiva sent abocats a una situació d’exclusió social.

En aquest sentit, es va reivindicar un col·lectiu especialment vulnerable com és el cas dels adolescents i joves estrangers i ens invitava a la reflexió. Paradoxalment, es va posar de manifest que el percentatge de persones que efectivament són expulsades no és tant representatiu vers el gruix d’interns que efectivament compleixen la condemna sense opció de reinserció, obrint l’interrogant de si s’hauria de produir un canvi de paradigma al respecte per mitjà d’una utilització del criteri d’arrelament social previ o no, com a criteri determinant.

Igualment, varem tenir oportunitat de poder valorar les dificultats i implicacions que l’estatut de la víctima està tenint en execució de condemnes, tant alhora del seu inici de sortides de permís, accés a règims de semillibertat o llibertat condicional. Prenent com a punt d’anàlisi el que el Dr. Díez Ripollés ens assenyalava sobre elements que dificulten o faciliten la inclusió social, l’estatut de la víctima a introduït elements que generen debat al respecte.

Per últim, la jornada ens va permetre poder reflexionar al respecte d’un terreny no sempre explorat i que té la seva rellevància, ja que pot fer demorar o dilatar els períodes de compliment en règim ordinari abans d’iniciar sortides de permís: El procediment sancionador i els períodes de cancel·lació de sancions que en determinades ocasions poden fer demorar les decisions d’obertura de permisos penitenciaris.

Aquesta última taula de la jornada, ens va permetre veure quines vies podem utilitzar els equips de tractament quan hi ha presència d’un expedient disciplinari, per intervenir qualitativament amb propostes que permeten incidir en l’etiologia de les conductes.

Les ponències es van centrar en exposar una bona pràctica d’èxit de mediació en àmbit penitenciari, així com explorar les possibilitats que el Reglament penitenciari contempla de suspensió i reducció de sancions. Si adoptem el prima crític que ens apuntava el Dr. Díez Ripollés dels elements del sistema que poden ser afavoridors o atenuadors d’exclusió social, es va evidenciar que allargar els períodes de compliment en règim ordinari, enrederint les sortides de permís ordinaris no és un element que afavoreixi la inclusió social, i per tant un terreny on explorar vies d’intervenció en arres a no demorar inicis de sortides de permís en alguns casos.

Joan Galeano
El panòptic's insight:
Link als vídeos de la Jornada
http://www.cejfe.tv/ca/xjornadajuristescp.aspx

Link al programa de la jornada
https://t.co/ihc4Fy7VwO

more...
No comment yet.
Scooped by El panòptic
Scoop.it!

Blog | Delincuencia juvenil: una realidad que preocupa a numerosos profesionales

Blog | Delincuencia juvenil: una realidad que preocupa a numerosos profesionales | Criminologia - Execució Penal | Scoop.it

 A través de la adecuada gestión de la violencia juvenil, la sociedad invierte en su estabilidad futura. A la luz de los datos aportados por el Dr. Antonio Andrés Pueyo y el Sr. Antonio Cano Martín, pese a haber disminuido la incidencia de este tipo casos, los delitos evolucionan dando lugar a nuevas situaciones que exigen respuestas innovadoras por parte de los servicios sociales. Rapidez para detectar, colaboración para tratar y la creación de espacios para fomentar la autonomía responsable de los jóvenes son sólo algunas de las propuestas que se detallan en esta entrevista.

more...
No comment yet.
Scooped by El panòptic
Scoop.it!

Blog | El futuro modelo de prevención e intervención de la delincuencia juvenil

Blog | El futuro modelo de prevención e intervención de la delincuencia juvenil | Criminologia - Execució Penal | Scoop.it

Desde la oficina del Alto Comisionado de las Naciones Unidas se recomienda “la creación de servicios y programas con base en la comunidad para la prevención de la delincuencia juvenil recurriendo, sólo en última instancia, a los organismos oficiales de control social”. No es una directiva nueva, pero sí de gran actualidad, que parece dar respuesta a la necesidad de rebajar la tensión a la que se somete el sistema público de salud y bienestar social.


Más notícias relacionadas:


http://www.ubsce.ub.edu/blog/delincuencia-juvenil-una-realidad-que-preocupa-a-numerosos-profesionales/

more...
No comment yet.
Scooped by El panòptic
Scoop.it!

X Jornada de Juristes
de Centres Penitenciaris
Reflexions sobre qüestions
pràctiques inherents
a l’execució penal

La Jornada de Juristes sempre ha mirat d’incorporar una visió jurídica i criminològica àmplia, per obtenir una mirada des d’un prisma extern que aporti coneixement als casos concrets del dia a dia. 

En aquesta ocasió es comptarà amb l’aportació d’una visió de política criminal comparada i d’anàlisi del nostre sistema penitenciari. 

Es farà també una valoració de la situació jurídica de la població estrangera a presó a partir de la visió de la jurisdicció de vigilància penitenciària i des de l’àmbit de la investigació acadèmica en aquesta matèria. 

D’altra banda, s’analitzarà la implantació que està tenint l’Estatut de la Víctima a l’àmbit de l’execució penal des de la visió jurisdiccional. 

Per últim, en l’àmbit de la conducta, fa temps que es duen a terme experiències de mediació en aspectes disciplinaris i de procediment sancionador. Es posaran en comú aquestes experiències. 


more...
No comment yet.
Scooped by El panòptic
Scoop.it!

Un nou sistema de comunicació i alerta de la violència institucional protegirà les víctimes de tortures i maltractaments

El Consell de l’Advocacia Catalana ha signat un conveni amb la Universitat de Barcelona per donar suport al SIRECOVI, un sistema de registre, comunicació i alerta de casos de violència institucional a través d’internet, gestionat per l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH) de la Universitat de Barcelona. 

Amb aquest sistema, pioner a Europa, els maltractaments i les tortures es poden denunciar a la pàgina web de SIRECOVI i a partir d’aquí s’iniciaran un conjunt d’actuacions que inclouen la comunicació dels casos a entitats nacionals i internacionals de protecció dels drets humans.
more...
No comment yet.
Scooped by El panòptic
Scoop.it!

A contra corriente: no a la participación de la víctima en los procedimientos penitenciarios

Desde que comencé, en el año 1984, a ejercer como abogado en el ámbito penal, siempre me llamo la atención el mal trato que, institucionalmente, recibía la víctima. 

La frialdad con que se la hacía acudir a comisaria a declarar o practicar ruedas de reconocimiento; las reiteradas citaciones a diligencias o juicio en los juzgados, suspendiéndose en numerosas ocasiones y obligándola a ir nuevamente; el dejarla expuesta en las puertas de las salas de vistas frente a sus agresores o familiares y amigos de sus agresores; etc. Sin embargo, desde el punto de vista procesal, siempre me pareció que se la tenía en cuenta de forma adecuada. 

 Los últimos años, y la inclusión en nuestra legislación de criterios de justicia restaurativa (todavía queda mucho por hacer), han mejorado el trato institucional que reciben las víctimas, aunque entiendo que sigue siendo deficitario. Sin embargo, las diferentes modificaciones que se han ido introduciendo en nuestras leyes procesales en los últimos quince años han reforzado enormemente su posición en el proceso, llegando en algunas ocasiones, al menos así lo entiendo yo, a dejarla en una situación de clara ventaja frente al investigado, implicado, acusado o condenado.

sigue.......


more...
No comment yet.
Scooped by El panòptic
Scoop.it!

Nuevo documento europeo para facilitar la devolución de extranjeros. Parlamento Europeo

Nuevo documento europeo para facilitar la devolución de extranjeros. Parlamento Europeo | Criminologia - Execució Penal | Scoop.it
El Parlamento aprueba un nuevo documento europeo para facilitar a los estados miembros la devolución de extranjeros a sus países de origen
more...
No comment yet.
Scooped by El panòptic
Scoop.it!

Professionals de l'execució penal a Catalunya

Vídeo elaborat amb motiu del lliurament de distincions als professionals de serveis penitenciaris, execució penal i justícia juvenil de Catalunya. 24.09.2016
more...
No comment yet.
Scooped by El panòptic
Scoop.it!

Tercer grado penitenciario: buscando la definitiva
integración social del condenado

Articulo de Puerto SOLAR CALVO jurista II.PP DEA en Derechos Fundamentales

 Entre los diferentes grados de clasificación existentes, el tercer grado es algo así como un caballo de Troya dentro del propio sistema penitenciario. Con él se inicia una trayectoria de cumplimiento abierto apartado de lo que el imaginario colectivo identifica con estar en prisión. A modo de valoración, si algo caracteriza el régimen abierto es su amplitud, la enorme amplitud de la norma para permitir la adaptación del régimen a las necesidades que se detecten en el interno. Ello en consonancia con el principio de flexibilidad del art 100.2 RP y con otras previsiones normativas que tratan de evitar una excesiva rigidez jurídica, de modo que sea el interno, su evolución y características, las que marquen y hagan suyo el régimen efectivamente aplicable. No obstante, esta amplitud normativa implica también determinadas responsabilidades profesionales. Con carácter general, la ubicación de los internos en un determinado grado debe estar suficientemente motivado. 

Pues bien, esta motivación es aún más necesaria en relación a los acuerdos de aplicación y concreción de un determinado tipo de tercer grado. El trabajo de los Equipos Técnicos y, como miembros destacados de los mismos a efectos de motivación de sus acuerdos, el de los Juristas de los centros penitenciarios se torna fundamental. A pesar de la estandarización de muchos de los informes que se envían al Centro Directivo y a los JVP, es necesario recordar la importancia de informes abiertos que transmitan la verdadera evolución de los internos al margen de catalogaciones excesivamente burocratizadas. Sólo de este modo se respeta el derecho a la defensa del del art. 24 CE en posibles reclamaciones que presenten en la jurisdicción de vigilancia. 

Abstract del articulo Diario LA LEY, nº 8794, de 1 de julio 2016, Editorial LA LEY. Acceso restringido usuarios o bibliotecas especializadas. Possibilidad servicio online consulta/contacto con biblioteca_cejfe.dj@gencat.cat
more...
No comment yet.
Scooped by El panòptic
Scoop.it!

Qué hace un jurista de prisiones - Jurista de prisiones

Qué hace un jurista de prisiones - Jurista de prisiones | Criminologia - Execució Penal | Scoop.it
Funciones y trabajo cotidiano de un jurista de prisiones
more...
No comment yet.
Scooped by El panòptic
Scoop.it!

Agenda - ICAB. Conferència CSP: 'La reforma del Codi Penal i els efectes en l'àmbit penitenciari'

Agenda - ICAB. Conferència CSP: 'La reforma del Codi Penal i els efectes en l'àmbit penitenciari' | Criminologia - Execució Penal | Scoop.it
Empty description
more...
No comment yet.